Guia de Repàs: Comprensió, Literatura i Llengua Catalana

1. Comprensió lectora

1.1 Vertader o fals

• a) Els ODS afecten sols el medi ambient. → Fals
• b) Els termes gentrificació verda i greenification són sinònims. → Vertader
• c) Els residents d’un barri són els que més es beneficien de la seva renaturalització. → Fals
• d) Els nous residents que desplacen els oriünds tenen un poder adquisitiu més baix. → Fals
• e) La solució per a aturar la gentrificació és reduir la creació d’espais verds. → Fals

1.2 Sinònims

• a) Comandament, guiatge → lideratge
• b) Ratifica, confirma → corrobora
• c) Resistant, robusta → resilient
• d) Contradictòriament → paradoxalment
• e) Proporcional → equitativa

1.3 Referent dels pronoms

• a) «gaudir-ne» → de la pacificació d’una via o la creació d’un espai verd
• b) «privar-los» → part dels residents

1.4 Anàlisi

La transició ecològica provoca desigualtats socials perquè la creació d’espais verds revaloritza els barris i fa augmentar els lloguers. Això provoca l’expulsió dels veïns amb menys recursos i l’arribada de residents amb un poder adquisitiu més alt.

2. Estudi del fet literari

2.1 Anàlisi de «Desolació»

• 2.1.1 El poema «Desolació» expressa el dolor i la tristesa del poeta per una pèrdua personal profunda, comparant-se amb un arbre destruït.
• 2.1.2 El poema està compost per alexandrins.
• 2.1.3 El polisíndeton apareix a la tercera estrofa: «i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’ajuda a esperar…»
• 2.1.4 Exemple d’hipèrbaton: «al cel he vist anar-se’n la millor part de mi».

2.2 Gèneres i moviments

• 2.2.1 L’auca és una narració amb vinyetes i rodolins de caràcter popular. La corranda és una composició oral breu, sovint improvisada i cantada.
• 2.2.2 Vertader o fals: a) Vertader, b) Fals, c) Fals, d) Fals, e) Vertader.
• 2.2.3 Renaixement (moviment cultural segles XV-XVI) i Renaixença (recuperació llengua/cultura segle XIX) no són sinònims.
• 2.2.4 Vertader o fals: a) Fals, b) Fals, c) Vertader, d) Fals, e) Fals.

3. Reflexió lingüística

3.1 Sintaxi

• 3.1.1 «el podem veure a Barcelona» → Complement circumstancial
• 3.1.2 «per uns altres» → Complement agent
• 3.1.3 «que persegueixen aquest objectiu» → Oració subordinada adjectiva
• 3.1.4 «se’ls» → Complement indirecte
• 3.1.5 «a les pacificacions» → Complement de règim

3.2 Ortografia i lèxic

• 3.2.1 a) tan, b) per què, c) si no, d) quin/que, e) com/com.
• 3.2.2 a) complagué, b) cullis, c) càpigues, d) absolt, e) traurà.
• 3.2.3 Grafies del so [tʃ]: tx (cartutx), ig (maig), tx (butxaca), tx (cotxe), Tx (Txèquia).
• 3.2.4 a) dolor, b) troballa, c) crueltat, d) negacionisme, e) musicologia.
• 3.2.5 Text corregit: «Ens obriran les portes del palau i ens hi instal·larem. No sabia que el patge duia un casc daurat i, a la mà, una llança de dos metres.»
• 3.2.6 Varietat: valencià. Característiques: «seua», «a ne jo», «vaig a li parlar».

4. Expressió escrita

«Paradoxalment, els lobbies que més s’oposaven a les pacificacions eren els que les acabaven aprofitant més per treure’n profit, comprant edificis per subministrar habitatges a unes elits que volien ser a la vora dels espais verds. Un exemple d’aquesta realitat el podíem veure a Barcelona, en llocs com el 22@, al Poblenou, on part dels residents van ser desplaçats per uns altres amb un poder adquisitiu més alt que van privar-los de gaudir de les millores urbanes implantades.

Davant d’aquest fenomen, no pertocava aturar la creació d’espais verds, ja que només amb aquests podíem assolir els objectius climàtics i de salut plantejats. El que calia és que aquestes transformacions físiques s’implantessin de manera democràtica i equitativa arreu, i no de manera desigual, començant pels barris amb més vulnerabilitat i, a la vegada, acompanyades de mesures complementàries que permetessin aturar-ne els efectes negatius sobre la població.»