Història de la Guerra Civil: Del Cop d'Estat a la Dictadura

1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil

El 17 de juliol, els insurrectes van preveure un pronunciament militar per apoderar-se dels òrgans de govern, decretar l'estat de guerra i extingir els signes d'oposició. Havia de ser una operació ràpida, però al cap d'una setmana l'evidència que el cop militar no havia triomfat, i la divisió del país en dos bàndols, va originar una guerra civil.

L'aixecament militar

L'anomenat Alzamiento Nacional es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18, el general Franco va arribar al Marroc per comandar l'exèrcit d'Àfrica. Als militars s'hi van afegir sectors falangistes i carlins. El govern de la República no va prendre mesures inicials eficaces; Casares Quiroga va dimitir i José Giral va esdevenir cap de govern. La primera mesura va ser donar armes als anarquistes, republicans, socialistes i comunistes, que van plantar cara a Madrid i a Barcelona, impedint el pronunciament militar.

El cop va triomfar a Castella i Lleó, Navarra, Galícia, Balears, Canàries i ciutats andaluses, però va fracassar a Catalunya, València, Múrcia, la franja cantàbrica, Castella-La Manxa, Extremadura i gran part d'Andalusia.

La insurrecció a Catalunya

El 18 de juliol, el general Goded va dirigir el pronunciament a Mallorca i Eivissa, i el 19 va anar a Barcelona. Les organitzacions d'esquerra, la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil van lluitar contra les unitats militars insurrectes. La Capitania General va ser assaltada, el general Goded es va rendir i va ser detingut. El cop havia fracassat.

La consolidació dels bàndols

La situació va derivar cap a un enfrontament civil armat amb dos bàndols:

• Els insurrectes: formats per militars, conservadors, monàrquics, grups catòlics i falangistes. Es definien com a “nacionals”.
• Els lleials a la República: classes populars influïdes per organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, anomenats “rojos” per la dreta.

2. La dimensió internacional de la Guerra Civil

La Guerra Civil va tenir una repercussió internacional en ser vista com una confrontació entre forces democràtiques i règims feixistes. L'opinió democràtica progressista, els partits obrers i l'URSS eren a favor de la República. Les forces conservadores, els governs feixistes, el règim portuguès de Salazar i el papat veien la insurrecció de Franco com un fre al comunisme.

França i el Regne Unit van impulsar un Comitè de No-intervenció amb 27 països, una decisió que va perjudicar greument la República.

3. El bàndol republicà: guerra i revolució

La necessitat de frenar el cop va originar una estructura de poder popular. Es va formar un govern de concentració presidit per Largo Caballero, integrat per republicans, socialistes, comunistes i, més tard, ministres anarcosindicalistes. Els problemes interns van esclatar als Fets de Maig a Barcelona, on l'enfrontament pel control de la Telefònica va debilitar els anarquistes i va donar més influència als comunistes. Posteriorment, Juan Negrín va presidir un govern centrat en la resistència i la recerca d'un acord de pau.

4. La zona insurrecta: Estat totalitari

A la «zona nacional» es va imposar la disciplina militar i es va organitzar una Junta de Defensa Nacional. El general Franco va consolidar el seu lideratge i, a l'abril de 1937, va decretar la unificació sota un partit únic: Falange Española i de les JONS. Es va abolir la legislació republicana i es va instaurar un estat violent que buscava l'extermini dels vençuts. El 1938 es va aprovar el Fuero del Trabajo, inspirat en el feixisme italià.

5. Evolució del conflicte bèl·lic

El primer objectiu va ser Madrid. Després de la resistència a la capital i batalles com la del Jarama i Guadalajara, la guerra es va estendre. La darrera fase va estar marcada per la batalla de l'Ebre, que va suposar el desgast definitiu de l'exèrcit republicà. L'1 d'abril de 1939, Franco va signar l'últim comunicat de guerra. Les conseqüències van ser devastadores: milers de víctimes, exili, destrucció d'infraestructures i ruïna econòmica.

6. L’esclat de la Guerra Civil a Catalunya

Després de la detenció de Goded, es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes. Es va iniciar un procés revolucionari amb la col·lectivització d'empreses i el control de la banca. El setembre de 1936 es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas.

7. Maig de 1937 i evolució a Catalunya

Els Fets de Maig van marcar un punt d'inflexió. L'enfrontament entre la Generalitat, el PSUC i la UGT contra els anarquistes i el POUM va permetre al govern de la República intervenir directament a Catalunya. A partir d'aquí, la pèrdua de territoris va ser constant fins a l'ocupació total el 1939.

8. Fases militars de la Guerra Civil

• Primera fase (juliol 1936 - març 1937): L'exèrcit d'Àfrica creua l'estret. Fracàs de la presa ràpida de Madrid.
• Segona fase (abril - novembre 1937): Ocupació del nord per part dels rebels. Creació de l'Exèrcit Popular Republicà.
• Tercera fase (desembre 1937 - novembre 1938): Batalla de Terol i batalla de l'Ebre.
• Quarta fase (desembre 1938 - abril 1939): Ocupació de Catalunya i caiguda de Madrid.

9. Evolució política dels bàndols

Bàndol republicà: Es va passar d'una revolució social a la priorització de l'esforç bèl·lic sota el govern de Negrín i la influència comunista.

Bàndol sublevat: Es va instaurar una dictadura militar amb un model d'Estat centralitzat, corporativista i repressiu, basat en la Llei de Responsabilitats Polítiques per perseguir els vençuts.