Guia de salut infantil: higiene dental i control d'esfínters

Com motivar els infants al raspallat dental

Per fomentar l'hàbit i prevenir les càries:

• Convertir-ho en un joc: Utilitzar cançons de 2 minuts, cronòmetres de colors o explicar contes sobre els "monstres de la placa". L'objectiu és que l'infant s'ho passi bé i es diverteixi.
• Donar autonomia: Deixar que l'infant triï el seu raspall i la pasta (amb fluor). Si ell sent que té el control, estarà més disposat a col·laborar.
• L’exemple i la imitació: Els adults s'han de rentar les dents amb ells per fer de modelatge. Els nens aprenen molt més pel que veuen que pel que se'ls diu.
• Reforç positiu: Felicitar l'infant cada vegada que ho faci bé o posar gomets en un calendari d'èxits. Això crea una associació positiva amb la higiene.
• Adaptació de l’entorn: Facilitar l'accés a la pica amb un esglaó o taburet i un mirall a la seva alçada perquè puguin veure el resultat (les dents netes).

Actuació davant d'una irritació o dermatitis

El procediment d'actuació es basa en la cura de la pell i la reducció de la humitat:

1. Higiene màxima i suau

• Neteja freqüent: Canviar el bolquer tan aviat com estigui brut o humit per evitar que l'orina o la femta irritin més la zona.
• Evitar les tovalloletes humides: Moltes contenen alcohol o perfums que couen. Utilitzarem aigua tèbia i una esponja natural o gases suaus, assecant sempre a copets (sense fregar) per no danyar la pell.

2. Protecció de la zona (Barrera)

• Aplicar crema de barrera: Utilitzar una pasta a l'aigua o cremes amb òxid de zinc. Aquests productes creen una capa protectora que aïlla la pell de la humitat i ajuden a la regeneració.
• Deixar la pell a l'aire: Sempre que sigui possible (durant uns minuts entre canvi i canvi), deixarem l'infant sense bolquer perquè la pell respiri. L'aire és el millor remei per a la curació.

3. Prevenció i observació

• Bolquers transpirables: Assegurar-se que el bolquer no estigui massa estret per permetre que l'aire circuli.
• Seguiment: Si la irritació presenta punts blancs, pústules o no millora en 48 hores, caldrà derivar al pediatre, ja que podria tractar-se d'una infecció per fongs (candidiasi).

El procés del control d'esfínters

1. Detecció d'indicadors de maduració

El control d'esfínters no s'ensenya, sinó que s'adquireix quan l'infant arriba a una maduració suficient.

• Àrea física: L'infant és capaç de mantenir el bolquer sec durant unes dues hores (capacitat de retenció) i té la coordinació motriu bàsica per pujar i baixar-se la roba.
• Àrea cognitiva: L'infant entén ordres senzilles i identifica la sensació de necessitat abans que es produeixi l'eliminació. Comença a utilitzar paraules o gestos per comunicar-ho.
• Àrea emocional: Mostra interès i curiositat per l'ús del vàter o l'orinal, o bé manifesta incomoditat quan nota el bolquer brut i té el desig de neteja.

2. Procediment i metodologia

Un cop decidit el moment (preferiblement en una època estable i sense canvis emocionals), seguirem aquestes pautes:

• Establiment de rutines: Convidar l'infant a anar al bany en moments clau (en llevar-se, després de cada àpat, abans de la migdiada). L'objectiu és que associï l'acte amb una rutina diària.
• Adaptació de l'entorn: Utilitzar un orinal o un reductor amb un tamboret perquè l'infant tingui els peus ben recolzats, la qual cosa facilita la relaxació per aconseguir-ho.
• Fomentar l'autonomia: Recomanar roba còmoda (pantalons amb goma elàstica) que l'infant pugui gestionar sol, evitant botons o cremalleres complicades.
• Acompanyament positiu: S’ha de mantenir una actitud relaxada. Cal reforçar positivament els èxits i actuar amb total naturalitat davant les pèrdues accidentals, sense renyar ni avergonyir mai l'infant per evitar bloquejos o traumes.

3. Coordinació i pautes per a la família

La col·laboració entre l'escola i la llar és el pilar fonamental de l'èxit:

• Unificació de criteris: És essencial que ambdues parts utilitzin el mateix mètode i el mateix vocabulari (p. ex. "pipi", "caca") per no confondre l'infant.
• Coherència en el temps: Un cop es treu el bolquer durant el dia, no s'hauria de tornar a posar per "comoditat" dels adults, ja que això trenca el procés d'aprenentatge.
• Comunicació diària: Utilitzar l'agenda o comentar el progrés, les hores de més èxit i qualsevol incidència.
• Acompanyament emocional: L'educador ha d'actuar com a guia, transmetent calma i recordant que cada infant té el seu propi ritme.