Història de Catalunya: Mancomunitat, República i Franquisme

Comparativa: Mancomunitat i Generalitat de Catalunya

Aquesta anàlisi compara dues institucions clau en la història del catalanisme del segle XX: la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i la Generalitat del període republicà (1931-1939). Tot i que ambdues representen fites en la recuperació de l'autogovern, la seva naturalesa política, l'obra de govern i les circumstàncies de la seva supressió van ser notablement diferents.

1. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Naturalesa política i creació

La Mancomunitat va ser una institució de caràcter estrictament administratiu, creada per un decret del govern conservador d'Eduardo Dato el 1914. Va consistir en la unió de les quatre diputacions provincials catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). No tenia poder polític ni legislatiu propi; les seves competències eren les mateixes que ja tenien les diputacions per separat. El seu objectiu principal, impulsat per la Lliga Regionalista i el seu líder, Enric Prat de la Riba, era racionalitzar recursos i impulsar un projecte de modernització per a Catalunya des d'una perspectiva cultural i econòmica, el que es coneix com a projecte noucentista.

Obra de govern

Sota les presidències d'Enric Prat de la Riba (1914-1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), l'obra de la Mancomunitat es va centrar en tres eixos:

• Ensenyament i cultura: Va ser el seu àmbit d'actuació més destacat. Es va crear una vasta xarxa d'institucions per a la normativització i difusió de la llengua i la cultura catalanes: es va donar un impuls decisiu a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que sota la direcció de Pompeu Fabra va publicar la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). També es van crear la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, les escoles de mestres i es va promoure la renovació pedagògica.
• Infraestructures i serveis: Es va dissenyar un pla de millora de la xarxa de carreteres i camins, i es va estendre la xarxa telefònica. Es van crear serveis tècnics agraris per modernitzar l'agricultura, així com escoles d'agricultura i granges experimentals.
• Sanitat: Es va començar a estructurar un sistema de salut i beneficència pública.

La Mancomunitat, tot i les seves limitacions polítiques, va ser fonamental per crear una consciència de país i per assentar les bases d'una estructura d'estat moderna.

2. La Generalitat Republicana (1931-1939)

Naturalesa política i creació

A diferència de la Mancomunitat, la Generalitat republicana va ser una institució plenament política. Va ser restaurada el 14 d'abril de 1931 per Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), qui va proclamar la República Catalana. Després de negociacions amb el govern provisional de la II República Espanyola, es va acordar la creació d'un govern autonòmic. Les seves competències, molt més àmplies que les de la Mancomunitat, van quedar fixades per l'Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria). La Generalitat tenia un Parlament propi amb capacitat legislativa, un President amb poder executiu i un govern (Consell Executiu).

Obra de govern

Liderada primer per Francesc Macià (1931-1933) i després per Lluís Companys (1933-1940), la Generalitat va continuar i ampliar l'obra modernitzadora de la Mancomunitat, però amb una orientació política d'esquerres i amb un fort component social.

• Política social i agrària: L'acció de govern va estar marcada per les polítiques socials d'ERC. L'exemple més paradigmàtic va ser la Llei de Contractes de Conreu (1934), que pretenia donar als pagesos arrendataris (rabassaires) accés a la propietat de la terra que treballaven. Aquesta llei va provocar un greu conflicte amb el govern central, dominat per la dreta, i amb els propietaris catalans representats per la Lliga.
• Ensenyament i cultura: Es va aprofundir en la laïcitat i la coeducació, creant una extensa xarxa d'escoles públiques. Es va fundar la Universitat Autònoma de Barcelona i es va continuar donant suport a les institucions culturals heretades de la Mancomunitat.
• Divisió territorial: Es va aprovar una nova organització territorial de Catalunya en comarques (1936).

3. Comparació i reflexió sobre la seva supressió

La manera com ambdues institucions van ser suprimides revela la seva diferent naturalesa i el context polític de cada època.

• La Mancomunitat va ser dissolta el 1925 per la dictadura de Primo de Rivera. La supressió es va fer per decret, en el marc d'una política centralista i espanyolista que veia qualsevol forma d'autogovern regional com una amenaça per a la unitat d'Espanya. El fet de ser un òrgan merament administratiu la va fer políticament vulnerable i fàcil de desmantellar.
• La Generalitat va ser suprimida el 1939 després de la victòria del general Franco a la Guerra Civil. Aquesta supressió va ser molt més violenta i traumàtica. Va implicar la derogació de l'Estatut, la persecució sistemàtica de la llengua i la cultura catalanes, l'exili de les seves autoritats i l'afusellament del seu president, Lluís Companys, el 1940. Aquesta repressió brutal demostra que la Generalitat, com a institució política amb un projecte de sobirania, representava un desafiament molt més gran per al projecte nacionalista espanyol autoritari de Franco.

Dictadura de Primo de Rivera vs. Franquisme

La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923–1930) i la de Francisco Franco (1939–1975) són dos règims autoritaris, però presenten diferències profundes en origen, estructura i evolució.

• Context i origen: Primo de Rivera arriba al poder mitjançant un cop d’estat el 1923, amb el suport del rei Alfons XIII. En canvi, Franco accedeix al poder després del cop d’estat de juliol de 1936 i la victòria a la Guerra Civil (1939).
• Durada i final: La dictadura de Primo de Rivera és curta i acaba el 1930, donant pas a la "dictablanda" i la II República el 1931. El franquisme és molt més llarg (1939–1975) i finalitza amb la mort de Franco.
• Naturalesa del règim: Primo de Rivera va liderar un règim militar autoritari sense una ideologia totalitària clara. El franquisme va ser un règim institucionalitzat amb un partit únic (FET y de las JONS) i el model de "democràcia orgànica".
• Ideologia i suports: El franquisme es va basar en el nacionalcatolicisme, amb el suport de l’Església i l’exèrcit, influenciat pels feixismes europeus.
• Repressió: Mentre que Primo de Rivera va aplicar una repressió moderada, el franquisme va establir un sistema sistemàtic d'execucions, censura i persecució política.

Drets de les dones: Segona República i Franquisme

Durant la Segona República (1931–1936), es produeixen avenços significatius com el dret de sufragi femení (1933), defensat per Clara Campoamor. Es va promoure la igualtat amb el matrimoni civil, la Llei del Divorci (1932) i la coeducació. A Catalunya, fins i tot es va legalitzar l’avortament el 1936.

Amb la dictadura de Francisco Franco, es produeix una involució total. El règim imposa un model patriarcal a través de la Sección Femenina, dirigida per Pilar Primo de Rivera. Es deroguen les lleis republicanes, s'imposa el permís marital i es penalitza l'adulteri femení, convertint la dona en dependent legal del marit.

Drets socials i laborals: República i Franquisme

La Segona República va establir la Llei de Contractes de Treball (1931) i la Llei de Jurats Mixtos, reconeixent la llibertat sindical i el dret de vaga. En canvi, el franquisme va implantar el model nacionalsindicalista amb el Fuero del Trabajo (1938), prohibint la vaga i creant el Sindicat Vertical per controlar obrers i empresaris.

Àmbit territorial i conclusió

Finalment, en l’àmbit territorial, Primo de Rivera reprimeix parcialment el catalanisme, però el franquisme suprimeix totalment l’autonomia, abolint els Estatuts (com el de Catalunya el 1938) i aplicant una política de repressió cultural i lingüística, incloent-hi la prohibició del català en l’àmbit públic.