Història de Catalunya i Espanya: Catalanisme i Transició

Evolució del Catalanisme Polític (1833-1931)

1833 - Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

1836-1843 - Bullangues: conjunt de tumults produïts a Barcelona entre 1836 i 1843.

1859 - Celebració dels primers Jocs Florals.

1868-1874 - Durant el Sexenni Democràtic es desenvolupa el federalisme republicà. El Partit Republicà Democràtic Federal, encapçalat per Francesc Pi i Margall, representa aquest corrent polític que advoca per un model d’Estat descentralitzat respectuós amb totes les nacionalitats.

1870-1880 - Època d’or de la Renaixença.

1880 - Valentí Almirall convoca el Primer Congrés Catalanista. Aplega els partidaris del republicanisme federal i els sectors intel·lectuals de la Renaixença. Acorden defensar el Dret Civil català, crear l’Acadèmia de la Llengua Catalana i el Centre Català (1882).

1881 - Valentí Almirall abandona el PRDF i inicia el catalanisme polític progressista.

1882 - Fundació del Centre Català, entitat catalanista ideada i dirigida per Valentí Almirall i presidida per Frederic Soler.

1883 - Josep M. Vallès i Ribot, líder del PRDF, presenta un Projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola, de caràcter fortament democràtic, pactista i descentralitzat. Valentí Almirall convoca el Segon Congrés Catalanista.

1885 - Redacció del Memorial de Greuges, document adreçat al rei Alfons XII redactat per Valentí Almirall:

• Crítica al centralisme i defensa de les regions.
• Insistència en la necessitat d’enfortir la unitat d’Espanya a partir de l’expansió de la vida provincial.
• Crítica a la pèrdua de l’autogovern i la seva substitució per sistemes administratius castellans o francesos.
• Crítica a la manca d’oficialitat de la llengua pròpia.

1886 - L'obra Lo catalanisme, de Valentí Almirall, assenta les bases del catalanisme polític: democràtic, liberal i republicà, existent dins un estat federal.

1887 - Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Montaner se separen del Centre Català per crear la Lliga de Catalunya, primera organització del catalanisme conservador. La separació es produeix per desavinences ideològiques; la Lliga és l’alternativa conservadora al republicanisme d’Almirall.

1888 - La Lliga de Catalunya redacta el Missatge a la Reina Regent, Maria Cristina, on se sol·licita autonomia política per a Catalunya.

1889 - Primera victòria catalanista: campanya en defensa del Dret Civil català contra el Projecte de Llei de reforma del codi civil de Sagasta, que anul·laria la institució de l’hereu.

1891 - Fundació de la Unió Catalanista, liderada per Narcís Verdaguer. El partit pretenia unir tots els grups catalanistes sota un programa regionalista i va guanyar suport de la burgesia i la Catalunya rural.

1892 - Bases de Manresa: carta constitucional regional convocada per la Unió Catalanista. Consta de 17 articles, entre els quals destaquen:

• Primera base: el poder central de l’Estat tindrà cura de les relacions internacionals.
• Tercera base: el català serà l’única llengua oficial al Principat i es podrà emprar en les relacions amb l’Estat.
• Quarta base: els càrrecs públics hauran de ser exercits per catalans.
• Sisena base: les atribucions de govern intern seran exercides pels poders catalans, inclosa l’encunyació de moneda.
• Setena base: el poder legislatiu estarà en mans de les Corts catalanes.

1892 - Publicació de La tradició catalana, de Torras i Bages (vigatanisme). Recull que l’esperit català es basa en la família, la propietat i la religió.

1898 - El Desastre del 98 provoca la desconfiança de la burgesia catalana envers els partits dinàstics i el creixement del catalanisme.

1899 - Fundació del Centre Nacional Català (Cambó, Prat de la Riba) i de la Unió Regionalista. Bartomeu Robert, batlle de Barcelona, impulsa el Tancament de Caixes.

1901 - Candidatura dels quatre presidents i fundació de la Lliga Regionalista. Segona victòria catalanista.

Consolidació i crisi del sistema (1905-1931)

1905 - Fets del Cu-Cut!

1906 - Llei de Jurisdiccions i creació del Centre Nacionalista Republicà.

1907 - Creació de Solidaritat Catalana (Programa del Tívoli).

1909 - Setmana Tràgica i desaparició de Solidaritat Catalana.

1910 - Creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

1913 - Llei de Mancomunitats.

