Història de la Literatura Catalana: Del 1920 als Anys 80

1. Període de preguerra (anys 20 i 30)

Després del Noucentisme, centrat sobretot en la poesia, es detecta una manca de narrativa i s’obre el debat sobre la “crisi de la novel·la”. Els autors miren cap a Europa, especialment cap a la novel·la psicològica.

Característiques principals

• Voluntat de modernització i professionalització de l’escriptor.
• Convivència de corrents: Noucentisme (ordre i claredat) i Avantguardes (ruptura i innovació).
• Aparició de la novel·la psicològica.

Autors destacats

• Carles Riba: figura clau de la poesia postsimbolista (Les estances, Elegies de Bierville).
• Josep Maria de Sagarra: gran èxit en teatre i poesia.
• Mercè Rodoreda (primera etapa): Aloma (1938).
• Miquel Llor: referent de la novel·la psicològica (Laura a la ciutat dels sants).
• Josep Pla: destaca en prosa realista i memorialística (El carrer estret, El quadern gris).

També hi apareixen autors que seran importants després: Salvador Espriu, Pere Calders o Llorenç Villalonga.

2. Període de postguerra (1939-1970 aprox.)

Amb la dictadura franquista, es prohibeix l’ús públic del català i desapareixen institucions culturals. La literatura es veu molt afectada per la censura i la repressió.

Característiques

• Predomini de la poesia (més fàcil de publicar).
• Temes recurrents: Guerra i derrota, exili, defensa de la llengua i la cultura.

Etapes de la postguerra

• 1939-1946 (repressió absoluta): literatura clandestina o a l’exili.
• 1946-1959 (represa lenta): certa obertura amb censura.
• Anys 60 (realisme històric): literatura com a denúncia social.

Exili i exili interior

Literatura de l’exili: Autors que marxen per poder escriure amb llibertat:

• Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant.
• Pere Calders: contes fantàstics i irònics.

Exili interior: Autors que es queden però amb limitacions:

• Salvador Espriu: La pell de brau.
• Joan Oliver: teatre satíric (Vacances pagades).

Narrativa i estils

• Novel·la de testimoniatge: relata horrors de la guerra (ex: K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella).
• Novel·la psicològica: continuació de la preguerra amb to més existencial.

Altres autors destacats: Joan Sales, Avel·lí Artís i Gener, Agustí Bartra.

3. Evolució posterior (anys 60-80)

Anys 60

Lleu obertura cultural i aparició d’entitats com Òmnium Cultural.

• Poesia més realista: Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés.
• Narrativa destacada: Llorenç Villalonga (Bearn).

Anys 70

Nous temes: feminisme, nacionalisme, etc. Autors: Montserrat Roig, Terenci Moix.

Anys 80

Gran recuperació literària:

• Narrativa: Jaume Fuster, Ferran Torrent.
• Novel·la històrica: Jaume Cabré.
• Poesia: Miquel Martí i Pol.
• Teatre: Josep Maria Benet i Jornet.

També es consoliden gèneres com les memòries i l’assaig.