Història Contemporània d'Espanya: Conflictes i Política

1. La Guerra Civil: Propaganda, Estratègia i Conflicte

a) La força de la propaganda

Foto de caire polític i propagandístic realitzada per Pere Català Pic l’octubre de 1936 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. S’hi observa un peu calçat amb una espardenya de veta (símbol inequívoc de la tradició popular i de la classe obrera i pagesa catalana) trepitjant una esvàstica (símbol del nazisme i, per extensió, del feixisme) que apareix trencada sobre el paviment. La imatge té una gran força simbòlica i pretén mobilitzar la població civil i les milícies sota la idea que el poble català, humil però determinat, té la capacitat de vèncer l'amenaça del feixisme internacional que donava suport al cop d'estat de Franco.

b) L'aviació italiana i la guerra total

Es tracta d'un mapa d'origen italià procedent de l'arxiu de l'Aviació Militar de Roma, que documenta les operacions de l'aviació feixista durant la Guerra Civil. És una font primària i de caire bèl·lic. El mapa mostra la costa mediterrània de la Península Ibèrica amb unes línies que convergeixen a l'illa de Mallorca. Les línies representen les rutes dels bombardejos efectuats per l'Aviació italiana sobre les ciutats del litoral republicà (com Barcelona, València o Alacant). Aquesta font prova la implicació directa de la Itàlia de Mussolini en el conflicte. Mallorca va esdevenir una base estratègica fonamental des d'on l'aviació italiana va castigar sistemàticament la rereguarda republicana, practicant el que seria un preludi de la guerra total contra la població civil.

c) La internacionalització i els efectes en la població

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) no va ser només un conflicte intern, sinó un microcosmos del xoc ideològic que dividia Europa: la lluita entre feixisme, democràcia i revolució social.

La internacionalització del conflicte

Malgrat el pacte de No-Intervenció, el conflicte es va internacionalitzar ràpidament. El bàndol revoltat va rebre un suport militar decisiu de l’Alemanya nazi (Legió Còndor) i la Itàlia feixista. D’altra banda, la República va rebre ajuda de l'URSS i de les Brigades Internacionals. La guerra es va plantejar com una "creuada" pels revoltats i com una lluita per la llibertat pels republicans.

Els efectes sobre la població civil

Una de les característiques més tràgiques va ser l'atac directe a la població civil. Per primera vegada en la història moderna, s'utilitzà el bombardeig sistemàtic de ciutats a la rereguarda per terroritzar la població, convertint els no-combatents en les principals víctimes d'una guerra total.

2. La Setmana Tràgica de Barcelona

Barcelona viu els dies més convulsos de la seva història recent. El que va començar com una protesta contra la guerra al Marroc ha derivat en una revolta sense precedents. El detonant ha estat la mobilització de reservistes, enviats a morir en el conflicte del Rif mentre les classes benestants evitaven el front. La indignació ha esclatat en forma de vaga general, paralitzant la indústria i el transport. El paisatge urbà s'ha omplert de barricades i s'ha produït un violent anticlericalisme amb l'incendi de convents i escoles religioses. Tot i que el moviment és espontani, les autoritats apunten cap al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia com a instigador, iniciant una forta repressió.

3. La Restauració Borbònica: Una democràcia de façana

L'afirmació que la reinstauració del sufragi universal masculí l'any 1890 va convertir Espanya en un país democràtic és totalment falsa. Cal emmarcar aquesta mesura dins del sistema de la Restauració (1874), on el liberalisme no era sinònim de democràcia.

El sistema del Turno Pacífico

El sistema es basava en el Turno Pacífico, un pacte entre el Partit Conservador i el Partit Liberal per alternar-se el poder. La corrupció sistèmica s'articulava mitjançant tres mecanismes:

• L'encasellat: El Ministeri de la Governació decidia prèviament els candidats guanyadors.
• El Caciquisme: Els cacics locals coaccionaven els votants mitjançant favors o amenaces.
• La Tupinada: Frau electoral directe, incloent el vot de difunts i la manipulació d'urnes.

En conclusió, la llei de 1890 va ser una maniobra retòrica. Espanya funcionava com una "democràcia de façana" segrestada per l'oligarquia i la corrupció caciquil.