Heràclit i Parmènides: moviment, logos i ontologia

Heràclit i Parmènides

Tots dos tracten el moviment de la phýsis (natura).

Heràclit

Es posiciona en contra dels grans pilars grecs i afirma ser posseïdor de la veritat, però que no és per a tothom.

No diferencia la natura (phýsis) de la realitat.

Defensa que la natura està en un procés dinàmic, és a dir, en constant moviment, i que tot aquest canvi només sembla irracional, ja que tot està regit pel logos (llei universal que dona sentit a tot), que sempre és constant i dona sentit als canvis. Així, els fenòmens semblen contradictoris, però no hi ha caos ni irracionalitat, perquè el logos dona sentit al caos aparent de la natura.

Els sentits ens mostren aquest caos, i la raó ho relaciona amb l’existència de l’ordre racional suprèm: LOGOS.

Per ell, l’arkhé és el foc, ja que sempre està en constant canvi.

Parmènides

Parmènides parteix d’un axioma (ningú dubta d’un axioma, A = A) per arribar al coneixement; això fa que el que diu sigui irrefutable. Dit d’una altra manera, converteix la filosofia en un sistema axiomàtic i, a partir d’aquí, dedueix la realitat.

Una deessa li diu que per saber sobre la realitat hi ha dos camins:

• Via de l’opinió → Aquells que es fien dels seus sentits estan condemnats al fracàs, ja que de la natura no ve cap coneixement. phýsis = NO REAL (sentits). És fals i aparent perquè accepta la contradicció.
• Via de la veritat → És l’única veritat. Abandona l’estudi de la phýsis (natura) i introdueix la ontologia (l’estudi de l’ésser), que és l’únic que es pot estudiar, perquè l’ésser no canvia. Ésser = REALITAT (veritat). Parmènides dedueix què és l’ésser a partir d’axiomes:

• “el ser és, el no-ser no és”
• “allò que és, és”
• “A = A”
• “el no-ser, no és”

Característiques de l’ésser per la via de la veritat

• L’ésser és continu → si fos discontinu, el no-ésser separaria l’ésser.
• L’ésser és complet (perfecte) → no li falta res.
• L’ésser és immòbil → el món és ple (i no buit) i no hi pot haver moviment.
• L’ésser és únic → si hagués més d’un s’haurien de diferenciar.
• L’ésser és etern → ha existit sempre.
• L’ésser és infinit → si no ho fos no ocuparia espai.

Parmènides és monista espiritualista, ja que busca una sola cosa: l’ésser.