Història de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista

A) Anàlisi de la font històrica

A) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta: La font és una fotografia de guerra, obtinguda de l'Arxiu Fotogràfic de l'Exèrcit de l'Aire del Ministeri de Defensa. És de caire històric i va ser presa a l'aeròdrom de Tetuan a finals de juliol de 1936.

B) Digueu quin és el context històric de la font: La font se situa a finals de juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Amb l'alçament contra la Segona República, el bàndol sublevat va utilitzar l'aeròdrom situat al protectorat espanyol del Marroc per traslladar tropes a la península. Aquesta va ser la via més fàcil i directa, ja que el govern republicà intentava controlar les vies marítimes i territorials per evitar l'entrada de soldats i armes a favor de la revolta.

C) Descriviu el contingut de la font: A la font podem visualitzar la recollida de militars situats al protectorat espanyol a Tetuan (Marroc). Part d'ells pugen a l'avió en direcció a Espanya, mentre que l'altra part espera el seu torn.

a) Començament de la Guerra Civil i organització dels poders

Al juliol del 36, un sector important de l'exèrcit va protagonitzar un cop d'Estat, al qual es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics...). Els sublevats van prendre els òrgans de govern d'algunes ciutats i van constituir juntes militars per «restablir l'ordre» i acabar amb el Front Popular. El govern republicà va poder sufocar l'aixecament en zones estratègiques. El 19 de juliol, José Giral va donar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per frenar el cop d'estat.

Espanya va quedar dividida en dues zones, fet que va desencadenar la Guerra Civil:

• Bàndol republicà: Hi havia dues posicions: els sectors republicans i part dels socialistes i comunistes, que plantejaven organitzar l'Estat per guanyar la guerra; i els sectors anarquistes i trotskistes, partidaris de la revolució i les col·lectivitzacions.
• Evolució: Després dels Fets de Maig de 1937 i la formació del govern de Juan Negrín, es van imposar els que defensaven l'organització per vèncer.

La segona zona era la sublevada, on es va articular un nou Estat sota la figura del general Franco, inspirat en el feixisme: partit únic, menyspreu a la democràcia, exaltació de la violència i repressió sistemàtica contra l'oposició.

b) Fases militars de la Guerra Civil Espanyola

1. Juliol del 36: Cop d'estat i divisió d'Espanya en dues zones.
2. Agost del 36 - 1936: Ofensiva cap a Madrid. La batalla de Madrid va frenar l'avanç dels sublevats.
3. 1937: Campanya del Nord. Després del bombardeig de Guernica, els sublevats van ocupar Bilbao, Santander i Astúries.
4. 1938: Els franquistes arriben al Mediterrani i aïllen Catalunya. La batalla de l'Ebre va ser l'intent republicà de frenar l'avanç, però la derrota va facilitar la caiguda de Catalunya.
5. 1939: Ocupació de Madrid i final del conflicte l'1 d'abril.

a) La repressió franquista

El 1939, Franco va construir un nou ordre polític que trencava amb la democràcia liberal. Les característiques principals foren:

• Règim totalitari: Inspirat en el feixisme italià i el nazisme alemany.
• Cabdillisme: Franco concentrava tots els poders (executiu, legislatiu i judicial).
• Partit únic: FET-JONS (Movimiento Nacional).
• Suport de l'Església i l'exèrcit: Pilar fonamental del règim.
• Centralisme: Abolició dels estatuts d'autonomia.

A Catalunya, la repressió va ser especialment dura: prohibició de la llengua i cultura catalanes, execució de líders com Lluís Companys i Joan Peiró, i imposició d'un model centralista.

b) L'oposició antifranquista a Catalunya

L'oposició es va organitzar principalment a l'exili i de forma clandestina a l'interior. Es poden distingir tres etapes:

• 1939-1944: Resistència limitada i activitat guerrillera (maquis).
• 1944-1947: Reorganització davant la derrota de l'Eix (MSC, FNC).
• 1948-1951: Desmoralització i recomposició del moviment opositor.

a) Política econòmica franquista (1959-1973)

El Pla d'Estabilització (1959) va marcar un canvi cap a la liberalització econòmica per superar la crisi. Els tecnòcrates van impulsar el creixement mitjançant:

• Indústria: Creixement anual del 10% (metal·lúrgia, química).
• Agricultura: Mecanització i èxode rural.
• Serveis i turisme: Desenvolupament del sector terciari.

Tot i el creixement, el model era fràgil i va entrar en crisi el 1973.

b) Lluites de l'oposició (anys 60 - 1975)

Als anys seixanta, l'oposició es va intensificar amb el paper del PCE, el naixement d'ETA (1959) i la creació de Comissions Obreres (1964). El moviment estudiantil també va tenir un paper clau. Després de l'assassinat de Carrero Blanco (1973) i la mort de Franco (1975), es va fer evident la impossibilitat de continuar amb el règim.