Guia de la Llengua de Signes Catalana (LSC): Ús i Gramàtica

Introducció a la Llengua de Signes Catalana (LSC)

L'LSC la fan servir persones sordes i sordcegues de Catalunya. És una llengua natural, no creada o inventada per professionals de l’educació o la sanitat; s'ha desenvolupat entre persones signants.

Mites sobre la llengua de signes

Fals: Les llengües de signes no són sistemes de gestos; la seva producció i el seu ús difereixen dels gestos que es fan servir en la comunicació en una llengua parlada. Els signes són més estables i complexos, més precisos i segueixen unes regles de formació i producció pròpies de la llengua de signes.

Normes de comunicació i torn de paraula

• L’inici: Els interlocutors han d'establir contacte visual, ja que és un avís que volem conversar amb ells.
• Altres senyals d’inici:
  • Deixar la postura de repòs i inclinar el tors cap endavant.
  • Situar les mans en l’espai sígnic i començar a signar.
  • Indicar l’interlocutor amb la mà o les mans.
• Mantenir el torn: Desviar la mirada de l’interlocutor per mantenir el nostre torn en la conversa i evitar cedir-lo a l’altre. Això es fa servir per evitar ser interromput, però també és possible que es facin contactes puntuals de forma intermitent per assegurar-se de la continuïtat de la comunicació i que l’altre el segueix.
• Suspensió: Mantenir en suspensió la producció d’un signe en el seu lloc d’articulació per no concloure el torn.
• Marcadors discursius: Es poden produir signes que funcionen com a marcador discursiu que indiqui que s’inicia el torn, per exemple: TOCAR o TORN JO.

Estructures fonamentals en la comunicació

Per a les persones amb sordesa, és important conèixer algunes estructures que són fonamentals per a la comunicació en LSC:

• Fer una presentació personal.
• Demanar i proporcionar informació.
• Oferir i demanar ajuda.

Diversitat i origen de les llengües de signes

Cada llengua (anglès, castellà, català...) té la seva pròpia llengua de signes amb el seu propi lèxic i gramàtica, depenent de l’origen de cada individu. Per exemple, la llengua de signes catalana pertany a la família de l’antiga llengua de signes francesa, juntament amb la italiana i l’holandesa, perquè tenen un origen comú.

Naturalesa i oficialitat de l'LSC

Són llengües naturals que tenen estructures gramaticals perfectament definides. En molts països ja estan reconegudes com a llengües oficials, perquè són equiparables a qualsevol altra llengua oral. És l’idioma propi de les persones sordes; tenen la seva pròpia història, la seva pròpia gramàtica i estructura.