Guia de Llengua i Literatura Catalana: Sintaxi, Dialectes i Ramon Llull

Novel·la de cavalleries vs. novel·la cavalleresca

Tirant lo Blanc no és un llibre de cavalleries medieval, sinó una novel·la cavalleresca.

Diferències principals: Mentre que les de cavalleries (segles XII-XIV) tenen elements màgics (dracs, mags, herois invencibles), la novel·la cavalleresca (segle XV) busca la versemblança.

• L'heroi: Tirant és un heroi de carn i ossos: es cansa, emmalalteix, té sentiments humans i pot morir d'una infecció.
• Geografia: Els llocs són reals i identificables (Anglaterra, Sicília, Constantinoble), no imaginaris.

La "Novel·la Total": Es defineix així perquè barreja molts gèneres: aventures, història, erotisme i humor.

Autoria: Se n'aclareix la polèmica de Martí Joan de Galba. Tot i que durant anys es va pensar que n'era coautor, avui es considera que Joanot Martorell és l'únic autor i que Galba només va gestionar l'edició del manuscrit després de la mort de Martorell.

La lírica trobadoresca: gèneres i mètrica

Gèneres principals:

1. Cançó: Lírica d'amor cortès, el gènere més conreat.
2. Plany: Lament per la mort d'algú.
3. Sirventès: Serveix per expressar odi, ira o crítica política.
4. Tensó: Debat poètic entre dos trobadors.
5. Pastorel·la: Diàleg entre un cavaller i una pastora en un ambient rural.
6. Alba: Tristesa per la separació dels amants a l'alba.
7. Danses i balades: Composicions pensades per a ballar.

Mètrica:

1. Basada en el nombre de síl·labes i la rima.
2. Rima sempre consonant des de l'última síl·laba tònica.
3. Estrofes anomenades cobles.
4. Tornada: Darrera estrofa més breu que conté la conclusió i l'endreça a la dama.

Sintaxi: l'oració composta

1. Coordinació i connectors

• Copulatives: i, ni, que, com → Ex: No menja ni beu.
• Disjuntives: o, o bé, bé... bé, ja... ja → Ex: Bé plou, bé neva.
• Adversatives: però, sinó, ans, més aviat → Ex: No és català, ans castellà.

2. Subordinació substantiva

Introduïdes per nexes com: que, si, qui, què, com, quan, on, per què, quant.

3. Subordinació de relatiu

Introduïdes per pronoms relatius: que, qui, el qual / la qual / els quals / les quals, on, quan, com, perquè.

4. Subordinació adverbial

• Temporals: quan, mentre, abans que, fins que, després que, tan aviat com, així que + en + infinitiu.
• Locals: on, a on, d'on, cap on, per on.
• Modals: com, tal com, així com, segons, conforme.
• Causals: perquè, ja que, com que, atès que, vist que, donat que, puix que.
• Consecutives: tan/tant... que, de manera que, de sort que.
• Condicionals: si, en cas que, sempre que, a menys que, llevat que.
• Concessives: encara que, tot i que, malgrat que, si bé, bé que, per molt que.
• Finals: perquè + subjuntiu, per + infinitiu, a fi que, amb l'objectiu que.
• Comparatives: més... que, menys... que, tan... com, tant... com, igual que.

5. Juxtaposició

Oracions unides sense nexes, només mitjançant signes de puntuació: comes (,), punt i coma (;) i dos punts (:).

Els pronoms febles en català

Funcions sintàctiques i substitucions

• Complement Directe (CD):
  • Determinat (article, demostratiu, possessiu): el, la, els, les.
  • Indeterminat (numeral, quantitatiu, indefinit, cap): en.
  • Neutre (això, allò, tota una oració): ho.
• Complement Indirecte (CI): Singular: li; Plural: els.
• Combinació de CI + CD:
  • li + (el, la, els, les) → l'hi / la hi, els hi, les hi.
  • els + (el, la, els, les) → els el, els els, els la, els les.
• Atribut:
  • Determinat: el, la, els, les.
  • Indeterminat o neutre: ho.
• Complement de Règim Verbal (CRV) i Complement Circumstancial (CC):
  • CRV: Complement que sempre porta preposició. Si és introduït per de → en; per a la resta de preposicions → hi.
• Complement Predicatiu (C.Pred.): Sempre es substitueix per hi.

Dialectologia: els dialectes del català

Bloc Occidental

• Valencià:
  • Subdialectes: apitxat, meridional, alacantí (al sud d'Alacant), septentrional (al nord).
  • Demostratius propis: este, esta, estos, estes i l'adverbi ací.
  • Verbs en 1a persona: Acaben en -e (jo cante, jo parle, jo pense).
  • Pronoms: S'utilitza la forma mos o vos.
  • Passat simple escrit: En textos formals s'usa el passat simple (ell cantà, ells feren) en lloc del perifràstic (va cantar, van fer).
• Català Nord-Occidental:
  • Subdialectes: tortosí, lleidatà, pallarès, ribagorçà.
  • Verbs en 1a persona: Els verbs acaben en -o (jo canto, jo perdo), igual que al català central.
  • Desinències verbals de l'imperfet: En textos amb un matís més informal o dialectal, es pot trobar cantavo o perdivo en lloc de cantava o perdia.

