Història de Catalunya: Conquesta islàmica, època carolíngia i comtats catalans

1.1 Conquesta islàmica del territori català

Entre el 720 i el 725, els exèrcits islàmics van conquerir l'actual territori català. Una bona part de la població pagava tributs als musulmans. Els nobles amb càrrecs de govern es van refugiar al veí regne dels francs o a les valls dels Pirineus.

1.2 La Catalunya carolíngia

Els reis francs van crear una franja protectora ben fortificada al llarg dels Pirineus.

1.3 Els comtats catalans es fan hereditaris

Al final del segle IX, els comtes catalans van anar fent els seus càrrecs hereditaris. El primer pas el va fer Guifré el Pelós, que era comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya. Per primer cop, els comtes no van ser nomenats pel rei franc. Així es va iniciar la dinastia.

2.1 La revolta feudal

Els nobles van prescindir de l'autoritat del comte i van iniciar un procés violent d'apropiació de les fortaleses i de les terres que governaven. Els governadors, que fins aleshores havien estat nomenats pels comtes per cobrar impostos i impartir justícia, van convertir els seus càrrecs en hereditaris i es van posar el títol de barons. Molts pagesos, que fins aleshores eren lliures, van esdevenir serfs dels nobles amb l'obligació de pagar els impostos que els senyors establien.

2.3 El sistema de pàries

En primer lloc, tal com feien els altres regnes cristians de la Península, els comtes catalans es van afanyar a exigir als reis islàmics el pagament de tributs. Amb els ingressos de les pàries, els comtes catalans van poder reforçar el seu poder militar, van edificar castells i van millorar el seu armament.

2.4 Les conquestes catalanes del segle XI

La repoblació i la defensa dels nous territoris la van dur a terme, en general, pagesos i nobles procedents dels comtats de Barcelona i Urgell.

3.1 Un matrimoni original

L'any 1134, el regne d'Aragó va passar una crisi important quan Alfons I, el rei de Navarra i Aragó, es va morir sense descendència. Ramir II, un cop nomenat rei, va tenir la filla Peronella, li va buscar matrimoni i va tornar al monestir.