Guia sobre l'origen d'Ilerda i la cultura llatina

L'origen de Lleida: d'Iltirta a Ilerda

L’origen de la ciutat de Lleida es troba en la ciutat ibèrica d’Iltirta, que era la capital del poble dels ilergets. Durant molt de temps es pensava que la ciutat romana d’Ilerda s’havia construït al mateix lloc, perquè a les monedes ibèriques trobades al turó de la Seu Vella apareix el nom d’Iltirta. Aquest nom probablement vol dir “ciutat del llop”, ja que el llop era el símbol dels ilergets.

Les relacions entre els romans i els ilergets van començar durant la Segona Guerra Púnica. Al principi, els caps ilergets Indíbil i Mandoni es van aliar amb els cartaginesos, però després van canviar de bàndol i es van acostar als romans. Tot i això, més tard es van revoltar contra Roma i finalment van ser derrotats: Indíbil va morir en combat i Mandoni va ser executat.

Més endavant, els romans van fundar la ciutat d’Ilerda en una zona molt estratègica, al costat del riu Segre, des d’on es controlava el territori. Aquesta ciutat és coneguda sobretot perquè hi va tenir lloc una batalla important entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu, que Cèsar va acabar guanyant.

Amb el pas del temps la ciutat va anar entrant en decadència i va patir destruccions a causa de diferents invasions. Tot i així, encara avui es conserven algunes restes romanes, com termes, cases i vil·les, que ens ajuden a entendre com era l’antiga Ilerda.

Tòpics literaris clàssics

• Beatus ille: vida tranquil·la al camp: allunyat dels negocis, conrear els camps del pare.
• Aurea mediocritas: moderació i equilibri: no anar sempre a alta mar, no acostar-se massa a la riba.
• Frugaliter: plaers senzills: beure vi, descansar sota la parra.
• Tempus fugit: el temps passa ràpid: els anys s’esmunyen, la vellesa i la mort arriben.
• Carpe diem: aprofitar el present: aprofita el dia d’avui, no confiar en el demà.
• Monumentum aere perennius: immortalitat de l’artista: obra més duradora que el bronze, una part del poeta no morirà.

Ètims llatins i el seu significat

Llista d'arrels llatines i derivats:

• Peto: demanar (petició, repetir)
• Populus: poble (popular, depopulació)
• Puer: nen (pueril, puericultura)
• Puto: podar (amputar, disputar)
• Quattuor: quatre (quartet, quaternari)
• Quinque: cinc (quinquenni, quintet)
• Ratio: raó (racional, raciocini)
• Rego: regir (rector, règim)
• Scribo: escriure (escriptor, descripció)
• Sentio: sentir (sensació, sensible)
• Septem: set (septenni, septennal)
• Sequor: seguir (seqüència, conseqüent)
• Sex: sis (sexenni, sextet)
• Signum: senyal (signatura, significar)
• Tempus: temps (temporal, temporada)
• Tres: tres (triangle, trienni)
• Uenio: venir (conveni, aventura)
• Uerbum: verb (adverbi, verbal)
• Verto: girar (convertir, invertir)
• Uideo: veure (visible, visió)
• Uinco: vèncer (convicció, victoriós)
• Uiuo: viure (vital, vitamina)
• Uoco: cridar (convocar, vocació)

Locucions llatines d'ús freqüent

Expressions llatines integrades en el llenguatge actual:

• Curriculum vitae: exposició de l’estat civil, estudis i experiència professional.
• Dèficit: quantitat que manca.
• Per capita: per cap, distribució proporcional.
• Prorrata: quota proporcional.
• Ràtio: proporció o manca d’alguna cosa.
• Referèndum: sotmetiment d’una qüestió a tots els votants.
• Superàvit: quantitat sobrant, ingressos superiors a despeses.
• INRI: inicials de “Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum”, escarni sobre la creu.
• Mea culpa: per la meva culpa, admetre responsabilitat.
• Peccata minuta: pecats menuts, faltes lleus.
• Per saecula saeculorum: pels segles dels segles.
• Rèquiem: descans, missa o composició musical per a difunts.
• RIP (requiescat in pace): descansi en pau.
• Urbi et orbi: a la ciutat i al món, benedicció papal.
• Cum laude: amb elogi, màxima excel·lència.
• Honoris causa: per causa de l’honor, títol universitari per mèrits.

La literatura romana: de la lírica a Horaci

Orígens de la lírica romana

La lírica romana va sorgir tard, perquè els romans estaven ocupats amb l’expansió per Itàlia i el Mediterrani i no dedicaven temps a expressar sentiments personals. Va ser al segle II aC, amb problemes socials com els dels germans Grac i la influència grega, que es va començar a escriure poesia més personal.

Els Poetae novi

Al segle I aC apareix un grup de poetes anomenats poetae novi (Ciceró els criticava) que van innovar la poesia llatina inspirant-se en poetes grecs alexandrins com Callímac i Teòcrit. Aquests poetes van donar més importància als sentiments i a la vida íntima.

Quint Horaci Flac (65-8 aC)

Horaci va néixer a Venúsia i va estudiar a Roma i Atenes. Després de participar en l’exèrcit, es va dedicar a escriure, formant part del cercle de Mecenes i August. Les seves obres més conegudes són:

• Sàtires i Epodes: critiquen la societat de l’època amb ironia i humor.
• Odes: inspirades en poetes grecs, parlen de l’amor, l’amistat, la vida i alguns fets històrics.
• Epístoles: reflexions sobre com viure bé i sobre l’art poètic.
• Carmen saeculare: himne compost per celebrar la pau durant August.

La poesia d’Horaci combina lirisme i filosofia, amb influència de l’epicureisme i l’estoïcisme, i deixa molts tòpics que s’han mantingut a la literatura occidental.