Historia del arte

FC-> Nom: l’ENTERRAMENT d’ORNANS/ Autor: Gustave Courbet/ Clients: --/ Data: 1849/ Rel. amb un conj: La va presentar al saló, juntament amb altres, com “els picapedrers”, les quals crearen molt escàndol. Anys més tard li van rebutjar, tot i això aquesta obra iniciarà el moviment realista/ Estil: Realisme/ Ubi orig: El Saló de 1850/ Ubi act: Museu del Louvre, a París// D-> Tècnica: Oli/ Dimensions: Grans/ Breu descr: Representa el moment en què els assistents a un enterrament del poble natal de l’autor es disposen a dir el últim adéu al difunt/ Suport: Tela/ Fig-No fig: Fig// AF-> Dibuix/color: Color/ Llum: És real, situa l’escena a trenc d’alba i serveix per donar corporeïtat a les figures que omplen/ EdC: Simetria; Desordre; Verticalitat/ Linees compo: --/ Perspectiva: lineal/ Anatom i propor: Són naturals, en tot el quadre, menys en la part esquerra; la creu que s’alça, és menor a la realitat/ Expressió: Els rostres són intensos, mostren el dolor i la tristesa pel difunt, alguns assistents mostren els seus plors/ Temps: Mitjà/ Colors: Gamma cromàtica molt reduïda per tal d’augmentar el dramatisme; Predominança del color negre, nomes és trencada pel blanc, el vermell i el to ocre marronós/ Pinzellada: Soltoses, pastoses/ Centre pictòric: És la part esquerra del quadre, on trobem el capellà amb la seva processó i un home ajupit/ Plans: Té 2 plans, en 1er pla, trobem a les persones, i en 2on pla, el penya-segat amb els núvols/ Vestits: La majoria van vestits de negre, de dol, menys a la part esquerra, blancs i vermells. Van vestits com en els enterraments de l’època/ Mov: Equilibrat, mostra racionalitat i serenitat, tot i la tristesa i els plors/ Ritme: A les còfies de les ploracoses/ Reali- il·lusioni-efecti: Reali/ Detalli-Elem secund: Trobem pocs detalls, cal destacar-ne dos: la creu i el gos, a la vora de la fossa; mostra molts detalls per la natura, com els penya-segats//

AiEP-> Rel amb altres obres autor: Juntament amb “el taller del pintor” o “els picapedrers” va ser rebutjada a l’Exposició de París el 1850/ Rel amb altres obres època estil: Amb “les espigolaires” de Millet i amb “la vicaria” de Fortuny/ Carac estil: 1)representa la realitat tal i com és, la mort com a fet trivial/ 2)l'artista no busca la bellesa 2)enquadraments casuals i personatges del poble i de la classe humil/ Innov: considerava que l'artista havia de saber triar amb un encert els detalls de la natura capaços d'expressar el que es essencial. inicia el movement realista/ Influ: Amb l’enterrament del comte d’Orgaz, de el Greco i Velázquez, qui el va influenciar en els seus inicis// CiI-> Gènere: Costumista/ Sign inconograf: Representa una cerimònia funerària, del poble ona va néixer l’autor/ Sign iconolog: Va utilitzar com a models, familiars, amics i veïns. Ala part dreta del quadre destaquen les seves tres germanes: Juliette, Zoé i Zélie. Els personatges d’aquest retrat col·lectiu van ser disposats sense cap tipus de jerarquia. L’únic objectiu de Courbet és representar l’enterrament d’un camperol// FiF-> Finalitat: Estètica (és l’iniciador del Realisme) i crítica social/ Rel obra amb època: Es busca el positivisme filosòfic; Enquadrament semblant a la fotografia; La realitat és el centre de les preocupacions socials/ Aport: En Monet ¡, va influir-lo en la seva recerca de la realitat mitjançant els estudis sobre la llum i Picasso realitzà una versió de: “Les demioselles des bords de la Seine”

