Guia fonamental sobre les teories ètiques i la moral

Teories ètiques

Una teoria és un conjunt sistemàtic d'idees racionals sobre la moral. Intenten determinar i fonamentar el bé, el deure, l'acció correcta i la virtut. La pregunta per excel·lència és: com hem de viure?

La major part de teories ètiques, anomenades normatives, s'ocupen de la vida moral. Les normatives es classifiquen en dos grans grups: teories imperatives i teories de la virtut, amb preguntes com: què he de fer? o com he de ser?

Teories imperatives

Les teories imperatives es classifiquen en teories de deures i conseqüencialistes.

Teories conseqüencialistes

Les conseqüencialistes justifiquen i fonamenten la correcció moral d'una acció únicament en les bones conseqüències que provoca. L'egoisme ètic i l'utilitarisme en són les teories més importants.

• L'egoisme ètic: afirma que la correcció moral d'una acció es justifica i fonamenta només en el benestar més gran que proporciona a l'agent. Thomas Hobbes va ser qui va defensar una teoria com aquesta.
• L'utilitarisme: afirma que la correcció moral d'una acció es justifica i fonamenta només perquè és més útil, és a dir, perquè produeix més bé.

Característiques de l'utilitarisme

1. Prioritat del bé: l'identifica amb el plaer.
2. Universalista: dona prioritat al bé universal.
3. Maximitzador: busca la maximització del bé.
4. Conseqüencialista: se centra en la maximització del bé que és conseqüència de les accions humanes.

L'utilitarisme diu que una acció és moralment correcta o obligatòria si produeix una quantitat de felicitat major a qualsevol altra acció.

Teories de deures

Neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d'una acció en les seves bones conseqüències. Les més representatives són l'ètica kantiana i l'ètica de deures prima facie.

Ètica kantiana

Segons Kant, l'únic bo és la bona voluntat. Dir que una persona actua per bona voluntat equival a dir que actua per respecte al deure. Actuar per deure és obeir la veu de la raó.