Guia de Fonaments d'Economia: Micro i Macroeconomia

Introducció a l'Anàlisi Econòmica

1. Definició d'economia

L'etimologia de la paraula Economia prové del grec oikos (llar) i nomia (administració), és a dir, "el que administra la llar". Segons Robbins: "L'economia és la ciència que estudia les relacions entre fins i mitjans escassos susceptibles d'usos alternatius".

Per què diem que l'economia és una ciència?

Perquè utilitza el mètode científic d'inducció, deducció i contrastació en tres fases:

• Selecció de variables i recollida de dades.
• Formulació d'hipòtesis, lleis o teories.
• Contrastació de les prediccions.

Relació entre fins i mitjans

• Fins: Objectius a aconseguir pels éssers humans. Són il·limitats, nombrosos i en contínua expansió.
• Mitjans: Recursos per produir béns. Són escassos en relació amb els fins, fet que genera l'escassetat.

Els recursos s'anomenen factors productius i es classifiquen en:

1. La terra: Recursos naturals.
2. El treball: Quantitat i qualitat dels recursos humans.
3. El capital: Béns finals pensats per produir altres béns (ex. maquinària).

2. Les decisions bàsiques

• Què produir? Quina combinació de productes escollir.
• Com produir? Quina tecnologia i mètodes utilitzar.
• Per a qui produir? Com es distribuirà la producció.

Qui respon aquestes preguntes?

• Karl Marx: L'Estat és qui millor respon per cobrir les necessitats bàsiques.
• Adam Smith: El mercat i la "mà invisible". Els preus són el senyal principal i no cal contacte directe entre participants.
• Economia mixta: L'Estat i el mercat prenen decisions conjuntament (model majoritari al món).

Cost d'oportunitat i la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP)

• Cost d'oportunitat: Allò a què es renuncia per obtenir una altra cosa.
• Eficiència: Treure el màxim partit als recursos disponibles.
• FPP: Mostra la producció potencial màxima.

Punts de la corba:

• Punt A (Eficient): Millor ús possible dels recursos.
• Punt B (Ineficient): Hi ha recursos inutilitzats (ex. atur).
• Punt C (Inassolible): No hi ha prou recursos actualment.

El Mercat

1. El mercat i els seus agents

• Consumidors i famílies: Unitats de consum i propietàries de recursos. El seu objectiu és maximitzar la felicitat segons la seva renda.
• Empreses: Produeixen béns i serveis. El seu objectiu és maximitzar beneficis de forma eficient.
• Organismes públics (Estat): Actuen com a oferents i demandants per maximitzar el benestar general i redistribuir la renda.

2. La demanda del mercat

La demanda reflecteix la intenció de compra. La taula de demanda mostra la relació entre preu i quantitat. Té pendent negativa (relació inversa).

• Determinants: Preu, gustos, renda, preu d'altres béns i expectatives.
• Desplaçaments: Canvis en renda, gustos o preus d'altres béns desplacen tota la corba.
• Moviments: Les variacions del preu provoquen moviments al llarg de la corba.
• Ceteris Paribus: Supòsit on la resta de variables es mantenen constants.

3. L'oferta del mercat

L'oferta depèn de les intencions de les empreses. Té pendent positiva (relació directa).

• Determinants: Preu, tecnologia, cost dels factors, impostos i expectatives.

4. L'equilibri de mercat

• Punt d'equilibri: On coincideixen oferta i demanda.
• Excedent: Preu superior a l'equilibri (excés d'oferta).
• Escassetat: Preu inferior a l'equilibri (excés de demanda).

5. L'elasticitat

Mesura la sensibilitat de la quantitat davant canvis en el preu o la renda.

• Béns elàstics (Epd > 1): Molt sensibles al preu.
• Béns inelàstics (Epd < 1): Poc sensibles (productes de primera necessitat).
• Elasticitat renda: Classifica els béns en normals (més renda, més demanda) o inferiors (més renda, menys demanda).
• Elasticitat creuada: Relaciona el preu d'un bé amb la demanda d'un altre (béns complementaris o substitutius).

