Història de l'Imperi Romà: De la Dinastia Flàvia a la Caiguda

L’any dels quatre emperadors (69 d.C.)

Després de la mort de Neró, Roma va patir una guerra civil i en només dos anys es van succeir quatre emperadors: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.

La dinastia flàvia

• Vespasià: Va reprimir la revolta dels jueus contra la dominació romana. Va ser molt popular pel seu caràcter afable.
• Tit: Va continuar el pla del seu pare Vespasià: va destruir el temple de Jerusalem, de gran importància per als jueus, i va acabar de construir l'amfiteatre que va començar el seu pare.
• Domicià: Germà de Tit, va fer construir, entre altres coses, el Palau Flavi i l'Arc de Titus (per commemorar la victòria del seu germà a Jerusalem).

Els Antonins

• Nerva: Va ajudar els ciutadans més desfavorits. Va crear un fons per pagar els funerals dels més necessitats i una institució alimentària perquè els fills dels indigents fossin alimentats a càrrec de l'Estat.
• Trajà: Va conquerir la Dàcia, que va esdevenir província romana.
• Adrià: Fill adoptiu de Trajà, va ser un emperador pacífic. A partir del seu regnat no es van conquerir més territoris. Era un home de lletres que va viatjar per l'imperi i va recollir obres d'art de diferents províncies.
• Antoní Pius: Va ser molt popular per la seva bondat. Va publicar un recull de lleis imperials i va promulgar normes protectores dels esclaus, les dones i els nens.
• Marc Aureli: El seu regnat es va basar en la defensa de les fronteres, que es veien debilitades. Va ser un emperador filòsof que va escriure un llibre amb els seus pensaments.
• Còmmode: Fill de Marc Aureli, es feia dir Hèrcules i tenia atacs de bogeria. És recordat especialment perquè participava en les lluites dels gladiadors.

2. El Baix Imperi

A finals del segle II d.C., els emperadors van deixar de preocupar-se per mantenir la imatge davant les institucions republicanes, i Roma va esdevenir una dictadura militar.

Els Severs

Després de la mort de Còmmode, hi va haver moltes guerres civils que van acabar amb l'arribada de Septimi Sever. Els seus fills van regnar junts, però Caracal·la va matar el seu germà i va regnar sol. Va construir unes termes destinades a la població mitjana de Roma. Després de diversos successors, Alexandre Sever va representar l'últim intent de govern civil; després de la seva mort, es va imposar la dominació militar.

Dioclecià i la tetrarquia

Dioclecià va arribar en un moment crític i es va adonar que no podia dominar-ho tot des d'un únic centre de poder. Per això, va repartir les tasques i va crear un nou sistema polític: la tetrarquia, repartint la gestió entre Dioclecià i Maximià. Aquest sistema va representar un triomf per a l'absolutisme oriental.

Constantí el Gran

Constantí va ser nomenat August d'Occident. Després d'eliminar els seus rivals, es va proclamar emperador d'un imperi reunificat. Com que el cristianisme havia esdevingut molt poderós, el va legalitzar.

Els fills de Constantí i Julià l'Apòstata

Abans de morir, Constantí va dividir l'imperi entre els seus tres fills: Constanci, Constantí II i Constant. Finalment, Constanci va quedar com a únic emperador. Després, el seu nebot Julià va accedir al tron; era un home de lletres, filòsof i bon general que va prohibir el cristianisme. Després de la seva mort, van regnar Jovià, Valentinià i Valent.

Teodosi i el repartiment de l'imperi

L'imperi es va repartir entre Gracià, fill de Valentinià, i Teodosi. Teodosi es va aliar amb els gots i es va convertir en l'emperador únic de tot l'imperi, basant el seu regnat en el reconeixement del cristianisme.

La fi de l'Imperi d'Occident

Abans de morir, Teodosi va dividir l'imperi en dos per tenir més control: l'Imperi Occidental (Honori) i l'Imperi d'Orient (Arcadi). Roma va caure davant els bàrbars, mentre que Constantinoble va resistir segles. Ròmul Augústul es considera l'últim emperador de l'Imperi Romà.

Llatinismes

• Quid: El punt essencial d'una qüestió.
• Súmmum: El punt més elevat al qual arriba una cosa.
• Vis còmica: Capacitat d'una persona, especialment d'un actor, per fer riure.
• Quòrum: Nombre mínim de membres presents que es requereix en una assemblea.
• Rictus: Obertura de boca que representa un somriure molt forçat.
• Ultimàtum: Condicions definitives on es marca un límit i no hi ha altra opció.