Guia de Filosofia: Llibertat, Ètica i Acció Humana

1. Llibertat i relació

• Llibertat externa: També anomenada llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi.
• Llibertat interna: També anomenada llibertat d’elecció o lliure albir. És la capacitat de decidir o voler, quan aquesta decisió és indeterminada i no causada.

2. Ideals de vida

Ideal socràtic

Sòcrates (470-399 aC) va qüestionar els valors del seu temps amb un desig de veritat i lucidesa intel·lectual. El diàleg és el camí per accedir a la veritat. "Només sé que no sé res". L'intel·lectualisme moral sosté que el saber i la virtut s'identifiquen: "Qui coneix el camí recte, actua amb rectitud".

Ideal aristotèlic

Aristòtil (384-322 aC) definia el bé màxim com la felicitat (eudaimonia), assolida mitjançant l'activitat racional. Les virtuts morals són el punt mitjà entre dos extrems viciosos.

Ideal epicuri

Epicur (341-270 aC) defensava l'hedonisme: el plaer és l'únic bé. L'objectiu no és buscar la satisfacció immediata, sinó evitar el dolor i aconseguir la serenitat de l'ànima (ataràxia).

Ideal estoic

La virtut és l'única cosa bona. El savi estoic accepta l'ordre còsmic i es fa amo de si mateix, allunyant-se de les emocions externes.

3. Teories ètiques normatives

Teories imperatives

• Deontològiques (deures): Donen importància a les regles i principis (ex: Ètica Kantiana).
• Conseqüencialistes (teleològiques): L'acció és correcta segons els seus resultats (ex: Egoisme ètic de Hobbes, Utilitarisme de Bentham i Mill).

Teories de la virtut

La moral es manifesta a través de trets interns i el caràcter moral, més que per regles rígides.

4. Ètica Kantiana

Kant postula que l'únic absolutament bo és la bona voluntat. L'imperatiu categòric estableix: "Actua només segons una màxima de manera que al mateix temps puguis voler que es converteixi en llei universal".

5. Ésser humà i persona

Existeix una distinció entre l'ésser humà (biològic) i la persona (agent racional i moral). Segons Kant, la persona és un fi en si mateixa i posseeix una dignitat absoluta.

6. Requisits de l'acció

• Elements objectius: Conducta observable i causalitat.
• Elements subjectius: Deliberació, desig i decisió voluntària.

Una acció és una conducta deliberada i intencionada.