Bloc Oriental

• Català Central:
  • Subdialectes: barceloní, tarragoní, salat.
  • Verbs en 1a persona: Acaben sempre en -o (jo canto, jo temo, jo dormo).
• Balear:
  • Subdialectes: mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc.
  • Verbs concrets (desinència zero): La primera persona del present d'indicatiu no té cap vocal final (jo cant, jo perd, jo dorm). Això és un tret 100% balear.
  • L'article salat literari: Tot i que en el registre formal s'usa el/la, en narracions, teatre o articles d'opinió s'utilitza l'article salat: es, sa, els, ses.
  • Formes verbals del subjuntiu: S'escriu que jo canti, que tu cantis (com al central), però s'usen formes com vengui (vingui) o venguessin.
• Alguerès:
  • Grafies italianitzades o arcaiques: S'utilitzen de vegades formes arcaiques com idú (en lloc de es diu).
  • Verbs: La primera persona acaba en -o (jo canto), però té formes del passat molt especials influenciades pel sard.
  • Lèxic: Paraules d'origen italià o sard adaptades al català (txao per ciao, anfanti per fins que).
• Rossellonès (Catalunya del Nord):
  • Formes verbals reduïdes: Sovint s'elimina la -a final en les terceres persones dels verbs (ell cant en lloc d'ell canta).

Ramon Llull: vida, art i obra

1. Biografia i objectius

• Als 30 anys: Té 5 visions de Crist crucificat al Puig de Randa. Abandona la família, la riquesa i els càrrecs.
• Objectius: Evangelitzar els infidels, demostrar la fe mitjançant la raó i crear monestirs per a l'estudi de llengües orientals.

2. L'Art Lul·lià

Sistema lògic per "demostrar" racionalment els misteris de la fe cristiana. Evolució de l'Art:

1. Art abreujada (1274)
2. Art demostrativa (1279-1283): La versió que volia portar a les universitats.
3. Art breu (1308): La versió més curta, madura i sintètica.

Va escriure en català, llatí i àrab. Té 265 obres confirmades.

3. Obres principals

1. Llibre de contemplació de Déu (1273-1275): 366 capítols (un per dia més un per a l'any de traspàs). Escrita a Randa.
2. Fèlix o Llibre de les Meravelles (1288-1289): Novel·la didàctica. Fèlix i un pare ermità viatgen i dialoguen sobre Déu, la natura, la moral i la cavalleria. Inclou el "Llibre de les Bèsties" (faules polítiques). És una enciclopèdia medieval en forma de conte.
3. Blanquerna (1283): Novel·la de formació. Blanquerna passa per tots els estats: cavaller → casat → ermità → abat → bisbe → papa → ermità. Critica la corrupció de l'Església. Inclou el "Llibre d'Amic i Amat" al capítol 80.
4. Llibre d'Amic i Amat: 365 estrofes en prosa poètica. Diàleg místic entre l'ànima i Déu. Estil molt influenciat pel sufisme.

4. Altres obres científiques i filosòfiques

1. Arbre de la ciència (1295-1296): Classifica tot el saber en 16 "arbres". És la primera enciclopèdia sistemàtica en català.
2. Art demostrativa: Explica el mètode de l'Art per presentar-lo a les universitats.
3. Retòrica nova (1301): Manual per fer bons discursos. Explica com convèncer amb l'Art.
4. Art breu (1308): Resum final de l'Art per a la seva difusió.

5. Obres de diàleg i cavalleria

1. Llibre del Gentil i dels Tres Savis (1274-1276): Diàleg entre un cristià, un jueu i un musulmà. Tots busquen la veritat.
2. Llibre de l'Ordre de Cavalleria (1276): Manual del cavaller ideal. Conté el decàleg del cavaller i la cerimònia d'armar cavaller.

6. Autobiografia

• Vida Coetània (1311): Dictada a la Cartoixa de Vauvert (París). Primera autobiografia en català. Font del Breviloquium amb 12 il·lustracions.

7. Relació amb el poder i les institucions

• Jaume II: Li dona suport. El seu monestir va ser el primer centre d'estudis orientals d'Europa.
• Universitats de París i Montpeller: El rebutgen perquè era laic (només els clergues podien ensenyar teologia). Ell respon escrivint l'Art demostrativa.
• Papes: Va fer 5 intents de convèncer-los. Només Climent V, al Concili de Viena (1311), li aprova fundar càtedres de llengües orientals a les universitats. Però Llull mor dos anys després i no s'aplica.

8. Llegat i importància

• Llengua catalana: Primer a escriure filosofia, teologia i ciència en català vulgar. Demostra que la llengua no només serveix per a la poesia. Creador de la prosa catalana culta.
• Diàleg interreligiós: Va viatjar a Tunis (1293) i Bugia (1307) per debatre públicament. A Bugia el van empresonar i apedregar. Va morir al mar tornant a Mallorca el 1316.