Guia de la Literatura Catalana Medieval: Cròniques i Humanisme

Les Quatre Grans Cròniques

Són documents històrics que expliquen la societat catalana des de diversos aspectes (polítics, econòmics, socials i militars). Es diferencien de la historiografia tradicional perquè, mentre aquesta narra objectivament, la crònica ho fa de manera subjectiva.

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets)

• Naturalesa: Obra autobiogràfica on el rei es presenta com un heroi èpic.
• Finalitat: Justificar els fets de la seva vida i fer publicitat de les seves victòries militars.
• Característiques: Estil amb diferents llengües, llenguatge viu i popular. Atribueix els seus èxits a la voluntat de Déu i mostra un gran amor pels seus regnes.

Crònica de Bernat Desclot (1283 - 1288)

• Protagonista: Pere II el Gran.
• Estil: L'autor es manté a l'ombra i només apareix dues vegades en tercera persona.
• Característiques: Té un enfocament èpic i presenta el rei com un model a seguir.

Crònica de Ramon Muntaner

• Naturalesa: És la més llarga i té un gran interès literari. És autobiogràfica i comença amb el naixement de Jaume I.
• Finalitat: Expressar que és un home amb sort per haver viscut fets històrics irrepetibles i donar gràcies a Déu.
• Característiques: Destaca pel seu patriotisme, providencialisme, l'ús de l'oralitat i una llengua rica i perfecta.

Crònica de Pere el Cerimoniós (1375 - 1386)

• Redaccions: Es van fer dues: la primera entre 1375 i 1383, i la segona el 1386.
• Contingut: Narra la història de Pere III (el Cerimoniós) i la del seu pare, Alfons el Benigne.
• Característiques: La seva intenció és justificar la seva política. El rei ja no és un heroi cavalleresc, sinó un príncep renaixentista: autoritari, sense escrúpols i amb un llenguatge menys ric que les altres cròniques.

La Tardor Medieval (Mitjan segle XIV)

És un període de crisi profunda que marca el final de l'edat mitjana.

Causes de la crisi

• La Pesta Negra: Provoca una gran mortaldat i revoltes dels pagesos contra els nobles.
• Crisi de les institucions: Malestar social per la corrupció i el mal funcionament de la jerarquia social (la piràmide).
• Context cultural: Tot i la crisi, la literatura catalana viu un moment d'esplendor amb la ciutat de València com a nova capital cultural.
• Resposta espiritual: Autors de l'església busquen netejar la imatge de la institució i divulgar la moral cristiana.

Autors destacats

• Francesc Eiximenis: Autor de Lo crestià i Llibre de les dones.
• Vicent Ferrer: Conegut pels seus 280 sermons.

L'Humanisme i el segle XIV

Moviment cultural sorgit a Itàlia al segle XIV com a resposta a la crisi social.

• Conceptes clau: Canvi de visió del món per la fallida del teocentrisme i l'acceptació de la tradició clàssica.
• L'Humanisme a Catalunya: Té com a pilar la producció de Bernat Metge.
• Bernat Metge: Formava part de la cort reial. Quan el rei mor, és empresonat i escriu la seva obra Lo somni des de la presó per intentar recuperar la confiança del nou monarca.

Poesia i Novel·la Cavalleresca

• Jordi de Sant Jordi: Poeta valencià considerat l'últim trobador, tot i que introdueix novetats i un estil més modern.
• Ausiàs March: Nascut a Gandia i mort a València, va escriure 128 poemes dividits en:
  • Cants d'amor: Diferencia entre l'amor venal (sensual) i l'amor fi (intel·lectual i espiritual).
  • Cants morals: Anàlisi de sentiments i contradiccions personals.
  • Cants de mort: Lament per la mort de l'estimada.
  • Cant espiritual: Comunicació directa amb Déu.
• Tirant lo Blanc (Joanot Martorell): És una novel·la cavalleresca que destaca pel seu realisme. Es diferencia dels llibres de cavalleries tradicionals perquè se situa en una geografia real i coneguda, amb personatges i batalles que reflecteixen la vida real dels cavallers de l'època.