Història de l'Educació Física: Escoles i Precursors

Origen de les escoles d'educació física

Al final del segle XVIII i principis del XIX, apareixen a Europa un conjunt de pedagogs i educadors que, influenciats per la idea que el cos necessita activitat física, sistematitzen exercicis físics per al desenvolupament integral del cos i els hi apliquen. Així, neixen les primeres escoles d'educació física.

Els principals precursors dels mètodes d'educació física van ser:

• A Espanya i França: Francesc Amorós (1770-1848)
• A Suècia: P. Henrik Ling (1776-1839)
• A Alemanya: Ludwig Jahn (1778-1856)
• A Anglaterra: Thomas Arnold (1795-1842)

L'escola francesa

El català Francesc Amorós en va ser el creador. L'intent d'organitzar l'escola a Espanya va ser frustrat per l'obsessió d'Amorós de fer canviar les estructures del país. Per aquest motiu va marxar a França, on va instaurar el seu sistema.

Es tracta d'una sistematització pedagògica dels exercicis, els quals, però, tenen una gran dosi d'esperit militar. La seva duresa n'impedia la correcta aplicació al món escolar. Quan el francès Pierre de Fredy, baró de Coubertin, estudià el mètode esportiu anglès d'Arnold i l'implantà a França, això va provocar la desaparició de l'escola d'Amorós, però les seves idees i mètodes van influenciar altres sistemes d'educació física.

L'escola sueca

És l'escola de més influència a Europa. El seu creador, P. Henrik Ling, va dissenyar un mètode molt coherent i amb una gran base científica i mèdica que es va poder estendre amb facilitat.

Les bases d'aquest mètode són les següents:

• El moviment és important per l'acció que exerceix sobre el cos.
• Es busca una aptitud favorable al bon desenvolupament i funcionament orgànic.
• El mètode ha de progressar al mateix temps que les ciències en les quals es recolza (anatomia i fisiologia).

L'escola sueca es divideix en quatre parts:

1. Gimnàstica pedagògica: que s'aplicava a les escoles.
2. Gimnàstica mèdica i ortopèdica: utilitzada per corregir i recuperar disfuncions físiques.
3. Gimnàstica militar: que feia servir l'exèrcit.
4. Gimnàstica estètica: que pretenia el desenvolupament racional del cos.