Guia sobre models científics i desenvolupament sensorial

Models (article)

1. canvi conceptual: incompatible amb coneixement quotidià, infant ha de saber que està limitat, busca un canvi en la ment de l’alumne. El docent posa a l’alumne per fer que sàpiga que el seu pensament és erroni (conflicte cognitiu) amb l’objectiu de que l’alumne substitueix idea errònia.Exemple act 1: es pensen que les banyes són per punxar i és per sentir que tenen els ulls.

2. socioconstructivista: els infants en interacció entorn, altres i pràctiques pot construir coneixement, ajuda a interpretar la realitat, té context històric i social, marca la ciència. Creix el coneixement científic per evolució i substitució d’unes teories per unes altres. L’infant elabora el seu propi coneixement; aprendre en què consisteix l’evolució de les idees prèvies, l’alumnat aprèn del procés d’investigar situació/problema. El paper del docent és conèixer idees prèvies, relacionar entre l’aprenentatge i vida quotidiana, es contemplen emocions, valors, relacions… Un exemple d’activitat: tindrem els cargols una setmana a la classe i la closca està buida, què hi hem de posar?

3. descobriment: aprèn per inducció, per ells mateixos, mestre coordinador; és important que hi hagi experiències. Exemple d’activitat: portar els cargols a classe i que ells els mirin, toquin…

4. per transmissió: segueix instruccions, no forma part activament del procés d'aprenentatge. La ciència és un coneixement objectiu. És un discurs unidireccional. Exemple d’activitat: poso una làmina a la pissarra d’un cargol, explico les parts i després dono una fitxa perquè els infants l’omplin.

MODELS: 

Són trames d’idees que formen part de les disciplines científiques i que ajuden a organitzar i relacionar els coneixements/Són abstractes i generals, perquè no expliquen només un cas concret, sinó molts fenòmens diferents de manera global/Permeten fer prediccions, interpretar què pot passar, avaluar situacions i, en conseqüència, prendre decisions i actuar de manera adequada.

Tipus: Model mental de l’infant: És la representació interna, inicial i provisional que l’infant construeix per donar sentit als fenòmens a partir de les seves experiències, del llenguatge i de les vivències quotidianes. Aquestes idees solen ser espontànies i poden no coincidir amb el coneixement científic. Exemple: un infant pot pensar que plou perquè els núvols “ploren”.

Són idees que els infants expressen sense cap mena de filtre; hem de fomentar que vagin cap a un altre model mental més científic. No és un procés que només es faci a la nostra aula. La pregunta es una porta a la curiositat i les preguntes inicial acostumen a ser obertes per a que els alumnes puguin dir la resposta i n osaltres com a mestre s poguem esbrinar quins models mentals tenen. Les preguntes que faciliten l’aprenentatge tenen les següents característiques: Han de ser obertes i afavorir la reflexió, la crítica i la reelaboració d’idees/tenir obj clar/ centrades en la persona (interpelen a l’alumne per a que movilitzi les seves idees com per exemple: què fas tu per estar viva?)/ situar-se en un context concret (és un dels factors fonamentals per fer un espai de ciència; l’objectiu és saber si estem vius o no (en aquest cas). Ha d’estar vinculat a alguna activitat que haguem fet o alguna cosa.)/incloure pistes sobre la teoria o els conceptes implicats perquè l’alumne sàpiga quin Març de coneixement ha d’utilitzar/formular una demanda clara (S’ha d’indicar de manera clara si es demana descriure, explicar, justificar  o argumentar com per exemple: saps on és el cor?)/ Les preguntes tancades no s'han d’evitar, han d’afavorir la reflexió, la crítica… Per tant, l’aprenentatge parteix de fer preguntes sobre els fets i fenòmens que observem al nostre entorn. A partir d’aquestes preguntes, l’alumnat intenta comprendre què passa i construeix models o explicacions que l’ajuden a entendre la realitat. Quan aquestes idees es comprenen, es poden predir situacions i actuar de manera adequada davant del món que ens envolta. 

Model construït a l’aula: És una representació compartida que es construeix a partir de les idees inicials dels infants, però també de l’observació, la conversa, les preguntes del docent i les activitats d’investigació. Aquest model ajuda a reorganitzar i fer evolucionar les idees dels infants cap a explicacions més científiques. Exemple: a classe observen el cicle de l’aigua i entenen que la pluja es forma quan el vapor d’aigua es condensa als núvols.

