Guia de mètrica i versificació catalana

Apunts de mètrica i versificació

La mètrica

Un vers consisteix en una sèrie de paraules que sol ocupar una ratlla en un poema i que ve determinat pel nombre de síl·labes, la rima, etc.

Recompte sil·làbic

1.1 En català, el recompte sil·làbic parteix d’un model de vers acabat en un mot agut, com el francès i l’occità. (En canvi, el castellà, igual que l’italià, té com a model la paraula plana).

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar. (Ausiàs March)

Així doncs, en català es compten les síl·labes d’un vers fins a l’última síl·laba tònica. En un vers acabat en paraula aguda es comptarà fins a l’última síl·laba, que és la tònica; en un vers acabat en paraula plana, es comptarà fins a la penúltima síl·laba i en un vers acabat en paraula esdrúixola les dues últimes síl·labes, que són àtones, no es comptaran:

En una vall del Pirineu molt al(ta)
un estiu la vegí per primer cop;
no la vegí sinó després molt veure-la,
perquè té la bellesa molt recòndita,
com la viola que embalsama els boscos. (Joan Maragall)

• En-u-na-vall-del-Pi-ri-neu-molt-al(ta): decasíl·lab acabat en paraula plana (1 2 3 4 5 6 7 8 9 10)
• un-es-tiu-la-ve-gí-per-pri-mer-cop: decasíl·lab acabat en paraula aguda (1 2 3 4 5 6 7 8 9 10)
• no-la-ve-gí-si-nó-des-prés-molt-veu(re-la): decasíl·lab acabat en paraula esdrúixola (1 2 3 4 5 6 7 8 9 10)
• per-què-té-la-be-lle-sa-molt-re-còn(dita): decasíl·lab acabat en paraula esdrúixola (1 2 3 4 5 6 7 8 9 10)
• com-la-vi-o-la–que_em-bal-sa-ma_els–bos(cos): decasíl·lab acabat en paraula plana (1 2 3 4 5 6 7 8 9 10)

Fenòmens fonètics

Com que la poesia es basa en la forma oral, cal tenir en compte un seguit de fenòmens fonètics:

• S’han de comptar els diftongs i hiats gramaticals (tot i que en poesia anterior a les normes de Fabra molts cops els hiats del tipus -i-a són comptats com a diftongs: pru-dèn-ci-a seria comptada com a "pru-dèn-cia*").