Història i Evolució de la Indústria a Catalunya: De la Revolució Industrial a l'Actualitat

La caiguda de la demanda va fer tancar moltes empreses als anys 80. La Llei de reconversió industrial va establir mesures per a la reconversió dels sectors menys productius i l'eliminació de les empreses amb demanda insuficient. Es va fomentar l'ús del carbó a les centrals hidroelèctriques i tèrmiques, i es van establir Zones d'Urgent Reindustrialització (ZUR) per reactivar àrees industrials, oferint avantatges fiscals i econòmics a les empreses traslladades.

El model de la 3a Revolució Industrial

Aquest període va donar pas a nous models d'empresa amb una importància creixent de les noves tecnologies, la innovació i la investigació. Els objectius empresarials actuals són:

• Augmentar l'índex de producció.
• Mantenir la competitivitat.
• Oferir productes moderns mitjançant canvis constants en tecnologia punta.

La industrialització a Catalunya (s. XVIII - XIX)

La indústria tèxtil es va localitzar inicialment al litoral barceloní, però es va estendre per les conques del Llobregat, l'Anoia i el Ter gràcies a l'energia hidràulica. Aquest desenvolupament va ser impulsat per pimes amb baixos nivells de tecnologia i mecanització, però amb bona mà d'obra. A més, les conseqüències socials i demogràfiques van suposar una autèntica revolució socioeconòmica.

Evolució històrica del sector

• 1960: Apareixen els sectors metal·lúrgic, hidroelèctric i mecànic.
• 1970: La indústria ocupa el 45% del PIB i més del 40% de l'ocupació.
• 1975: La crisi diversifica els sectors i el sector terciari guanya pes.
• 2015: La indústria representa el 19% del PIB i el 19% de l'ocupació.

Per mantenir la competitivitat, la indústria ha seguit un procés d'automatització i informatització, provocant la reducció de mà d'obra no qualificada i la deslocalització de la producció cap a altres països.

Indústria i recerca

Catalunya fomenta la recerca i la innovació malgrat la competència internacional i la crisi del 2008. L'objectiu principal és augmentar l'ocupació mitjançant la inversió en tecnologies avançades, les quals contribueixen a crear llocs de treball, tot i comportar un alt cost social.

Sectors industrials

• Madurs: Poca tecnologia i baixa demanda. Concentren el 20% del negoci industrial i han patit problemes de reconversió (metal·lúrgia, minerals no metàl·lics i productes metàl·lics). La branca alimentària predomina a Castella i Lleó.
• Dinàmics: Tecnologia mitjana, bones expectatives, elevada demanda i major productivitat. Inclou la indústria de l'automòbil.
• Tecnologia punta: Demanda creixent amb una forta dependència exterior.