Història de l'Art del Segle XIX: Obres i Estils Fonamentals

Els primers freds (Miquel Blay)

Fitxa tècnica

• Nom: Primers freds
• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: Finals del segle XIX
• Estil: Realista / Simbolista / Modernista
• Material: Marbre / Talla
• Tipologia: Escultura exempta
• Textura: Sense policromar
• Localització: Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona)

Context històric

Es va realitzar a finals del segle XIX dins de la Renaixença, en el marc d'un fort catalanisme polític i cultural. És l’època de les Bases de Manresa i la creació de la Mancomunitat. Hi ha una forta desconfiança de Catalunya envers el sistema polític espanyol a partir de la pèrdua de les colònies. La burgesia industrial catalana es configurarà com un poder autònom dins de l’Estat i voldrà identificar-se amb un nou tipus d’art que reflecteixi el seu pensament, la seva cultura i la seva posició. Aleshores, aquesta burgesia s’envoltarà d’artistes catalans reconeguts com Miquel Blay o Rusiñol.

L'autor: Miquel Blay

Miquel Blay va ser un escultor que es va moure entre la tradició i la modernitat. En les seves escultures es pot observar que són extremadament realistes, però també es poden veure obres simbolistes que preludien l’avantguarda. Va néixer durant el regnat d'Isabel II i va viure durant el Sexenni Revolucionari, la Restauració, la Dictadura i la II República, morint l’any de l’esclat de la Guerra Civil. Va aprendre a l’Escola Realista i va viatjar a París i a Roma. Tot i que en els primers anys era pintor acadèmic, és especialment conegut com l'autor del grup al·legòric del Palau de la Música, La cançó popular.

Anàlisi formal

És una escultura feta amb la tècnica de la talla. Es tracta d’un grup escultòric format per dues figures: un vell en posició frontal amb les mans entrecreuades i la mirada absent, i una nena amb el cap reclinat al pit del vell i els ulls tancats. La composició és triangular, amb el rostre de l'ancià com a vèrtex de la piràmide. Cal destacar que la joventut del cos de la nena contrasta amb el cos arrugat del vell. L’escultura és exempta i permet múltiples angles de visió, tot i que presenta un punt de vista òptim frontal. El rostre del vell és absolutament realista i denota tristesa, mentre que el de la nena és simbolista i denota tendresa.

• Volum: Tractat amb gran naturalisme. Contrasten les formes anguloses del vell amb les formes arrodonides i suaus de la nena.
• Superfície: Presenta un acabat molt polit que contrasta amb la textura rugosa del banc. La llum incideix de manera diferent: reforça la duresa en l'ancià i llisca amb suavitat en la nena gràcies al non finito.
• Ritme: Presenta un cert estatisme marcat pel repòs, només trencat pel gest d’acostament de la nena cap a l’ancià.

Iconografia i significat

Tema: Anecdòtic i costumista. Representa un vell i una nena arraulits pel fred i la misèria. La sensació de fred es veu accentuada per la blancor extrema del marbre. El significat de l'obra remet a la nuesa dels personatges que han passat dificultats i ajuda a reflexionar sobre el pas del temps i el sofriment humà. La seva funció és decorativa.

Models i influències

• Influències anteriors: L’obra Èdip a Colonna de l’escultor D. J. Hugues.
• Influències posteriors: Blay va influir en altres escultors modernistes com Llimona o Clarasó.

El dinar campestre (Édouard Manet)

Fitxa tècnica

• Nom: Manet
• Cronologia: Segle XIX (1863)
• Temàtica: Escena costumista
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Impressionista (Precursor)
• Localització: Museu d’Orsay (París)

Context històric

A finals del segle XIX sorgeix l'Impressionisme, considerat l'origen de les avantguardes perquè trenca amb l’estatus acadèmic. Es dona importància a l’atmosfera, la llum i la pintura en plein air. Destaquen innovacions com la fotografia i els tubs de pintura, que permeten una nova concepció de l’artista que trenca cànons.

L'autor: Édouard Manet

Manet va ser considerat el pare de l’impressionisme pel seu tractament innovador de la llum. Els seus antecedents són la pintura veneciana del segle XVI i Velázquez. Quan va presentar aquesta obra al Saló oficial de París, va ser rebutjada, provocant un gran escàndol.

Anàlisi formal

• Composició: Triangle compositiu amb perspectiva lineal. Les formes s'organitzen en tres plans. En el primer pla, una natura morta (fruites i cistell) com a homenatge a Velázquez. En el segon pla, tres personatges que s'entrellacen formant triangles.
• Dispersió: Els personatges tenen poca relació entre ells. Victorine (l'amant de Manet) mira directament a l’espectador. Ferdinand i Eugène (germà de Manet) vesteixen com burgesos. Al tercer pla, una dona en túnica es renta en un rierol, una figura que va escandalitzar el públic.
• Color i llum: La paleta es supedita a línies definides en les figures, però el fons mostra pinzellades superposades. La llum perfila les figures femenines i està repartida uniformement, sense clarobscurs tradicionals.

