Història d'Espanya: Del Bienni Conservador a la Guerra Civil

El Bienni Conservador (1933-1935)

Una crisi en el govern nacional va provocar la dissolució de les Corts. Es van convocar noves eleccions, que van guanyar els conservadors, agrupats en la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA), que van formar coalició amb el Partit Republicà Radical. El nou govern va aturar l'etapa reformista anterior:

• Aturada de les reformes agràries i militars.
• Modificació de la política religiosa i educativa.
• Amnistia per als participants del cop d'estat de Sanjurjo.

Els fets d'octubre de 1934

L'octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Espanyola. Arreu del país hi va haver revoltes contra el nou govern:

• A Astúries: Es va produir una revolta social on els treballadors van ocupar la conca minera. La resposta de l'exèrcit va ser contundent, amb més de 1.000 morts i 1.000 empresonats.
• A Catalunya: El govern va ser empresonat, es va dissoldre la Generalitat i es va anul·lar l'Estatut d'Autonomia.

El Front Popular (1936-1939)

Després d'octubre de 1934, les diferències entre el Partit Radical i la CEDA van augmentar. El president de la República va convocar eleccions el febrer de 1936, que van ser guanyades per les forces d'esquerra agrupades en el Front Popular. El nou govern va implementar les següents mesures:

• Represa del programa de reformes de 1931 i amnistia als represaliats de 1934.
• Acceleració de la reforma agrària.
• Restauració de la Generalitat de Catalunya.
• Represa del procés autonòmic al País Basc i a Galícia.

Tanmateix, el govern va afrontar una forta oposició:

• Extrema dreta: Defensava posar fi a la República i donava suport a la conspiració militar.
• Esquerra revolucionària: Defensava la revolució social.

El govern va allunyar de Madrid els generals sospitosos de preparar un aixecament (Franco, Mola i Goded).

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

El conflicte va ser originat per un intent de cop d'estat militar contra el govern de la República. L'alçament es va iniciar entre el 17 i el 18 de juliol de 1936, estenent-se ràpidament per les Canàries, les Balears i la península. El cop va fracassar parcialment per la resistència de les forces lleials, dividint Espanya i desembocant en una guerra civil que va durar fins a l'1 d'abril de 1939, quan Franco va establir una dictadura.

Protagonistes i bàndols

Militars revoltats: Emilio Mola (líder del cop), José Sanjurjo (dirigent de les tropes) i Francisco Franco (qui va ocupar el lloc de Sanjurjo).

Suports dels revoltats: L'Església, els conservadors, els monàrquics, els carlins i la Falange.

Fidels a la República (republicans): Organitzacions de treballadors, Guàrdia Civil, carrabiners i Guàrdies d'Assalt.