Història del Catalanisme i Moviment Obrer (1868-1931)

Ideologies Obreres i AIT

AIT i ideologies obreres

1864, Londres: Creació de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) per coordinar partits i sindicats obrers. Fundador: Karl Marx. Ideologies principals: Marxisme i Anarquisme.

• Marxisme (Marx): Partit fort i centralitzat. Liderar la revolució contra el capitalisme. Instaurar un Estat obrer que controli els mitjans de producció i elimini les classes.
• Anarquisme (Bakunin): Abolir l'Estat i el capitalisme. Vaga i acció individual. Societat cooperativa en comunitats col·lectivistes sense Estat.

Difusió a Espanya

• 1868: Giuseppe Fanelli arriba a Barcelona i funda la FRE (Federació Regional Espanyola), difonent l'anarquisme com a ideologia central.
• 1871: Marx envia Paul Lafargue a Madrid. Participació de Pablo Iglesias. El marxisme arrela a Madrid, mentre que l'anarquisme ho fa a Barcelona.

Discrepàncies internes porten a l'expulsió del grup madrileny. El 1872 es crea la Nueva Federación Madrileña (marxista). Marxisme i anarquisme segueixen camins separats a Espanya.

Anarquisme a Espanya: FRE, FTRE i CNT

L'anarquisme s'organitza dins la FRE, que és il·legalitzada. El 1881 es funda la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). Gran força a Catalunya i Andalusia, arribant als 50.000 afiliats el 1882.

La repressió provoca la divisió en dues tendències:

• Acció directa (segle XIX).
• Anarcosindicalisme (segle XX).

Socialisme espanyol: PSOE i UGT

La Nueva Federación Madrileña es converteix en el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) el 1879, fundat per Pablo Iglesias. Implantació feble a Catalunya i Andalusia, més fort a Madrid, Biscaia i Astúries.

• Creixement lent: menys de 10.000 afiliats a finals del segle XIX. Primer diputat el 1910.
• 1886: Es publica el diari El Socialista.
• 1888: Iglesias funda a Barcelona la UGT (Unió General de Treballadors), el primer sindicat marxista. La direcció es trasllada a Madrid el 1899. El 1903 arriba als 46.000 afiliats.

Després de la Revolució Russa (1917), el sector radical s'escindeix, creant el PCE (Partit Comunista d'Espanya) i el PCOE el 1921. A Catalunya es crea la USC (Unió Socialista de Catalunya) el 1923.

Acció directa i violència anarquista

Violència terrorista per atacar l'Estat, l'Església i la Burgesia.

Atemptats destacats:

• 1893: Bomba del Liceu (20 morts).
• 1896: Bomba del Corpus (12 morts).
• 1897: Assassinat de Cánovas del Castillo.

Resposta estatal: Repressió. Judici a 67 anarquistes a Montjuïc, amb 5 executats.

Anarcosindicalisme i CNT

L’anarquisme abandona la violència i es centra en el sindicalisme.

• 1907: Creació de Solidaritat Obrera.
• 1910: Fundació de la CNT (Confederació Nacional del Treball), que s'estén per Espanya.

Forta implantació a Catalunya i Andalusia. Líders: Seguí, Pestaña, Peiró.

• 1918: Congrés de Sants, on es renuncia a l'acció directa.

Després de la Vaga de la Canadenca (1919), creix la violència, iniciant-se el període de pistolerisme fins al cop d'estat de 1923.

Presidents del govern assassinats

Víctimes de la violència anarquista:

• Cánovas del Castillo (1897).
• José Canalejas (1912).
• Eduardo Dato (1921).

El Catalanisme Polític (Final S. XIX)

Valentí Almirall: El Federalisme Catalanista

Fracàs de la Primera República. Almirall trenca amb Pi i Margall (massa social, poc català) i esdevé el primer polític catalanista.

• 1879: Fundació del Diari Català (primer diari catalanista i en català).
• 1880: Celebració del I Congrés Catalanista.
• 1882: Creació del Centre Català (primer partit catalanista).
• 1883: Celebració del II Congrés Catalanista.
• 1885: Presentació del Memorial de Greuges, reclamant: autogovern, ús públic del català, proteccionisme i anticentralisme.
• 1886: Publicació de Lo Catalanisme (defensa que Catalunya és una nació per llengua i cultura, amb una evolució econòmica i industrial pròpia).
• 1887: Publicació d'España tal cual es (denúncia de frau electoral i caciquisme).

El projecte d'Almirall no triomfa: massa republicà per a la burgesia i massa poc social per als obrers. L'oposició a l'Exposició Universal de 1888 provoca la dissolució del Centre Català.