Iconografia i funció

Representa quatre figures esmorzant al bosc. La seva funció original era decorativa i per a la venda, però va ser rebutjada per la "vulgaritat" del tema i el nu provocatiu. Manet buscava renovar el llenguatge pictòric fora de l’academicisme.

Sol ixent. Impressió (Claude Monet)

Fitxa tècnica

• Nom: Sol ixent. Impressió
• Autor: Claude Monet
• Cronologia: Finals del segle XIX
• Estil: Impressionista
• Material: Oli sobre tela
• Temàtica: Paisatge
• Localització: Museu Marmottan (París)

Context històric i autor

Aquest moviment, representat per joves bohemis, negava la pintura tradicional i buscava dissoldre la forma per captar l'aparença fugaç. Claude Monet és el pintor més representatiu. Després d'un viatge a Londres, on es va impactar pels paisatges de Turner, va començar a donar prioritat absoluta a la llum.

Anàlisi formal

• Composició: Dos registres. Al primer, tres barques i els reflexos del sol. Al segon, el sol ataronjat, les ximeneies del port de Le Havre i el cel de l’albada.
• Color: Predomini total del color sobre la línia. Les pinzellades són taques brillants, ràpides i soltes que es fonen a la retina de l’espectador (influència de la teoria de Chevreul).
• Llum: Capta l'atmosfera i la incidència de la llum en els objectes. El sol és el focus lumínic central.

Significat i funció

No és una representació topogràfica, sinó la impressió que causa la sortida del sol. Vol captar un moment fugaç. Pintat per a l’exposició de 1874 a l’estudi de Nadar, es va convertir en el referent que va donar nom al moviment.

La nit estrellada (Vincent van Gogh)

Fitxa tècnica

• Nom: La nit estrellada
• Cronologia: 1889
• Autor: Vincent van Gogh
• Estil: Postimpressionisme
• Tècnica: Oli sobre tela
• Localització: MoMA (Nova York)

Context i estil

Situada en l'últim terç del segle XIX, època de la Segona Revolució Industrial i l'invent de la fotografia. L'art es desplaça cap a la subjectivitat. El Postimpressionisme de Van Gogh es preocupa per l'expressivitat i l'emoció, utilitzant colors vius i pinzellades pastoses.

Anàlisi formal

• Color: Predomini de colors freds (blaus) contrastats amb el groc i blanc dels estels. La pinzellada és sinuosa, dinàmica i densa.
• Composició: Dividida en dues meitats connectades pel xiprer i el campanar. La part inferior (poble) té línies rectes i geomètriques; la superior (cel) és dominada per línies corbes i ondulades.
• Ritme: Agitat al cel i tranquil al poble.

Significat i funció

Expressa la lluita interior de l'autor mentre estava internat al sanatori de Saint-Rémy. El xiprer i els estels simbolitzen la lliberació espiritual. Té una funció estètica i terapèutica.

Els jugadors de cartes (Paul Cézanne)

Fitxa tècnica

• Nom: Jugadors de cartes
• Autor: Paul Cézanne
• Cronologia: Finals del segle XIX
• Estil: Postimpressionista
• Localització: Museu d’Orsay (París)

Anàlisi formal

La composició està estructurada al voltant d'un eix vertical marcat per l'ampolla. Les formes estan molt geometritzades (cilindres, cons i esferes), ja que Cézanne veia la pintura com una estructura racional. La gamma cromàtica és reduïda i austera (ocres, grisos). La llum és tènue i la pinzellada és ampla.

Interpretació i influències

Representa dos homes jugant a cartes, possiblement una metàfora de l'enfrontament de l'autor amb el seu pare. Cézanne va influir directament en el Cubisme de Picasso gràcies a la seva geometrització de les formes.

La Vicaria (Marià Fortuny)

Fitxa tècnica

• Nom: La Vicaria
• Autor: Marià Fortuny
• Estil: Realisme (Preciosisme)
• Tècnica: Oli sobre fusta

Anàlisi i context

Ambientada en l'Espanya de la segona meitat del segle XIX. Fortuny destaca pel seu minuciosisme extrem i preciosisme. L'obra mostra la signatura d'un contracte matrimonial en una oficina eclesiàstica. La pinzellada és precisa i la llum natural. Va ser un gran èxit entre la burgesia de l'època.

Enterrament a Ornans (Gustave Courbet)

Fitxa tècnica

• Nom: Enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Estil: Realisme
• Localització: Museu d’Orsay

Anàlisi formal

Composició en forma de fris, sense perspectiva jeràrquica: totes les figures tenen la mateixa importància. Courbet democratitza la mort representant la gent del seu poble a escala monumental, cosa que va ser un escàndol. Predomina el color negre dels vestits i el vermell dels cardenals.

El 3 de maig de 1808 a Madrid (Francisco de Goya)

Fitxa tècnica

• Nom: El 3 de maig de 1808
• Autor: Francisco de Goya
• Estil: Precursor del Romanticisme i l'Impressionisme
• Cronologia: 1814

Anàlisi formal

• Llum: El fanal al terra és l'únic focus, il·luminant les víctimes i deixant els soldats en penombra.
• Composició: Contrast entre la individualitat de les víctimes (especialment l'home de la camisa blanca, que recorda a Crist) i l'anonimat de l'escamot d'execució.
• Significat: Un crit universal contra la crueltat de la guerra. Mostra passat (morts), present (execució) i futur (els que fan cua).

