Guia fonamental sobre la comunicació i el llenguatge
Clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,48 KB
La comunicació
La comunicació és un procés social entre interlocutors que implica una interacció, on l'emissor transmet un missatge al receptor.
El missatge
El missatge és el conjunt d'informació que es transmet a través d'un codi. N'hi ha quatre tipus:
- Visual: Gestos.
- Tàctil: Braille.
- Olfactiu: Les olors.
- Acústic: Timbre.
El canal
El canal és el mitjà per on es transmet la informació:
- Oral: L'aire.
- Escrit: Paper.
- Audiovisual: Internet.
El context
El context és la situació que emmarca el procés de comunicació:
- Situacional: Lloc i temps.
- Discursiu: Totes les marques pròpies de la llengua que donen informació de la situació (adverbis, la persona, etc.).
Comunicació verbal i no verbal
Comunicació verbal
Són unitats extretes del codi que comparteixen emissor i receptor. Té un significat:
- Denotatiu: Objectiu.
- Connotatiu: Sentit figurat.
El significant és la cadena de sons.
Comunicació no verbal
És comunicativa i efectiva en les converses. Inclou signes paralingüístics:
- Fònics: Parallenguatge (interjeccions, rialles).
- No fònics: Picar l'ullet, somriure, etc.
- Cinèsica: Estudia els gestos facials, les mirades i els moviments.
- Proxèmica: Estudia l'ús que els interlocutors fan de l'espai en la comunicació.
Funcions del llenguatge
- Emotiva: Expressar emocions.
- Conativa: Cridar l'atenció (ex: prohibir, convèncer, ordenar).
- Metalingüística: Parlar sobre la pròpia llengua (ex: els accents mai s'apostrofen).
- Poètica: Cridar l'atenció creant bellesa o estranyesa (ex: "És quan dormo que hi veig clar").
- Fàtica: Comprovar el canal (ex: "Sí? Em sents? Sóc l'Imma").
- Referencial: Fa referència a la realitat (ex: "Banyoles és al Pla de l'Estany").
Relacions semàntiques
- Hiponímia: Hiperònims (esports) i hipònims (futbol, tennis).
- Sinonímia: Mateix significat amb dues o més paraules.
- Antonímia: El contrari de la paraula.
- Polisèmia: Molts significats (ex: banc, cargol).
- Homonímia: Paraules que sonen igual (ex: bola / vola).
- Paronímia: Paraules semblants (ex: "Que hi ha neu?" / "Que hi aneu?").
Propietats del text
- Adequació: Utilitzar el registre correcte i adaptar-se al tema. Pot ser neutra (estàndard), formal (jurídic, científic) o informal (col·loquial, vulgar).
- Coherència: Quantitat i qualitat del text.
- Correcció: Sense errors ortogràfics, ben puntuat i ben presentat.
- Cohesió: Que el text estigui ben estructurat mitjançant l'ús de connectors, referències, impersonalització, mecanismes anafòrics i cohesió lèxica.