Guia de l'obra La persistència de la memòria (1931)

Documentació general

La persistència de la memòria és un oli sobre tela fet per Salvador Dalí l'any 1931. És un tema oníric i d'estil surrealista que es troba actualment al MoMA. Durant els anys d'estudi de Dalí, es va relacionar amb Federico García Lorca i el cineasta Luis Buñuel. Dalí es va unir al grup surrealista de París, però Breton el va expulsar el 1936 per raons ideològiques. Va residir a Nova York i va tenir contactes amb Walt Disney.

Anàlisi formal

En l'obra predomina la línia per sobre del color. Els colors són brillants i estan aplicats per una pinzellada plana i precisa. Predominen els colors ocres i blaus. La llum és projectada a través d'un focus no visible situat fora de la tela, a dalt a la dreta.

La composició és el paisatge de Cadaqués on apareix una platja i una muntanya de fons. A l'esquerra apareix una pedra rectangular on s'observen dos rellotges:

• Un de metàl·lic on hi ha moltes formigues, que representa el present.
• Un altre de doblegat amb una mosca a sobre.

La mosca representa la mort i els altres rellotges el pas del temps. A sobre de la roca hi ha també una branca on penja un altre rellotge. Al darrere hi ha una plataforma de color blau que contrasta amb el blau del fons marí. Al centre de la composició apareix l'autoretrat de Dalí, relacionat amb El gran masturbador, on està dormint, i això reforça la idea del somni (estil: mirar Miró).

Interpretació de l'obra

Aquesta pintura tracta el tema del pas del temps en el món inconscient dels somnis. Al centre de la composició apareix el seu retrat, dormint, una tècnica que ja havia utilitzat en El gran masturbador. Apareixen també altres elements com les formigues i les mosques, animals que tenen a veure amb el pas inexorable del temps.

Tot i això, els rellotges tous són els protagonistes de la pintura, ja que representen l'angoixa de controlar el temps. En relació amb això hi ha la memòria, la capacitat que permet a l'home fer que allò que ha passat encara visqui: els records. Això és el que representen els rellotges tous, mentre que el de metall representa el present, allò que encara no està a la memòria. Les roques i la platja es relacionen amb el paisatge de Cadaqués, on vivia Dalí.