Història de l'Espanya Contemporània: De la República al Franquisme

Evolució política: 1931-1933

Font 1 (1931): Les esquerres guanyen de forma clara amb 279 escons, obtenint gairebé 3 milions de vots. La dreta queda en minoria amb només 41 escons.

Font 2 (1933): Guanyen les dretes amb 204 escons. L'esquerra cau fins als 94 escons, sent la minoria, mentre que el centre manté el pes amb 168 representants.

Anàlisi del període

Les eleccions de 1931 les guanyen les esquerres gràcies a la crisi de la monarquia d'Alfons XIII, la unió del Pacte de Sant Sebastià i la gran mobilització social. Per contra, l'any 1933 triomfen les dretes pel desgast de les reformes del Bienni Reformista i els conflictes amb sectors conservadors. També hi influeixen directament la crisi de govern per l'aixecament de Casas Viejas, la dissolució de les Corts i el nou vot femení, que desencadenen la desil·lusió de l'esquerra i la victòria de la CEDA.

La vida a la rereguarda durant la Guerra Civil

Font 1: Cartell propagandístic de la PSU i UGT. Amb el lema “per als germans del front”, és una crida a les dones de la rereguarda.

Font 2: Cartell propagandístic que demana la inscripció voluntària al front: "Allisteu-vos a les milícies antifeixistes". Es mostra una dona amb fusell a la mà i el puny dret aixecat.

Impacte social i econòmic

La vida quotidiana a la rereguarda es va veure profundament alterada pel conflicte, transformant-se en una economia de guerra. La prioritat era el front, fet que va provocar una greu manca d'aliments i productes bàsics. Per gestionar l'escassetat, les autoritats van imposar el racionament, tot i que això no va impedir l'aparició del mercat negre (estraperlo). Socialment, es va produir una incorporació massiva de la dona al món laboral per cobrir les vacants dels homes enviats a la guerra. Tanmateix, la seguretat era inexistent a causa dels constants bombardeigs, fet que va obligar a la construcció de refugis antiaeris.

L'economia franquista: De l'autarquia al desenvolupisme

Font 1: Cartilla individual de racionament de l'any 1946, document de l'Estat espanyol amb segells numerats per rebre menjar.

Font 2: Anunci publicitari d'una noia somrient al costat d'una nevera plena, símbol de la millora del nivell de vida i l'economia.

Transformació econòmica

L'economia franquista va passar de l'autarquia i la misèria de la postguerra a l'expansió dels anys seixanta. La Font 1 mostra un consum de subsistència racionat per l'Estat, mentre que la Font 2 exemplifica el "desarrollismo", on l'obertura exterior i els tecnòcrates van impulsar la producció industrial i la societat de consum.

L'Estatut de Catalunya de 1932

Setembre de 1932. En un dia històric per a la democràcia espanyola, les Corts han ratificat finalment l'Estatut de Catalunya. El camí no ha estat fàcil des que el president Francesc Macià proclamés la República Catalana l'abril de l'any passat.

Aquell projecte inicial, conegut com l'Estatut de Núria, va rebre un suport aclaparador del poble català, però a Madrid ha patit retallades. El paper de Manuel Azaña ha estat decisiu per consolidar l'aliança entre els republicans. L'Estatut aprovat defineix un nou model de convivència basat en competències compartides.

Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

El govern de Manuel Azaña va impulsar profundes reformes per modernitzar l'Estat:

• Reforma militar: Subordinació de l'exèrcit al poder civil.
• Reforma religiosa: Educació laica i disminució de la influència de l'Església.
• Reforma territorial: Descentralització amb l'aprovació d'estatuts d'autonomia.
• Reforma agrària: Lluita contra el latifundisme.
• Reforma laboral: Regulació de la negociació col·lectiva.

La repressió franquista (1939-1970)

La victòria franquista va instaurar una repressió sistemàtica contra els vençuts:

• Violència política: Execucions massives i consells de guerra.
• Depuració laboral: Apartament de funcionaris i docents sospitosos.
• Llei de Responsabilitats Polítiques: Confiscació de béns.
• Control ideològic: Nacionalcatolicisme i persecució de llengües cooficials.
• Terror institucionalitzat: Ús del Tribunal d'Ordre Públic per neutralitzar la dissidència.