FC-> Nom: ESMORZAR a la GESPA, primer El bany/ Autor: Manet/ Clients:--/ Rel. amb un conj:--/ Data: segona meitat XIX/ Estil: impressionisme francés/ Ubicació orig: Saló dels Rebutjats. No va ser acceptat al Saló oficial/ Ubicació act: Museu d'Orsay, París// D-> Tècnica: oli/ Dimensions: grans dimensions/ Breu descr: En un parc de París, un grup de persones conversen entre elles. Els homes són vestits, però la dona és nua. Al darrera, una altra dona sembla desconnectada del grup. En primer pla, la roba de la dona i l'esmorzar pròpiament dit/ Suport: tela/ Fig-No fig: Fig// AF-> Dibuix/color: color/ Colors: colors plans, sense barrejar. Verds predominants/ Llum: no clarobscurs, utilitza els colors per fer efectes de llum/ Pinzellada: lleugera, ràpida/ EdC: lleugera asimetria, desordre en la situació no en les postures dels personatges, equilibri entre verticalitat (arbres) i horizontalitat (humans)/ Línees compo: piràmide en els humans/ Centre pictòric: dona despullada o mà de l'home de la dreta/ Perspectiva (teològica, lineal, aèria, etc): trenca lleis perspectiva, la dona del fons sembla flotar i més gran que el bot que té a la vora. La distància no difumina les formes/ Plans: tres plans. Restes menjar (efecte repoussoir), grup principal, dóna fons i paisatge/ Anatom i propor: proporcionats, anatomia dona segons cànons estètics època/ Vestits: segons l'època, a la manera burgessa/ Expressió: indiferents els uns als altres. La dona nua sosté la mirada a l'espectador/ Mov: escàs, equilibrat/ Temps: mitjà/ Ritme: no hi ha elements rítmics/ Reali/il.lusioni/efecti: realisme excepte dona nua que causa efectisme/ Detalli/elem secund: no gaire detalls ni elements secundaris, excepte restes menjar//

AiEP-> Rel amb altres obres autor: L'Olímpia també va ser un escàndol a l'època. Una dona nua, una prostituta normal i corrent, mira desafiant a l'espectador/ Rel amb altres obres de l'època o estil: Le moulin de la Galette de Renoir, Impressió, sol ixent de Monet i els impressionistes en general/ Carac estil: 1. interés per la llum i el color. 2. art perceptiu (basat en l'experiència visual) sustitueix l'art conceptual (idealitzat). 3. paisatge sotmés a un procés d'abstracció. 4. importància de l'aigua i els efectes que provoca en la llum. 5. predomini color sobre dibuix. 6. no barregen colors/ Innov: ruptura tècnica pictòria habitual. Colors plans, rebuig clarobscur, figures sense relació entre elles/ Influ: pintura japonesa (colors plans), Velázquez// CiI-> Gènere: costumista, vida quotidiana/ Sign inconograf: representació d'un costum habitual a l'època, un esmorzar a un parc de París. S'inspira en dos quadres de tema mitològic: el Concert campestre de Ticià i el Judici de Paris de Giorgione. En ells la representació de dones nues en mig d'homes vestits resulta del tot natural per la història que expliquen/ Sign iconolog: Manet no representa ja una història de la mitologia. Són homes i dones de París, per la qual cosa el quadre escandalitzà a la societat del moment. També va escandalitzar per la tècnica pictòrica que trencava amb tota la tradició. Manet va utilitzar com a models el seu germà, el seu futur cunyat i la seva model favorita// FiF-> Finalitat: estètica, trobar nous camins en les tècniques pictòriques/ Rel obra amb època: moviment que surt a París, època i ciutat de grans canvis. Apareixen boulevards i parcs on passejar, veure i ser vist. El món artístic gira en torn dels Salons. Importància del marxant per aconseguir clients. Teoria dels colors de Chevreul. Influència de l'art japonés que ara arriba a París/ Aport: iniciarà el moviment impressionista. Aquest quadre influirà molt en Picasso, que va fer vàries versions