La llibertat guiant el poble (Eugène Delacroix)

Fitxa tècnica

• Nom: La Llibertat guiant el poble
• Autor: Eugène Delacroix
• Estil: Romanticisme
• Cronologia: 1830

Anàlisi i significat

Representa les "Tres Jornades Glorioses" de 1830 a París. Delacroix combina realisme (classes socials) i al·legoria (la Llibertat amb la bandera). La composició és piramidal. És la primera pintura política moderna que simbolitza la unió dels oprimits.

El jurament dels Horacis (Jacques-Louis David)

Fitxa tècnica

• Nom: El jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Estil: Neoclassicisme
• Cronologia: 1784

Anàlisi formal

Predomini del dibuix sobre el color. Línies rectes i enèrgiques per als homes, i ondulades per a les dones, marcant la diferència entre el deure patriòtic i el dolor familiar. La llum és focal i dramàtica. L'obra exalta el sacrifici per la pàtria.

Palau de la Música Catalana (Domènech i Muntaner)

Fitxa tècnica

• Autor: Lluís Domènech i Muntaner
• Estil: Modernisme
• Materials: Ferro, vidre, ceràmica i maó

Anàlisi arquitectònica

Concebut com una "capsa de vidre", destaca per la seva gran claraboia central. Integra totes les arts: escultura (Pau Gargallo), mosaics i ceràmica. És un emblema del nacionalisme català i de la Renaixença.

La Casa Milà - La Pedrera (Antoni Gaudí)

Fitxa tècnica

• Autor: Antoni Gaudí
• Estil: Modernisme (Organicisme)
• Cronologia: 1906-1912

Anàlisi formal

Destaca per la seva façana ondulada de pedra que recorda les onades del mar i els balcons de ferro forjat. La planta és lliure, sense murs de càrrega (ús de columnes). El terrat és un espai fantàstic amb xemeneies escultòriques.

El Pensador (Auguste Rodin)

Fitxa tècnica

• Autor: Auguste Rodin
• Estil: Impressionisme escultòric
• Material: Bronze

Anàlisi formal

Figura d'un home nu en actitud reflexiva. Rodin utilitza el non finito i superfícies rugoses per crear jocs de llum. L'anatomia és exagerada per transmetre la força del pensament. Simbolitza l'ésser humà enfrontat al seu destí.

La Torre Eiffel (Gustave Eiffel)

Fitxa tècnica

• Autor: Gustave Eiffel
• Estil: Arquitectura del ferro
• Cronologia: 1889

Anàlisi i funció

Construïda per a l'Exposició Universal de 1889, és una estructura de ferro de 324 metres. Simbolitza el triomf de l'enginyeria i la modernitat. Tot i les crítiques inicials, es va convertir en la icona de París.

Magatzems Carson (Louis Sullivan)

Fitxa tècnica

• Autor: Louis Sullivan
• Estil: Escola de Chicago
• Cronologia: 1899-1904

Anàlisi formal

Sullivan aplica el principi de "la forma segueix la funció". L'edifici utilitza un esquelet de ferro i formigó que permet grans finestrals horitzontals (finestres de Chicago) i l'ús de l'ascensor elèctric.

Eros i Psique (Antonio Canova)

Fitxa tècnica

• Autor: Antonio Canova
• Estil: Neoclassicisme
• Material: Marbre

Anàlisi formal

Composició en aspa (X) que centra l'atenció en el petó. El marbre està polit fins a aconseguir una textura suau i brillant que recorda la pell humana. Representa l'amor idealitzat, tant físic com espiritual.

La Madeleine (Alexandre Vignon)

Fitxa tècnica

• Autor: Alexandre Vignon
• Estil: Neoclassicisme
• Tipologia: Temple

Anàlisi formal

Inspirat en la Maison Carrée de Nimes. L'exterior és un temple grec octàstil i perípter, mentre que l'interior és una nau voltada amb cúpules, mostrant l'eclecticisme del període napoleònic.

Resum d'estils del segle XIX

Neoclassicisme

Retorn als models clàssics de Grècia i Roma. Predomini de la raó, l'equilibri i el dibuix. Autors: David, Canova, Vignon.

Romanticisme

Exaltació dels sentiments, la llibertat i el dinamisme. Predomini del color i la llum expressiva. Autors: Delacroix, Géricault.

Realisme

Representació objectiva de la realitat quotidiana i social. Autors: Courbet, Millet, Fortuny.

Impressionisme

Captació de la llum i el moment fugaç mitjançant pinzellades soltes i colors purs. Autors: Monet, Renoir, Degas.

Postimpressionisme

Recerca de l'expressivitat personal i la geometria. Autors: Van Gogh, Cézanne, Gauguin.

Modernisme

Art integrador amb formes inspirades en la natura i nous materials. Autors: Gaudí, Domènech i Muntaner.