Model teòric de la ciència: És una representació conceptual i abstracta que la ciència utilitza per explicar i interpretar els fenòmens del món. Permet relacionar idees, formular explicacions i donar sentit a allò que observem. Exemple: el model científic del cicle de l’aigua explica processos com l’evaporació, la condensació i la precipitació. (Què entra o que surt del cos ajuda a entendre cos com sist connectat)

La ciència estudia els éssers vius tenint en compte diferents aspectes, com l’espai, el temps i les interaccions que es produeixen. Quan parla de Macro es refereix a allò que podem veure a simple vista, per exemple el cos humà o un animal/ Meso: és un nivell més concret, com els òrgans o les parts del cos/ Micro: és allò molt petit que no podem veure directament, com les cèl·lules, la sang o els bacteris. Això ajuda a entendre que els éssers vius es poden estudiar des de diferents nivells i que tots estan relacionats entre si. La ciència es basa en fer preguntes d’interès científic, com com passen les substàncies dins del cos, què fan els òrgans, o com funciona el nostre organisme. Aquestes preguntes ajuden a investigar i comprendre els fenòmens. Hi ha dos tipus de preguntes: es descriptives expliquen com és alguna cosa i les interpretatives: intenten entendre per què passa i què passaria si canviés alguna cosa. Per tot això,  aprendre ciència és un procés de construcció de models. Els infants parteixen dels seus models mentals, és a dir, de les idees prèvies que tenen sobre el món. A partir de l’observació, les experiències i el treball a l’aula, es construeixen models compartits amb ajuda del docent. Progressivament, aquests models evolucionen i s’apropen als models teòrics de la ciència, que són les explicacions científiques més elaborades. A més, aprendre no és un procés recte i ordenat. Els infants no passen directament de les seves idees inicials al model científic, sinó que van avançant, dubtant, canviant idees i reconstruint el coneixement constantment. L’aprenentatge és un procés complex, amb errors, reflexions i canvis continus fins a arribar a una comprensió més científica. Per últim, el model científic de l’ésser viu i explica que tots els éssers vius funcionen gràcies a la relació entre estructura, funcions i fluxos de matèria i energia.

Educació sensorial: L’educació sensorial busca que l’infant desenvolupi al màxim la seva capacitat de percebre el món a través dels sentits. Això li permet aprendre millor, comunicar-se, relacionar-se amb els altres i participar en la societat. Per això és important treballar els sentits i les sensacions en l’educació científica i reconèixer l’infant com a ciutadà actiu. Pretén : agilitzar les vies aferents d'informació sensorial, facilitar l’aprenentatge innovador, conscient i actiu, millorar la capacitat intel·lectual general, millorar la selecció d'estímuls i la presa de decisions a través de la pràctica, conèixer millor i dominar l’entorn físic i socials, generar hàbits i conductes de resposta adients, administrar una higiene sensorial mitjançant l’exercici adequat i la prevenció d’estimulacions inadequades, afinar els llindars mínims dels infants i millorar la qualitat de vida.

Factors a considerar: l'experiència sensorial és sempre personal, és a dir, cada persona rep els estímuls dels sentits de manera pròpia/ l'exercici sensorial és individual, encara que cada infant experimenta les sensacions de manera individual, després es poden comentar, explicar i compartir amb els altres/les activitats i manipulacions que permetin arribar a conclusions no es poden fer en un grup nombrós, sobretot en infants/els exercicis sensorials han d’ocupar un temps determinat en l’horari diari, per generar hàbits i automatitzacions. És a dir, han de formar part d’una rutina diària/la durada ha de serr limitada. Aquest tipus d’exercici no pot ocupar més de 20-30 minuts d’estimulacions d’aquest tipus. Objectius: Treballar els sentits perquè siguem capaços de notar fins i tot les coses més petites o més suaus que podem arribar a percebre/analitzar les sensacions rebudes, per aprendre a identificar i comprendre les sensacions que rebem a través dels sentits/aprofundir l’anàlisi i el rècord de les sensacions. Sent capaços de recordar i comparar sensacions que hem experimentat abans/diferenciar objectes mitjançant les sensacions/valorar i jutjar allò que es percep, és a dir, desenvolupar la capacitat de donar una opinió o fer una valoració sobre el que percebem amb els sentits. LE GALL comenta sobre el material i procés sensorial:associar la percepció sensorial amb els nom de l’objecte, reconèixer l’objecte que correspon al nom o la qualitat i recordar el nom que correspon a l' objecte o a la qualitat Característiques que afavoreixen l'educació sensorial: Ambient ordenat: l’espai ha d’estar organitzat i els materials al seu lloc, perquè els infants puguin identificar fàcilment cada objecte i utilitzar-lo correctament./ Exercicis de vida pràctica: les activitats han d’estar relacionades amb situacions de la vida quotidiana de l’infant. A més, han de ser flexibles i adaptar-se a l’edat, al moment i al context./ Intervenció del docent: el docent ha d’intervenir el mínim possible, només quan sigui necessari per ajudar o guiar, deixant que els infants explorin i aprenguin de manera autònoma/ Ús del material segons l’edat: adaptar tot a l’interès i la madurció de l’infant per mantenir la seva atenció.  organització de l’aula: tenir em compte el mov i rotació infants (no sempre estan mateix joc van movent-se)/ les act i mat han d’adaptarse al desenv dels infants/ saber que les activitats segueixen un ordre, és a dir, hi ha una progressió del treball/ la possibilitat d’autocontrolar l’error: El material ha d’estar pensat per què l’infant poguí donar-se compte per si sol si s’ha equivocat, sense que l’adult corregeixi i utilitzar-se bé, amb finalitat clara/ aula organitzada, cada cosa té el seu lloc i hi ha temps definit per cada act.