Guillem de Berguedà: Anàlisi de Cansoneta leu e plana

Guillem de Berguedà (c. 1138-1196): Cansoneta leu e plana

Guillem de Berguedà fou un senyor feudal conflictiu que feia servir la poesia per atacar els seus enemics i denigrar-los públicament. “Cansoneta leu e plana” va dirigida a un dels seus enemics: Ponç de Mataplana. Es tracta d'un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc utilitzat per vehicular l'odi contra algú o burlar-se'n).

Anàlisi del contingut i estil

La composició és una caricatura de Ponç de Mataplana, on destaca:

• Defectes físics: (cobles II-III).
• Suposada homosexualitat: (cobles IV-V).
• Vicis morals: (versos refrany).

L'autor fa servir l'exageració com a recurs principal.

Estructura mètrica

L'obra consta de cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla (a7' a7' b7 a7' b7 B7 B7). Les cobles singulars conserven l'estructura mètrica, però van canviant les rimes.

El concepte de Leu e plana

Són dos termes tècnics de la poesia trobadoresca que fan referència al trobar leu: una manera de compondre poesies d'expressió senzilla, amb lèxic fàcil i sintaxi planera, en contraposició al trobar clus (adreçat a un auditori refinat). En aquest cas, l'autor vol arribar a un públic ampli.

Notes sobre el text

• Mon Marquès: Guillem de Berguedà s'adreça a Ponç de Mataplana amb aquest pseudònim, no perquè tingui aquest títol nobiliari, sinó referint-se a un cabdill militar de la Marca Hispànica.
• Refranys: Els versos finals estan concebuts a imitació de la poesia popular, amb repeticions lèxiques i un ritme marcat (accentuació a la 3a, 5a i 7a síl·laba).
• Recursos retòrics: Utilitza la hipèrbole (exageració) i la lítote (afirmar un concepte negant el contrari) per explicar l'episodi de les dents contra la roca a Melgur.
• Expressió popular: “No us pretz una figa” significa que una cosa no importa o no val res (equivalent a l'actual “m'importa un rave”).
• Al·lusió a l'homosexualitat: Es fa referència a les “bragues” de cortvès (cordovà), pell de cabra adobada, que havien de portar els homes que fessin la migdiada amb ell.

J.V. Foix (1894-1987)

“Sol i de dol” i la modernitat

“Sol i de dol i amb vatusta gonella”: Reflexió sobre la soledat de l'home modern en un món dominat per la tecnologia.