Guia de Literatura i Filosofia: Conceptes Fonamentals

1. Tòpics literaris

• Amor post mortem: L'amor continua fins i tot després de la mort.
• Aurea mediocritas: La felicitat és a la vida senzilla, no en el poder o la glòria.
• Beatus ille: És feliç qui viu apartat del món i en harmonia amb la natura.
• Captatio benevolentiae: L'autor es mostra humil i demana comprensió al lector.
• Contemptus mundi: Despreci pel material; només l'espiritual té valor.
• Carpe diem: Aprofitar el moment present.
• Donna angelicata: Dona idealitzada, símbol de bellesa i perfecció.
• Descriptio puellae: Descripció física d'una jove.
• Locus amoenus: Lloc natural ideal i tranquil.
• Homo viator: La vida és un viatge ple d'experiències.
• Quotidie morimur: Viure és anar morint a poc a poc.
• Somnium imago mortis: El somni és una imatge de la mort.
• Tempus fugit: El temps passa ràpid.
• Theatrum mundi: El món és un teatre on tots representem un paper.
• Ubi sunt?: Reflexió sobre on són les coses o persones del passat.
• Vanitas vanitatum: Tot el material és vanitat perquè el temps ho destrueix.
• Venatus amoris: L'amor es compara amb una caça.
• Vita flumen: La vida és un riu que acaba en la mort.

2. Poesia

La poesia pertany al gènere líric i expressa sentiments i emocions mitjançant el jo poètic.

Elements del vers

• Cómput sil·làbic: nombre de síl·labes del vers.
• Estrofa: conjunt de versos.
• Rima: repetició de sons des de l'última vocal tònica.

Hiatus, diftong i triftong

• Hiatus: dues vocals juntes en síl·labes diferents.
• Diftong: dues vocals en la mateixa síl·laba.
• Triftong: tres vocals en la mateixa síl·laba.

Mètrica

• +1 síl·laba si el vers acaba en paraula aguda.
• –1 síl·laba si acaba en paraula esdrúixola.

Altres conceptes

• Hemistiqui: meitat d'un vers.
• Cesura: pausa entre hemistiquis.
• Sinèresi: unió en una síl·laba de vocals que normalment formarien hiatus.

Tipus de vers i rima

• Vers lliure: sense mesura ni rima fixa.
• Versicle: vers lliure amb ritme basat en repeticions.
• Vers blanc: té mètrica però no rima.
• Rima consonant: coincideixen vocals i consonants.
• Rima assonant: només coincideixen vocals.

3. Narrativa

Narració: Text on un narrador explica una història amb personatges, temps i espai.

• Novel·la: narració llarga.
• Conte/relat: narració breu.

Elements narratius

• Coherència i versemblança: Coherència interna (regles del món narratiu) i versemblança (que resulti creïble).
• Estructura: Plantejament, nus i desenllaç.
• Història vs argument: La història són els fets en ordre real; l'argument és com l'autor els presenta.
• Narrador: Extern (3a persona) o Intern (1a persona).
• Punt de vista: Omniscient, omnisciència selectiva o múltiple.
• Autor implícit: Petjades de l'autor en el text.
• Personatges: Protagonista i antagonista.
• Espai: Lloc on ocorre la història.
• Temps: Extern (època) i intern (durada).
• Tiemps verbals: Predomina el pretèrit perfet simple.

4. Teatre

El teatre és literatura i espectacle; necessita text i representació.

Termes teatrals

• Acotació: indicacions sobre escenari o personatges.
• Acte: divisió principal de l'obra.
• Quadre: divisió dins d'un acte amb el mateix escenari.
• Escena: canvia quan entra o surt un personatge.
• Aparte: personatge parla al públic sense que els altres el sentin.
• Monòleg: personatge parla sol.
• Dramatis personae: llista de personatges.
• Decorat: elements físics de l'escenari.
• Escenografia: conjunt visual i sonor de l'obra.
• Pausa: moment de silenci i immobilitat en escena.

5. El problema del coneixement

La filosofia passa de preguntar-se per la naturalesa (physis) a preguntar-se què és la veritat i com podem conèixer-la.

Filosofia antiga

• Sofistes: Ensenyen oratòria per convèncer. No busquen la veritat, sinó persuadir (Protàgores i Gòrgies).
• Sòcrates: El diàleg és el camí cap a la veritat. Mètode: ironia (qüestionar creences) i maièutica (descobrir la veritat interior). Defensa l'intel·lectualisme moral.
• Plató: Distingeix entre coneixement sensible (opinió/doxa) i coneixement racional (món de les Idees). Teoria de l'anamnesi: conèixer és recordar.

Filosofia moderna

• Racionalisme: La raó és la font principal. Defensa idees innates i les matemàtiques com a model (Descartes, Leibniz).
• Empirisme: Tot coneixement prové de l'experiència. Nega les idees innates (Locke, Hume).
• Criticisme (Kant): Síntesi entre racionalisme i empirisme. El subjecte organitza l'experiència amb espai, temps i categories. Distingeix entre fenomen i noümen.

Possibilitat de conèixer la realitat

• Realisme: La realitat existeix independentment del subjecte (ingenu, absolut o crític).
• Perspectivisme: La realitat es coneix parcialment des d'una perspectiva.
• Relativisme: No hi ha veritat absoluta (subjectivista o cultural).
• Escepticisme: Dubta que es pugui conèixer la realitat amb certesa.

6. La qüestió de la veritat

La veritat és el criteri per distingir allò vertader del fals.

Teories de la veritat

• Adequació: concorda amb la realitat.
• Coherència: no es contradiu dins un sistema.
• Consens: acceptat després del diàleg.
• Pragmatisme: és vertader allò que funciona.
• Evidència: allò clar i indubtable.
• Nietzsche: la veritat és una interpretació.

Postveritat

Situació on les emocions influeixen més que els fets objectius. Afavoreix les fake news i debilita el debat democràtic.

7. Biaixos cognitius

Són mecanismes mentals inconscients que influeixen en les decisions. Principals biaixos:

• Il·lusió de veritat: creure allò que es repeteix.
• Endogrupal: afavorir el propi grup.
• Autoritat: confiar en figures amb poder.
• Ancoratge: quedar-se amb la primera informació.
• Present: preferir beneficis immediats.
• Confirmació: buscar informació que confirmi les pròpies creences.