Lliga de Catalunya (1887)

Escissió del Centre Català, liderada per figures com Puig i Cadafalch i Prat de la Riba. Moviment de caràcter més conservador.

• 1888: Presentació del Missatge a la Reina Regent, reclamant: oficialitat del català, institucions pròpies, defensa del dret civil català i proteccionisme.
• 1889: Aconsegueixen mantenir el Codi Civil Català.

Vigatanisme: Catalanisme Conservador i Cristià

Corrent catalanista conservador i cristià nascut a Vic. Líder: Josep Torras i Bages, autor de La Tradició Catalana.

Idees principals:

• El cristianisme és essencial (“Catalunya serà cristiana o no serà”).
• La família i la propietat són els fonaments de la societat.
• Poca participació política directa.

Òrgan de difusió: La Veu de Montserrat.

Unió Catalanista (1891)

Federació d’entitats catalanistes. Caràcter cultural i conservador. Va aconseguir una gran implantació territorial.

Bases de Manresa (1892): El Projecte Polític

Document fonamental que recull les aspiracions del catalanisme conservador:

• Oficialitat del català.
• Estat federal espanyol amb Catalunya com a Estat.
• Institucions pròpies d’arrel medieval.
• Sufragi corporatiu (caps de família).
• Policia pròpia.
• Recaptació d’impostos.
• Moneda pròpia.
• Manteniment del Dret civil català.
• Càrrecs públics d’origen català.

Carta de Creta (1897)

Carta enviada al rei Jordi I de Grècia felicitant-lo per l’annexió de Creta. L'acte final de la seva presentació va ser el cant d'Els Segadors, que esdevé l'himne nacional de Catalunya.

Lliga Regionalista i Ascens Polític

Candidatura dels Quatre Presidents

Escissió d’Unió Catalanista. Paral·lelament es creen:

• 1900: Centre Nacional Català.
• 1899: Unió Regionalista.

El 1901 s'uneixen per formar la Candidatura dels Quatre Presidents, que guanya les eleccions a Barcelona, aconseguint la primera representació catalanista a Madrid.

Lliga Regionalista

Neix de la Candidatura (1901). Esdevé el partit clau del catalanisme durant el primer quart del segle XX.

Característiques de la Lliga

• Partit catalanista i burgès.
• Defensa l'autonomia de Catalunya i la reforma del sistema polític espanyol.
• Diari oficial: La Veu de Catalunya.
• Líders principals: Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
• Dues línies internes: radical (Prat de la Riba) vs. moderada (Cambó).
• 1906: Escissió. El sector radical crea el Centre Nacionalista Republicà.

Mancomunitat de Catalunya (1914–1925)

Creació de la Mancomunitat

Després de la Setmana Tràgica (1909), la Lliga Regionalista impulsa la creació d’un ens administratiu català. L’any 1913 s’aprova la Llei de Mancomunitats, i el 1914 es constitueix la Mancomunitat de Catalunya, que uneix les quatre diputacions: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Aquest organisme representa el primer autogovern a Catalunya des de 1714, després de la derrota de la Guerra de Successió.

Organització

El Parlament estava format per 96 diputats, elegits per sufragi universal masculí. La Mancomunitat tenia un president i un govern amb 8 conselleries, a més de diverses comissions auxiliars per coordinar les activitats administratives.

Presidents

Els presidents de la Mancomunitat van ser:

• Enric Prat de la Riba: Va posar les bases del projecte.
• Josep Puig i Cadafalch: Va continuar i ampliar les iniciatives.
• Alfons Sala: Va ocupar el càrrec al final del període.

Accions principals i Obra de Govern

• Economia: Millora de les comunicacions amb la construcció de ferrocarrils i carreteres, així com del servei de telèfon i telègraf. Foment del desenvolupament agrícola i creació d'escoles tècniques i industrials per formar professionals.
• Cultura: Impuls de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pompeu Fabra va començar la normalització de la llengua catalana. Creació de biblioteques i museus per enriquir la vida cultural i científica.

Dictadura de Primo de Rivera (1923–1931)

El cop d’estat de Primo de Rivera instaura una dictadura profundament anticatalanista. Tot i que la Lliga Regionalista li dona suport inicialment, el règim aplica polítiques repressives contra la cultura i les institucions catalanes:

• Prohibició del català com a llengua pública.
• Prohibició de símbols catalans, com la senyera i la commemoració de l’11 de setembre.
• Tancament del camp del Barça durant 6 mesos.
• Clausura d’entitats catalanistes.
• Dissolució de la Mancomunitat (1925).
• Alfons Sala, anticatalanista, és imposat al capdavant del nou organisme.