Història d'Ilerda: De l'origen ibèric a la ciutat romana

1. D’Iltirta a Ilerda: els orígens

Abans de la presència romana, Lleida era una ciutat ibèrica anomenada Iltirta. Era la capital dels ilergets, un dels pobles ibèrics més importants del nord-est de la Península. La ciutat se situava al turó de la Seu Vella, un lloc elevat que permetia controlar visualment el territori i defensar-se amb més facilitat.

Tot i això, la manca de restes arqueològiques d’aquesta etapa fa que no puguem conèixer amb exactitud com era aquella primera ciutat. Sabem que existia perquè les fonts escrites i la numismàtica (monedes ibèriques trobades a la zona) ho confirmen.

El primer document oficial on apareix el nom romà de la ciutat és el Bronze d’Àscoli (89 aC). Aquesta placa de bronze inclou una llista de soldats ibers que havien ajudat Roma i entre ells hi apareixen els ilerdenses. Això demostra que en aquell moment la ciutat ja estava integrada dins l’estructura romana i havia adoptat el nom llatí d’Ilerda.

📌 Idees fonamentals

• Origen ibèric: Iltirta
• Capital dels ilergets
• Turó de la Seu Vella: posició defensiva
• 89 aC: primera menció oficial com a Ilerda

2. Una ciutat condicionada pel territori

A diferència de moltes ciutats romanes que es construïen seguint un traçat en forma de quadrícula molt regular, Ilerda no podia seguir exactament aquest model a causa de la seva topografia.

La ciutat estava dividida en:

• Una part alta escarpada (el turó).
• Una part baixa situada entre el promontori i els rius Segre i Noguerola.

Aquesta dificultat geogràfica va condicionar la seva estructura urbana. Tot i això, sí que hi havia els elements bàsics d’una ciutat romana:

• Cardo maximus (eix nord-sud).
• Decumanus maximus (eix est-oest).
• Fòrum (probablement a l’actual plaça de Sant Joan).

La part més habitada era la zona plana de l’extrem est, ja que facilitava la construcció i la circulació.

🌍 Importància estratègica

Ilerda era una ciutat clau per tres motius:

1. Controlava el pas natural entre la costa i l’interior.
2. Estava situada al costat del riu Segre (Sicoris).
3. Era un punt de comunicació fluvial i terrestre.

Això explica per què va tenir tanta importància militar al llarg de la història. En època d’August, la ciutat va obtenir l’estatus de municipium. Això vol dir que els seus habitants lliures tenien drets civils romans. A més, la ciutat va ser monumentalitzada amb edificis públics que reflectien el poder de Roma. Administrativament, depenia del districte judicial de Cesaraugusta.

3. Muralles i espais públics

Els romans van construir una muralla que abastava el turó i la part baixa fins a l’antic curs dels rius. L’extensió total era de 23 hectàrees. Es conserva un tram de muralla de 6 metres de llargada i 2,5 metres d’amplada. La muralla no només servia per defensar la ciutat, sinó que també simbolitzava el poder romà.

🏠 La domus

Durant les obres de l’Auditori Enric Granados es van trobar les restes d’una domus urbana molt gran (27 estances) de finals del segle I dC, fet que indica l'existència de classes benestants i un nivell econòmic destacable.

🏛 Les termes

Les termes ocupaven 1800 m² i estaven situades a prop del riu per facilitar l’abastiment d’aigua. Les parts principals eren:

• Palestra (exercici)
• Vestibulum (entrada)
• Apodyterium (vestidor)
• Frigidarium (bany fred)
• Sala amb hipocaustum (calefacció subterrània)

4. Ilerda com a escenari de conflictes

⚔️ La batalla del 49 aC

L’any 49 aC, durant la guerra civil romana, Ilerda va ser escenari d’un enfrontament clau entre Juli Cèsar i Pompeu. Cèsar va derrotar els generals pompeians Lluci Afrani i Petreu, consolidant el seu control sobre Hispània. Aquest episodi és narrat al De bello civile.

🛡 La resistència d’Indíbil i Mandoni

Al segle III aC, durant la Segona Guerra Púnica, els caps ilergets Indíbil i Mandoni van protagonitzar una revolta contra el domini romà. La rebel·lió va fracassar: Indíbil va morir en combat i Mandoni va ser executat. Aquests personatges simbolitzen la resistència indígena davant la romanització.