Història del Sexenni Democràtic 1868–1874: Revolució i Restauració

Clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,15 KB

El Sexenni Democràtic (1868–1874)

El Sexenni Democràtic (1868–1874) fou un període d’intent de construir un règim democràtic després del destronament d’Isabel II, però va fracassar per la seva forta inestabilitat política, social i econòmica.

1. Causes i Revolució Gloriosa (1868)

Crisi del sistema isabelí: corrupció, caciquisme i exclusió dels liberals. El Pacte d’Ostende (1866) uní progressistes i demòcrates per enderrocar la reina.

El setembre de 1868, la Revolució Gloriosa, liderada per Prim, Serrano i Topete, derrotà les tropes reials a Alcolea i Isabel II marxà a l’exili. Inici del Sexenni.

2. Govern provisional i Constitució de 1869

Serrano regent i Prim al govern. Les Corts Constituents aprovaren la Constitució de 1869, la més democràtica fins al moment. Establia:

  • Sobirania nacional
  • Sufragi universal masculí
  • Llibertats (expressió, reunió, religió)
  • Divisió de poders i monarquia parlamentària

Problemes: guerra de Cuba, crisi econòmica, agitació social i dificultat per trobar rei → elecció d’Amadeu de Savoia.

3. Regnat d’Amadeu I (1871–1873)

Va arribar sense suport (Prim assassinat) i afrontà l’oposició dels carlins, els republicans, els moderats i l’Església.

Conflictes: tercera guerra carlina, guerra de Cuba, vagues obreres.

Davant la inestabilitat, abdicà (febrer 1873) → proclamació de la Primera República.

4. Primera República (1873–1874)

Sense majoria republicana ni unitat: presidents Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar. Divisió entre federals (autonomia regional) i unitaris (centralisme).

Conflictes: alçaments cantonals, guerra carlina i guerra de Cuba, crisi econòmica.

El cop del general Pavía (1874) dissolgué les Corts → fi de la República.

5. Dictadura de Serrano i Restauració (1874)

Serrano governà autoritàriament. Cánovas del Castillo preparà la Restauració amb el Manifest de Sandhurst (1874), on Alfons XII es presentava com a rei catòlic i constitucional. El pronunciament de Martínez Campos (Sagunt, 1874) el proclamà rei → fi del Sexenni.

6. Conclusions

Intent de democràcia liberal i moderna.

Avenços:

  • Sufragi universal masculí
  • Llibertats civils i de religió
  • Sobirania nacional i separació de poders

Problemes:

  • Divisió política i inestabilitat
  • Guerres (carlisme i Cuba) i agitació social
  • Crisi econòmica

Conclusió: fracàs que donà pas a la Restauració Borbònica (1875–1923).

Entradas relacionadas: