Guia de Fluor en Població Infantil: Ús, Dosi i Prevenció de Toxicïtat

Recomanacions per a l'Ús del Fluor en Població Infantil

1. Fluor Sistèmic: Gotes i Pastilles

• Dosificació segons l'edat:
  • 0 a 24 mesos: Segons indicació mèdica (RES).
  • De 2 a 6 anys: 0,25 mg de F al dia.
  • De 7 a 18 anys: 0,50 mg de F al dia.

2. Gel d'Ús Professional (5.000-12.500 ppm de F)

• En dentició temporal: NO es recomana en nens per sota dels 6 anys (pel risc de deglució).
• En dentició permanent: Ús de 2 a 4 cops l'any, segons el risc de càries.

3. Vernissos d'Ús Professional (1.000 - 56.300 ppm)

• Poden utilitzar-se tant en dentició temporal com definitiva. Són més segurs que els gels, ja que no hi ha risc sistèmic.
• S'aplicarà el mínim de producte possible, col·locant-se en les superfícies de risc i entre 2 i 4 cops a l'any, segons el risc de càries.

4. Glopejos de Fluor

• No es recomana el seu ús en menors de 6 anys.
• En dentició permanent es recomana el seu ús en dues concentracions possibles:
  • 0,05% de NaF per ús diari (225 ppm d'ió fluor).
  • 0,2% de NaF per a ús setmanal (900 ppm d'ió fluor).

5. Dentifricis Fluorats

• Entre 6 mesos i 2 anys: 2 cops al dia amb una pasta de 500 ppm i una quantitat similar a un pèsol.
• Entre 2 i 6 anys: 2 cops al dia amb pasta de 1.000 i 1.450 ppm i quantitat similar a un pèsol.
• Per sobre dels 6 anys: 2 cops al dia amb una pasta de 1.450 ppm de F i quantitat d'1-2 cm.

Toxicologia del Fluor

• Dosi letal certa: És la dosi que produeix la mort de l'individu amb total seguretat (32-64 mg/kg de pes).
• Dosi tòxica mínima o probable: Dosi que precisa intervenció terapèutica i hospitalització per evitar conseqüències greus (5 mg/kg de pes).
• Dosi tolerada de seguretat: Dosi que pot ser ingerida sense produir toxicitat aguda i sol ser ¼ part de la dosi certa.

Intoxicació Crònica de Fluor: Fluorosi

• Es produeix per la ingesta de fluor en quantitats excessives i durant períodes de temps prolongats, resultant en fluorosi esquelètica i fluorosi dental.

• Fluorosi Esquelètica

  Si la concentració de F en l'aigua és superior a 8-10 ppm, no només es produeixen alteracions dentals, sinó que hi ha hipermineralització dels ossos, la qual cosa causa deformitats òssies.

• Fluorosi Dental

  És una hipomineralització de l'esmalt per la ingesta d'altes concentracions de F durant un període de temps prolongat, concretament durant la fase de calcificació de la dent (període preeruptiu).