Guia ràpida de la literatura catalana del segle XX

Poesia modernista

Expressió de sentiments profunds: cerca de bellesa, evasió, melangia i dolor existencial. Predomini del simbolisme i l'ús de la metàfora. Destaca la innovació formal i la ruptura amb les formes clàssiques. Autor destacat: Joan Maragall.

Teatre modernista

Trencament amb el teatre tradicional i comercial. Es busca un teatre més profund i simbòlic, amb contingut social i existencial. Rebutja els valors burgesos i denuncia la hipocresia de la societat (personatges sols). Autors destacats: Joan Puig i Ferreter i Santiago Rusiñol.

Narrativa modernista

Renovació formal i temàtica. Tracta temes com la solitud, la frustració, la llibertat de la dona i el món interior. Els protagonistes són sovint marginats o en conflicte amb la societat. Ús de paisatges simbòlics, sovint muntanyosos, que reflecteixen l'estat d'ànim dels personatges.

• Víctor Català (Caterina Albert): Solitud és l'obra clau del Modernisme. La protagonista femenina (Mila) cerca la llibertat i el sentit vital en un entorn opressiu, amb un llenguatge ric, simbòlic i profundament psicològic.

Modernisme (finals segle XIX - inici XX)

Objectiu: Renovar l'art i la literatura. Crítica social i rebel·lia contra la societat establerta, rebutjant la burgesia i el conservadorisme. Es busca l'art per l'art (estètica per damunt de tot).

• Influències: Simbolisme i decadentisme.
• Característiques: Llenguatge ric i elaborat, importància de la natura i el món interior. Rebuig al realisme i al naturalisme.

Noucentisme (inici s. XX - anys 20)

Reacció contra el Modernisme. Defensen l'ordre, el classicisme, la raó i la mediterraneïtat. Llenguatge clar, equilibrat i precís, amb un major compromís social. Inspiració en l'antiguitat clàssica (Grècia i Roma). Autors destacats: Eugeni d'Ors i Josep Carner.

Avantguardes (anys 20-30)

Moviments trencadors europeus que busquen la innovació i provocació contra l'art tradicional. Estils: futurisme, dadaisme, surrealisme, cubisme i expressionisme. Experimentació amb el llenguatge i les formes visuals, amb imatges sorprenents i irracionals.

• A Catalunya: Moviment minoritari però influent. Destaca Josep Vicenç Foix i Joan Salvat-Papasseit (entre el futurisme i el surrealisme).

Escola Mallorquina

Poesia noucentista mallorquina del segle XX. Es caracteritza pel classicisme, l'assumpció de la tradició popular i l'idealisme del paisatge mallorquí. Autor destacat: Miquel Costa i Llobera.