Guia ràpida de gramàtica, fonètica i sintaxi catalana

Clasificado en Inglés

Escrito el 6 de Abril de 2026 en catalán con un tamaño de 4,02 KB

El verb: formes no personals

Infinitiu: No s'usa com a imperatiu. Exemple: «Recordar» (incorrecte) → «Cal recordar» (correcte). «A l'arribar» (incorrecte) → «En arribar» (correcte).
Participi: Ha de concordar amb el complement directe (CD).
Gerundi: «Fent-li pagar» (incorrecte) → «Li feu pagar» (correcte).
Altres: «Donar» (incorrecte) → «Fer» (ptó, abraçada, llàstima, crit). «Comprendre» (correcte) → «Composar» (incorrecte). «Adormir» és un verb transitiu.

Bé i malament: Davant d'adjectius o adverbis, s'usa «ben» i «mal».
Corrents: «Molt de pressa».
Dies: No s'usa article amb els dies de la setmana, excepte per indicar freqüència (ex: «ens entrenem els dimarts»).
Castellanismes: «De quan en quan» → «De tant en tant»; «Al dia següent» → «L'endemà»; «Acte seguit» → «Tot seguit».
Direcció: Dalt → amunt; baix → avall.
Quantitat: «Molt» (frases afirmatives); «Gaire» (negatives, condicionals i interrogatives).
Bastant vs. Prou: «Bastant» (quantitat regular); «Prou» (quantitat suficient).
Massa: S'usa com a sinònim de «gaire».
Gens vs. Res: «Gens» (poc, bastant, molt); «Res» (cap cosa).
Gairebé vs. Gaire bé: «Gairebé» (quasi); «Gaire bé» (gens bé o molt bé).
Inclús: «Fins i tot».
Potser vs. Pot ser: «Potser» (tal vegada); «Pot ser» (poder + ser).
Negació: Cap, gens, mai, ningú, enlloc, res s'usen en frases condicionals i interrogatives; en frases afirmatives, s'usen amb l'adverbi «no».

En/amb → a/de + infinitiu; no usar preposició + que.
Parts del dia → a; mesos de l'any → a/per; estacions → a; festes → per; infinitiu temporal → en; mitjà de locomoció → amb/en.

Com (igual que) vs. Com a (en qualitat de).
Castellanismes: «En quant a» → «Quant a»; «A mitjans de» → «A mitjan»; «Junt a» → «Tocant a».
«Degut a» → «A causa de».
«Amb relació a» → «Pel que fa a» o «Quant a».

Sonorització: Consonant sorda + consonant sonora/vocal.
Ensordiment: Consonant sonora + consonant sorda o «o, f, a» a final absolut.
Assimilació: Labialització (N+mdp → m), Dentalització (n, l + t, d → n, l), Palatalització, Velarització i Labiodentalització.
Geminació: Pronunciació allargada.
Emmudiment: Deixar de pronunciar una consonant (ex: m+pb, n, l+t, d, etc.).
Sensibilització: Contrari de l'emmudiment.

Amb flexió:
- Amb funció: Reflexiu (CD, CI) o Recíproc (CD, CI).
- Sense funció: Verb pronominal (ex: «S'espanta per no res») o datiu d'interès (ex: «Es creu tot el que li diuen»).
Sense flexió:
- Marca passiva reflexiva o pronominal (ex: «Per Sant Jordi, es veuen moltes roses»).
- Marca d'impersonal reflexiva (ex: «Per Sant Jordi, es ven molt»).

Oració: Simple/composta; modalitat (enunciativa, interrogativa, exclamativa, desiderativa, imperativa, dubitativa); activa/passiva.
Subjecte: Lèxic (simple/múltiple), el·líptic, impersonal (eventual/reflexiu) o defectiu (fenòmens atmosfèrics, usos de fer o ser).
Predicat: Verbal (transitiu, intransitiu, reflexiu, pronominal, recíproc) o nominal.