Història Contemporània d'Espanya: Del S. XIX al Franquisme
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,2 KB
El Franquisme (1939-1975)
9.1. Naturalesa del règim
El franquisme fou la dictadura de Francisco Franco entre 1939 i 1975. Va ser un règim autoritari, militarista i personalista, ja que Franco concentrava tots els poders: cap d'Estat, govern, exèrcit i partit únic. El règim no tenia una ideologia única, sinó que reunia diverses “famílies”: falangistes, carlins, catòlics, monàrquics, militars i tecnòcrates de l'Opus Dei.
9.2. El primer franquisme (1939-1951)
Aquest període estigué marcat per la repressió, la Segona Guerra Mundial, l'aïllament internacional i l'autarquia. L'Estat controlava preus, salaris i producció, provocant escassetat i estraperlo.
9.3. Consolidació del règim (1951-1959)
La Guerra Freda afavorí Franco, que fou vist pels EUA com un aliat anticomunista. El 1953 se signaren el Concordat amb el Vaticà i els pactes amb els EUA. El 1955 Espanya ingressà a l'ONU.
9.4. Desenvolupament econòmic
El 1959 s'aprovà el Pla d'Estabilització. Durant els anys seixanta, Espanya visqué un gran creixement gràcies al turisme, les inversions estrangeres i les remeses dels emigrants.
9.5. Final de la dictadura (1973-1975)
El règim entrà en crisi per la malaltia de Franco, la crisi del petroli i l'augment de l'oposició. L'assassinat de Carrero Blanco el 1973 fou un punt d'inflexió clau.
La Restauració Borbònica
Aspectes polítics
Iniciada el 1874, es basava en el turnisme (alternança pactada entre conservadors i liberals) i la Constitució de 1876. El sistema es mantenia gràcies al caciquisme i el frau electoral.
Regnat d'Alfons XII i Regència
El Pacte del Pardo assegurà l'estabilitat. El 1898, el “Desastre del 98” provocà una profunda crisi moral i política.
Regnat d'Alfons XIII (1902-1923)
El sistema entrà en crisi per la inestabilitat social, el pistolerisme i la Guerra del Marroc, finalitzant amb el cop d'Estat de Primo de Rivera.
El regnat d'Isabel II (1833-1868)
Es consolidà l'Estat liberal burgès amb una forta inestabilitat entre moderats i progressistes. Destacaren la desamortització de Mendizábal i la Constitució de 1845.
El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Iniciat amb la Revolució de 1868 (“La Gloriosa”), fou el primer intent democràtic. Inclogué el regnat d'Amadeu de Savoia i la Primera República, que fracassà per la inestabilitat i els conflictes cantonalistes.
El regnat de Ferran VII (1814-1833)
Etapa marcada per l'enfrontament entre absolutisme i liberalisme, dividida en:
- Retorn de l'absolutisme (1814-1820)
- Trienni Liberal (1820-1823)
- Dècada Ominosa (1823-1833)
La Segona República (1931-1936)
Règim democràtic nascut el 14 d'abril de 1931. Es dividí en tres etapes:
- Bienni Reformista: Reformes agrària, militar i religiosa.
- Bienni Conservador: Paralització de reformes i revolta de 1934.
- Front Popular: Victòria electoral el 1936 que precedí l'esclat de la Guerra Civil.