Guia sobre textos humanístics, periodístics i el Modernisme

Textos humanístics

Actualment, anomenem textos humanístics aquells que mostren una àmplia i sòlida cultura dels seus autors i una preocupació per establir tot allò que és essencial en l'ésser humà. Es tracta de textos argumentatius que cerquen convèncer els lectors de la validesa de la tesi exposada, conduint hàbilment el raonament amb idees sòlides, difícilment refutables. Sovint són textos redactats amb una bella retòrica amb molts de cultismes.

Es pot considerar com a text humanístic qualsevol text que ens parli de filosofia, però també qualsevol article de diari d'un fet recent que ens vulgui fer reflexionar sobre la conducta humana (tots aquells textos vinculats a les humanitats).

Textos periodístics

Són tots aquells que ens donen informació sobre l'actualitat i també una opinió sobre determinats fets. Aquests textos els trobem tant en llengua oral com en escrita (premsa):

• Notícia: ha de resoldre aquestes preguntes: què, qui, on, quan, com i per què.
• Crònica: pot ser breu o molt extensa; és una narració ordenada de fets que han succeït durant un període de temps llarg.
• Reportatge: exposa una notícia de manera detallada, amb presència de la primera persona i donant importància a la imatge.

3a etapa (1900-1906)

La revista Joventut, publicada el 1900, representa el retorn dels inicis del moviment: recollia totes les tendències i defensava un nacionalisme intransigent.

Una altra revista, El Poble Català (publicada el 1904), va intentar reconstruir el front modernista com havia fet L'Avenç; hi va col·laborar l'intel·lectual Eugeni d'Ors, ideòleg noucentista.

Finalment, sota la direcció de Josep Carner, va sortir la revista d'universitaris catòlics Catalunya. Els dos moviments, el Noucentisme i el Modernisme, tenien el mateix objectiu: modernitzar Catalunya.

Gabriel Alomar (1873-1941)

Nascut a Palma i mort al Caire, va ser un escriptor i crític literari que forma un cas a part de l'Escola Mallorquina. Tot i que estava d'acord amb l'estètica, no ho estava amb els ideals modernistes del Principat.

Influït sobretot pel parnassianisme, els seus poemes es classifiquen per la serenor clàssica i per una llengua elaborada amb influències decadentistes.