Hermes amb Dionís infant: escultura grega de Praxíteles

Hermes amb Dionís infant

Crono: 350-330 a.C (mitjá s. IVa.C)

Context: Les polis gregues s’enfrontaven entre elles (guerres del peloponès, va incrementar la seva força i potència militar. El rei Filip de Macedònia va aprofitar per estendre el seu poder i va vèncer les polis gregues. Alexandre el va succeir i va iniciar una gran empresa militar, entre els anys 334 i 323 a.C va aconseguir arribar fins la vall del riu Indus, va morir amb 33 anys.

Autor: Praxíteles (Atenes 390-335 a.C)

Estil: art grec s.IVa.C segon classicis.

Forma: embalum rodó, exempta, grup

Dimensions: 2,13 alt

Unifacial: Les figures es desenvolupen amb sentit frontal, l’esquena no está acabada.

Material: Marbre blanc Tècnica: talla

El cos es tractat amb suavitat, té un aspecte característic de les figures de Praxíteles: esvelt, refinat, elgant i amb mosculatura. Arqueja un dels malucs i flexiona la cama contrària, corbant tot el cos, insinua un moviment ascendent que culmina en el braç dret, aquesta corba que descriu el cos s’anomena praxiteliana. És un jove proporcionat, el cap está cobert amb cabell rinxolat, el marbre está polit i sembla revesitit de pell tova i suau. La figura es recolza en la punta del peu, es sosté en un tronc d’arbre cober per una túnica, amb plecs i línies rectes que penja del braç esquerre amb el que Hermes aguanta a Dionís. Hermes no porta cap atribut dels seus ni barret i sàndalies alades, pero si que duia una corona vegetal. En el braç dret pot ser sostenia un caduceu.

Tema: Hermes, fill de Zeus i Maia va ser encarregat de protegir a Dionís, fill de Zeus i Sèmele de la venjança d’Hera, esposa del rei dels déus i enfadada per les infidelitats del seu espòs.

Funció: Aquesta escultura es va trobar a Olímpia, el santuari de Zeus era un dels indrets més sagrats i venerats de Grècia, l’obra va ser una ofrena per al temple d’Hera, i pot ser va ser esculpida per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia.

Influencia: La seva obra influí en artistes del Renaixement donatello qui va fer un David nuu carcateritzat per la posició del seu cos i la seva picardia.