Guia de planificació de l'entrenament esportiu

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,81 KB

1. Planificació d’un entrenament

La planificació esportiva l’ha de seguir tothom que realitzi exercici físic, sigui quin sigui el seu nivell i tingui els objectius que tingui. La planificació esportiva o pla d’entrenament serveix per assolir els objectius planejats.

Aspectes a tenir en compte:

  1. Les característiques de la persona, tant físiques com psicològiques.
  2. Els objectius que es volen aconseguir.
  3. Els mitjans de què es disposa.
  4. El calendari de competicions (si és que es competeix).
  5. Tots els factors que puguin afectar el rendiment de l’esport en el període de temps de planificació.

Tipus de planificació:

  • Anual: es planifiquen les diverses fases d’una sola temporada. És el més habitual.
  • Plurianual: s’estableixen les línies mestres d’un entrenament que es desenvoluparà en un cicle d’anys. Ex.: Jocs Olímpics.

2. Períodes d’entrenament

Períodes bàsics d’un cicle anual d’entrenament:

  • Període preparatori: cerca desenvolupar els components de la condició física de l’esportista fins a aconseguir el seu estat òptim. És l’època on es realitza el volum més gran d’entrenament; de com s’entrenen durant aquest període dependran, en gran part, els resultats de la temporada. És el moment en què s’han de millorar els nivells de totes les seves qualitats.
    • Període preparatori general: és el primer període de treball de temporada i té un caràcter genèric. S’entrena mitjançant càrregues de molt volum, però de poca intensitat. No se solen practicar aspectes específics de l’esport, sinó que es pretén millorar la condició física.
    • Període preparatori específic: en aquest període l’entrenament és cada vegada més específic i es va augmentant la intensitat disminuint el volum gradualment.
  • Període competitiu: és el període on es realitzen les competicions i on es cerca millorar el rendiment de l’esportista i aconseguir un resultat òptim. Es treballa molt la intensitat i no tant el volum, la qual cosa proporciona "forma" a l’esportista. Se solen fer entrenaments de qualitat on es treballa una intensitat elevada, semblant a la de la competició.
  • Període de transició: és el temps de descans, en què es cerca que l’esportista es recuperi físicament i mentalment després de la temporada esportiva; se sol produir entre el final d’una temporada i l’inici de l’altra. Es poden fer descansos actius on es practiquen activitats esportives diferents a l’habitual.

Entradas relacionadas: