Història de l'Antiga Roma: Monarquia, República i Imperi

Els orígens i l'expansió de Roma

En el primer mil·lenni aC, a la península Itàlica hi vivien diferents pobles: els etruscos al nord, els llatins al centre i, al sud, els grecs.

Roma tenia una situació excel·lent. Però a partir del segle VI aC, els habitants de Roma van conquerir territoris immensos. Primer van conquerir la península Ibèrica i, després, per tot el voltant del mar Mediterrani. Els romans van crear una brillant civilització que va durar dotze segles, des del segle VIII aC fins al segle V dC.

Les tres etapes de la història de Roma

En aquesta llarga història es distingeixen tres etapes:

• La Monarquia (753 aC - 509 aC).
• La República (509 aC - 27 aC).
• L'Imperi.

La Monarquia i la República

La Monarquia: Al segle VI aC els etruscos van conquerir Roma. Però els pobladors de Roma mai no van acceptar l’autoritat etrusca i s’hi van enfrontar fins que els van vèncer.

La República: Després de l’expulsió dels etruscos, es va establir una nova forma de govern: la República. Les magistratures eren els diferents càrrecs del govern. Els magistrats eren triats per un any. El Senat era la institució més important.

L'estructura social: patricis i plebeus

Els patricis eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. D'altra banda, els plebeus eren el grup més nombrós. Els esclaus no eren considerats persones, sinó objectes propietat dels seus amos. Les dones, tant si eren patrícies com plebees, riques o pobres, mai no van tenir drets polítics.

Per això, els plebeus van lluitar per igualar la situació. Es va establir el Codi de les Dotze Taules, que reunia les lleis de Roma a fi d’evitar els abusos als quals eren sotmesos els plebeus. Al segle IV aC els plebeus podien ser magistrats i senadors.

L'expansió territorial i la crisi de la República

Durant la República, Roma va conquerir molts territoris. Primer, Roma va derrotar tots els pobles que vivien a la península Itàlica. Els cartaginesos dominaven el nord de l’Àfrica i part de la península Ibèrica i les Balears. Aquesta victòria va permetre a Roma expandir-se pel Mediterrani occidental.

En aquest enorme territori hi havia pobles molt diferents, però tots van ser sotmesos a l’autoritat romana. Cada província estava sota l’autoritat d’un governador i havia de pagar impostos a Roma.

Al segle I aC va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la República romana. En aquesta situació de desordre, l’exèrcit va augmentar el seu poder. Alguns militars i altres homes poderosos es van enfrontar entre ells per intentar aconseguir el poder, i van esclatar diverses guerres civils. Però un grup de partidaris de la República va assassinar Juli Cèsar el 44 aC. Després de la seva mort es va iniciar una nova guerra civil, en la qual va vèncer el seu nebot Octavi.

La crisi de l'Imperi i els pobles bàrbars

En primer lloc, va ser una crisi militar. Les fronteres de l’Imperi van ser atacades pels pobles germànics pel nord i pels perses per l’est. També va ser una crisi política. La inseguretat va provocar una crisi econòmica.

Finalment, va ser una crisi social. L’Imperi es va ruralitzar. Més enllà de les fronteres de l’Imperi romà hi vivien un seguit de pobles molt diferents, als quals els romans anomenaven bàrbars, que significava 'estranger', però també 'tosc', 'inculte' o 'salvatge'.

Vivien de la ramaderia i l’agricultura itinerant, per la qual cosa es desplaçaven constantment. Habitaven en zones fredes, amb neus abundants. Però en alguns casos els germànics assetjaven les fronteres romanes. Per això, els romans van construir fortificacions al llarg dels rius Rin i Danubi.

L'economia i la societat romana

Artesania, mineria i comerç

L'artesania: Molts productes es fabricaven en petits tallers situats a les ciutats. Hi havia una gran diversitat d’oficis: ceramistes, vidriers, teixidors, fusters... Però també hi havia indústries grans, on treballaven desenes d’esclaus. Per exemple, les indústries de peixos en salaó i les de fabricació de vaixells.

La mineria: Les mines d’or i plata eren propietat de l’estat i en depenien directament. La resta, encara que també eren de propietat estatal, eren arrendades a particulars que les explotaven. Totes aquestes feines eren molt dures i les feien esclaus.

El comerç: Els romans van establir un comerç intens tant dins com fora de l’Imperi. Per exemple, un volum important de l’oli i el blat que es distribuïen per l’Imperi procedia de la península Ibèrica.

El comerç era afavorit per dos aspectes: l’existència d’una mateixa moneda a tot l’Imperi i la construcció d’una extensa xarxa de carreteres, les calçades, que unia Roma amb totes les províncies de l’Imperi.

El comerç (continuació): Els romans van establir un comerç intens tant dins com fora de l’Imperi. Per exemple, un volum important de l’oli i el blat que es distribuïen per l’Imperi procedia de la península Ibèrica. El comerç era afavorit per l’existència d’una mateixa moneda a tot l’Imperi i la construcció de les calçades.

L'enginyeria i les construccions romanes

Els romans eren uns constructors excel·lents. Això es devia en part al fet que les obres estaven construïdes amb dos nous materials molt resistents: el ciment i el formigó.