1914 - Pacte de Sant Gervasi i creació de la Mancomunitat de Catalunya (presidències de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch i Alfons Sala).

1917 - Assemblea de Parlamentaris, Pacte Alfons XIII-Cambó i creació del Partit Republicà Català.

1919 - Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

1922 - Creació d'Estat Català (Francesc Macià).

1926 - Fets de Prats de Molló.

1931 - Creació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Moviment Obrer i Conflicte Social (1855-1931)

1855 - Primera vaga general a Espanya (Barcelona).

1864 - Creació de l'AIT a Londres.

1868 - Constitució de 1869: llibertats d'expressió, reunió i associació.

1870 - Creació de la FRE-AIT (anarquisme).

1879 - Fundació del PSOE (Pablo Iglesias).

1881 - Creació de la FTRE (anarquista).

1888 - Creació de la UGT.

1893-1896 - Onada d'atemptats terroristes (Bomba al Liceu, Corpus de Sang). Processos de Montjuïc (1896-97).

1897 - Assassinat de Cánovas del Castillo per Michele Angiolillo.

1907 - Solidaritat Obrera.

1910 - Creació de la CNT.

1917 - Crisi social i vaga general revolucionària.

1919 - Vaga de la Canadenca: s'aconsegueix la jornada de 8 hores.

1918-1923 - Pistolerisme i Trienni Bolxevic. Assassinats de Francesc Layret (1920), Eduardo Dato (1921) i Salvador Seguí (1923).

1931 - Proclamació de la Segona República. La CNT esdevé el principal sindicat amb prop d'un milió d'afiliats.

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El setembre de 1923, el General Primo de Rivera fa un cop d'estat per resoldre la conflictivitat social, la crisi econòmica i el problema del Marroc.

Etapes de la Dictadura

• Directori Militar (1923-1925): Repressió del republicanisme i dels nacionalismes. Prohibició del català i la senyera. Desembarcament d'Alhucemas (1925).
• Directori Civil (1925-1930): Institucionalització del règim. Creació de la Unión Patriótica i el Sometent. Política econòmica proteccionista i obres públiques (Camsa, Telefónica).

1930 - Dimissió de Primo de Rivera. Dictablanda del General Berenguer. Pacte de Sant Sebastià de l'oposició republicana.

1931 - Govern de l'Almirall Aznar. Eleccions municipals del 12 d'abril i proclamació de la República el 14 d'abril.

La Transició Democràtica (1975-1986)

El camí cap a la democràcia

1975 - Mort de Franco (20 de novembre) i proclamació de Joan Carles I com a rei.

1976 - Dimissió de Carlos Arias Navarro. El rei nomena Adolfo Suárez, qui impulsa la Llei per a la Reforma Política (aprovada en referèndum el desembre de 1976).

1977 - Legalització de partits i eleccions generals (15 de juny). Pactes de la Moncloa (octubre) per fer front a la crisi econòmica i la inflació.

1978 - Aprovació de la Constitució Espanyola (6 de desembre). Defineix l'Estat com una monarquia parlamentària i una democràcia social i de dret.

Governs i consolidació

1979 - Segon govern de Suárez (UCD). Debilitat política i crisi econòmica.

1981 - Dimissió de Suárez (gener). Cop d'estat del 23-F durant la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. El cop fracassa per la intervenció del rei.

1982 - Victòria històrica del PSOE de Felipe González amb majoria absoluta. Es considera el final de la Transició.

1986 - Entrada d'Espanya a la CEE (actual Unió Europea) i a l'OTAN.

La Recuperació de l'Autonomia a Catalunya

La lluita per l'autonomia es va articular sota el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia".

El retorn de la Generalitat

1977 - Pacte Suárez-Tarradellas. Retorn de Josep Tarradellas de l'exili i restauració provisional de la Generalitat de Catalunya.

1979 - Aprovació de l'Estatut de Sau. Defineix les competències plenes (sanitat), compartides (educació, cultura) i concurrents de la Generalitat.

L'etapa de Jordi Pujol (1980-2003)

1980 - Primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Jordi Pujol (CiU) és elegit president amb el suport d'ERC.

Objectius del govern:

• Articulació nacional: Llei de Normalització Lingüística, creació de TV3 i Catalunya Ràdio.
• Infraestructures i modernització del país.
• Creació d'institucions pròpies: Mossos d'Esquadra i organització comarcal.