Història de l'Antiga Roma: De la Fundació a la Caiguda

Els orígens de Roma: Llegenda i fundació

Els romans van explicar els seus orígens a partir de llegendes o narracions sobre la voluntat de déus i herois. Ròmul i Rem, fills del déu Mart i descendents del troià Enees, abandonats al Tíber i salvats per una lloba, varen fundar la ciutat de Roma l'any 753 a.C.

La Monarquia romana

Roma va ser governada per una monarquia on el rei tenia el poder amb l'ajuda del Senat. Roma va tenir set reis, els tres darrers d'origen etrusc. Sota la seva etapa, Roma es va engrandir i es van construir ponts, aqüeductes, temples, un sistema de clavegueram i una muralla. A més de l'agricultura i la ramaderia, es va intensificar el comerç.

Grups socials a l'antiga Roma

• Patricis: Descendents dels fundadors de Roma, eren una minoria de famílies aristocràtiques. Propietaris de terres i bestiar, governaven la ciutat.
• Plebeus: Pagesos, artesans i comerciants. No tenien propietats ni drets polítics.

La República romana i la lluita de classes

L'any 509 a.C., els plebeus es van unir per fer fora el darrer monarca etrusc i Roma es va convertir en República. Els ciutadans romans eren homes lliures que vivien a la ciutat; els altres habitants no eren ciutadans. L'any 213 d.C., l'emperador Caracal·la va concedir la ciutadania a tots els habitants lliures de l'Imperi.

Al principi de la República, els patricis tenien el poder i els plebeus pagaven impostos. Durant 200 anys, els plebeus van lluitar per tenir els mateixos drets. Al segle V a.C. varen aconseguir tenir un representant i la Llei de les Dotze Taules, que atorgava la condició de ciutadà romà. Cal destacar que les dones no eren considerades ciutadanes i els esclaus eren propietat de l'amo.

Institucions republicanes

• Senat: Dirigien la política.
• Magistrats: Superiors que proposaven lleis; inferiors que administraven la ciutat.
• Comicis: Eren els ciutadans que, segons la família, la residència o la riquesa, elegien els magistrats.

La crisi i la divisió de l'Imperi

A partir del segle III d.C., Roma va sofrir atacs dels pobles germànics i les fronteres no eren segures. Els caps militars varen augmentar el poder i l'exèrcit es va convertir en l'única autoritat. Acabades les conquestes, el comerç i l'artesania es van estancar i el poble es va empobrir.

L'any 395 d.C., l'emperador Teodosi va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, Arcadi i Honori:

• Imperi Romà d'Occident: Més pobre; els emperadors no varen poder salvar-lo.
• Imperi Romà d'Orient (Imperi Bizantí): Més ric; els emperadors varen poder defensar les fronteres i assegurar la supervivència.