Costos de Producció

1. La funció de producció

Relació entre inputs (factors) i outputs (productes). La Llei dels rendiments decreixents indica que, a partir d'un punt, afegir més unitats d'un factor redueix la productivitat marginal.

2. Tipus de costos

• Cost Total (CT): CF + CV.
• Cost Fix (CF): No varia amb la producció.
• Cost Variable (CV): Varia segons la quantitat produïda.
• Cost Marginal (CMG): El cost de produir l'última unitat.
• Cost Total Mitjà (CTME): CT / Q. Té forma de U.

Decisions de l'empresa

• Maximitzar benefici: Es produeix on l'Ingrés Marginal (Img) és igual al Cost Marginal (Cmg).
• Tancar: Si l'Ingrés Total és inferior al Cost Variable (IT < CV).

Estructures de Mercat

1. Competència perfecta

Molts compradors i venedors, producte homogeni, llibertat d'entrada i informació perfecta. Les empreses són preu-acceptants. A llarg termini, el benefici econòmic és zero.

2. Competència imperfecta

• Monopoli: Una única empresa amb tot el poder. Hi ha barreres d'entrada (patents, recursos únics). Produeix menys i més car que en competència perfecta.
• Oligopoli: Poques empreses grans. Hi ha tensió entre cooperar (Càrtel) o competir (Equilibri de Nash).
• Competència monopolística: Molts venedors amb productes diferenciats (marques).

Variables Macroeconòmiques

1. Producte Interior Brut (PIB)

Valor de mercat dels béns i serveis finals produïts en un país. Es pot mesurar per tres vies:

• Producció: Suma de valors afegits.
• Despesa: PIB = C + I + G + (X - M).
• Renda: Suma de salaris, interessos, lloguers i beneficis.

PIB Nominal: Preus corrents. PIB Real: Preus d'un any base (sense inflació).

2. Índex de Preus al Consum (IPC)

Mesura el cost de la vida i la inflació. S'utilitza per deflactar (passar de valors nominals a reals) o indexar contractes.

3. Estalvi i inversió

L'estalvi és la font de finançament de la inversió. El sistema financer canalitza aquest estalvi a través de mercats (borsa) o intermediaris (bancs).

El Sistema Monetari

1. El diner i els agregats

El diner serveix com a mitjà de pagament, unitat de compte i dipòsit de valor. Els agregats (M1, M2, M3) mesuren la quantitat de diners segons la seva liquiditat.

2. Creació de diner i Bancs Centrals

Els bancs comercials creen diner mitjançant el sistema de reserves fraccionàries. El Multiplicador monetari és 1 / coeficient de reserves.

El Banc Central Europeu (BCE) té com a objectiu principal l'estabilitat de preus (inflació propera però inferior al 2%). Utilitza instruments com les operacions de mercat obert, les facilitats permanents i les reserves mínimes.

El Model DA-OA

1. Fluctuacions econòmiques

L'economia alterna períodes de recessió (cau el PIB, puja l'atur) i expansió (creix el PIB, baixa l'atur). La bretxa de producció mesura la diferència entre el PIB potencial i l'observat.

2. Demanda i Oferta Agregada

• Demanda Agregada (DA): Relació entre nivell de preus i despesa total. Té pendent negativa per l'efecte riquesa i l'efecte tipus d'interès.
• Oferta Agregada (OA): A curt termini té pendent positiva (salaris rígids). A llarg termini és vertical (depèn de la tecnologia i recursos).

Els xocs de demanda o d'oferta desplacen les corbes, provocant canvis en l'equilibri macroeconòmic (ex. l'estagflació és un xoc d'oferta negatiu).

Polítiques Macroeconòmiques

1. El Model Keynesià

John Maynard Keynes va defensar la intervenció de l'Estat per mitigar les fluctuacions mitjançant la política fiscal. Segons el multiplicador keynesià, un augment de la despesa pública genera un increment més que proporcional en el PIB.

• Funció de consum: Depèn de la renda disponible.
• Propensió Marginal al Consum (PMC): Part de cada euro addicional que es destina al consum.
• Propensió Marginal a l'Estalvi (PMA): Part que es destina a l'estalvi (PMC + PMA = 1).