Guia Fonamental de Ciència Política: Teories i Conceptes

Teories del Poder i Hegemonia

• Lukes i la tercera dimensió del poder: Es centra en la manipulació ideològica.
• Foucault: El poder es manifesta a través de discursos i normes socials.
• Arendt: La diferència fonamental és que la violència requereix coacció, mentre que el poder és col·laboratiu.
• Gramsci: L'hegemonia cultural és possible perquè les classes dominants controlen les institucions culturals.
• Poder estructural vs. discursiu: El primer es basa en recursos materials i institucionals; el segon influeix en normes i valors.

Democràcia, Poliarquia i Legitimitat

• Dahl i la poliarquia: Una democràcia consolidada requereix participació efectiva i control ciutadà sobre l'agenda política.
• Habermas: La democràcia deliberativa prioritza el diàleg i el consens.
• Legitimitat: Es diferencia de la coacció per l'acceptació social de les normes.
• Lijphart: Critica el model majoritari perquè limita la representació de minories.
• Schumpeter: Defineix la democràcia com un mecanisme per escollir líders en competència electoral.

Cultura Política i Capital Social

• Inglehart: La transició cap a valors postmaterialistes s'explica per l'estabilitat econòmica i la seguretat física.
• Almond i Verba: La cultura participativa és la més pròpia de les democràcies estables.
• Putnam: La qualitat del govern depèn del capital social i la confiança interpersonal.
• Tocqueville: La consolidació democràtica als EUA es deu a l'existència d'una àmplia classe mitjana i l'associacionisme.

Elits i Oligarquia

• Pareto: La circulació de les elits es produeix per la substitució entre "lleons" i "guineus".
• Michels (Llei de Ferro): Totes les organitzacions polítiques tendeixen a esdevenir oligàrquiques.
• Mosca: La minoria governant es manté pel seu alt nivell d'organització.
• Mills: Les elits polítiques, econòmiques i militars es coordinen per mantenir el poder.
• Bourdieu: Les elits utilitzen capital econòmic, cultural i simbòlic per perpetuar-se.

Participació i Sistemes Electorals

• Verba i Nie: La participació es divideix en convencional i no convencional.
• Sistemes electorals: La Llei de Duverger estableix que el sistema majoritari uninominal condueix al bipartidisme.
• Espanya: Utilitza representació proporcional amb llistes tancades i la fórmula d'Hondt.
• Sistemes de partits: Els partits "catch-all" (Kirchheimer) busquen ampliar la base electoral amb propostes generalistes.

Grups d'Interès i Moviments Socials

• Olson: Els individus tenen dificultats per unir-se a grups d'interès per la tendència a actuar com a "polissons" (free riders).
• Grups d'interès: Els insiders pressionen directament, mentre que els moviments socials busquen transformar estructures.
• Governança: Es diferencia del govern perquè inclou actors no estatals en la presa de decisions.