Guia d'Immunologia: Fagocitosi, HLA i Vacunes

Procés de fagocitosi

1. Reconeixement: El neutròfil reconeix l’enemic perquè els seus receptors (RRPs) detecten uns patrons en el patogen (PAMPs).
2. Captura: Allarga parts del seu propi cos, mitjançant els seus peus (pseudopodis), i envolta la cèl·lula fins a empassar-la.
3. Ingestió i formació d’una vesícula citoplasmàtica: En empassar-la, forma una vesícula anomenada fagosoma.
4. Fusió fagosoma-lisosoma: Formen una estructura anomenada fagolisosoma.
5. Desgranulació: Alliberació d’enzims lisosòmics dels grànuls citoplasmàtics; d'aquesta manera es digereix el microorganisme.
6. Excreció: Els productes resultants són expulsats de la cèl·lula fagocítica o, si és una cèl·lula presentadora d’antígens (Ag), els presenta a la membrana.

Patologies associades a l'HLA

HLA Classe I: Al·lels patològics

• Espondilitis anquilosant: Presenten HLA-B27. Es caracteritza per una columna vertebral més curvada i visible.
• Psoriasi: Presenten HLA-Cw6. Es manifesta amb escames de pell gruixudes.

HLA Classe II

• Esclerosi múltiple: El 59% dels pacients presenten HLA-DR2.
• Diabetis insulinodependent: El 50% presenten HLA-DR3 i el 75% presenten HLA-DR4.

Tipus de respostes específiques

Resposta activa

• Natural: Es genera de manera natural, associada a les infeccions que patim. S’activa per protecció, per controlar infeccions o evitar reinfeccions.
• Artificial: S’injecta un antigen patogènic per crear mecanismes de defensa. És un mecanisme de defensa proactiu.

Resposta passiva

• Natural: La mare gestant passa elements del sistema immunitari al fetus.
• Artificial: Es faciliten molècules del sistema immunitari als pacients per millorar la qualitat de vida o lluitar contra la malaltia.

Sistema del complement

Proteïnes de fase aguda creades principalment pels hepatòcits:

Disminució de la concentració

• Albúmina: Controla la permeabilitat dels vasos.
• Transferrina: Proteïna transportadora de ferro.

Augment de la concentració

• Proteïna C reactiva: Dona lloc a l’opsonització (ancoratge de les immunoglobulines a la superfície del microorganisme amb l’objectiu de ser reconegudes per altres cèl·lules).
• Macroglobulina: Evita la lesió tissular.
• Fibrinogen: Apilació d’eritròcits.
• Sistema del complement: Té diverses funcions essencials.

Funcions del complement

• Destruir microorganismes de forma directa.
• Circular pel vas sanguini de manera indirecta.
• Participar en la resposta inflamatòria.
• Funció d’opsonització.

Autoregulació del sistema

1. Inhibició de la via clàssica: Evitar que s’uneixin les tres unitats de la C1.
2. Desactivació de les convertases: C3 i C5.
3. Bloqueig del CAM: Bloqueig del complex d'atac a la membrana.
4. Inactivació de C3b.

Migració leucocitària

Es produeix gràcies a l’augment de la permeabilitat dels vasos:

1. Marginació: El leucòcit s'apropa a la paret del vas sanguini.
2. Rodament: Rodola sobre la paret del vas.
3. Fixació: Va frenant fins a aconseguir una fixació ferma.
4. Diapedesi: Creua el teixit del vas sanguini.
5. Quimiotaxi: Segueix el rastre químic fins al lloc afectat.

Tipus de vacunes i innovació

1. Injectar el patogen sencer:
   • Inactivat: No pot infectar; es produeix a nivell industrial amb procediments químics, tèrmics o radiacions (ex. grip).
   • Debilitat: (ex. xarampió, rubèola).
   • Vector viral: No provoca la malaltia; s’injecta el patogen dins d'un virus (ex. ebola).
2. Injectar una porció: De naturalesa proteica o glucoproteica. Una porció és suficient per fer que el sistema immunitari reaccioni (ex. tètanus i tos ferina).
3. Innovació: Àcids nucleics (material genètic): S'utilitza sobretot en vacunes contra el càncer. S'extreuen molècules del tumor, s'identifica la proteïna mutada i es genera un ARN de laboratori que s'injecta al pacient. Les cèl·lules actuen com a fàbriques, llegeixen l’ARN i desenvolupen defenses. Es busca una medicació individualitzada.

Cèl·lules presentadores d’antígens (CPA)

• Cèl·lules dendrítiques: Molt abundants en pell i mucoses. Detecten patògens, viatgen als òrgans secundaris i presenten l'antigen als limfòcits, iniciant la resposta específica.
• Macròfags: Maduren a la medul·la òssia, deriven dels monòcits i presenten antígens als limfòcits T, alliberant citocines per potenciar la resposta.
• Limfòcits B com a CPA: Reconeixen antígens amb el BCR, els processen i presenten mitjançant l'HLA classe II, alliberant compostos per potenciar la resposta.

Aglutinació i determinació del grup sanguini

Per a la determinació del grup ABO i factor Rh, es barreja la sang amb l'antisèrum A, l'antisèrum B i l'antisèrum Rh per observar si es produeix la reacció d'aglutinació. Aquest antisèrum conté anticossos pentagonals.

El principi en què es basa aquesta prova és l'hemaglutinació directa:

• Si els glòbuls vermells tenen un determinat antigen (A, B o Rh), l’anticòs corresponent s’hi unirà.
• Aquesta unió provoca que els glòbuls vermells s’agrupin, formant una aglutinació visible.

Interpretació dels resultats

• Hi ha aglutinació: L'antigen està present (resultat positiu).
• No hi ha aglutinació: L'antigen no està present (resultat negatiu).

En resum, els reactius fan que els glòbuls vermells s’agrupin només si porten l’antigen corresponent, permetent identificar el grup sanguini de manera directa i visual.