Història de la Literatura: Del Renaixement al Segle XVIII

1. El Renaixement: Segle XVI - 2a meitat del XVII

El Renaixement inicia l'Edat Moderna, un moviment cultural i artístic dominant a Itàlia i la resta d'Europa. Gira al voltant de l'ésser humà; l'ideal de persona en el Renaixement és qui domina totes les branques del coneixement.

1.1. Context general

Políticament, destaquen les monarquies autoritàries, la pèrdua de poder de la noblesa, el debilitament del sistema feudal i la creació de grans estats moderns mitjançant el colonialisme. L'Atlàntic esdevé el centre, mentre el Mediterrani està dominat pels turcs. La invenció de la impremta per Gutenberg (s. XV) permet la difusió de les idees i la cultura. Apareixen moviments crítics que provoquen la Reforma protestant dirigida per Luter. Al segle XV, l'humanisme rescata el llegat grecoromà, impulsant el descobriment de textos clàssics i la consolidació de les llengües vulgars com a llengües de cultura.

1.2. Característiques literàries

• Idees platòniques: L'art representava un ideal de forma i una utopia per a la humanitat.
• Model petrarquista: Predomini del tema amorós.
• Poètica d'Aristòtil: Gran influència en el teatre, distingint tragèdia i comèdia, i les unitats de lloc, temps i acció.
• Natura idealitzada: Exaltació d'una nova sensibilitat que valora la percepció i el món de la sensació. Ús de tòpics clàssics com el "Ubi sunt" i el "Carpe diem".
• Gèneres: Recuperació de l'epopeia i la tragèdia.
• Mitologia: La iconografia cristiana i la mitologia ocupen un lloc important.
• Novel·la picaresca: Iniciada amb "Vida del Lazarillo de Tormes" (1554), sent pionera d'un gènere precedent de la novel·la realista del XIX.

1.3. Literatura anglesa

Es recuperen els escriptors grecoromans i filòsofs com Plató i Aristòtil. Triomfa el sonet amb autors com Edmund Spenser, que prepara el camí a Shakespeare. Thomas Kyd influeix en el teatre posterior amb "La tragèdia espanyola", i Marlowe obre una nova etapa amb el domini del vers blanc i herois carregats de força i passió.

1.4. Prosa humanística

El Renaixement desenvolupa una prosa erudita que cristal·litza els ideals de justícia, tolerància i amor al coneixement. Erasme de Rotterdam n'és el principal representant amb "Elogi de la follia", donant pas a l'erasmisme. Els humanistes promouen la lectura de la Bíblia i la seva traducció a llengües vernacles, influenciats per la "Devotio Moderna". Thomas More escriu l'obra cabdal "Utopia".

2. El Barroc

Es desenvolupa al segle XVII. El nou esperit humanista genera la Contrareforma a partir de la segona meitat del segle. Europa viu en crisi, marcada per malalties, epidèmies i guerres. L'ideal renaixentista s'esvaeix i l'art es torna més formal i extravagant. Va néixer a la Roma papal i es va difondre per Europa.

2.2. Característiques literàries

1. Segle d'Or: Moment brillant de la literatura castellana amb figures com Miguel de Cervantes i William Shakespeare.
2. Estil: El Renaixement exaltava la mesura i el racionalisme; el Barroc exalta el moviment, la infinitud, la paradoxa i la transgressió de gèneres.
3. Metaliteratura: Ús de contes dins la novel·la i peces teatrals dins d'altres funcions.
4. Desconfiança: El Barroc desconfia de la raó i apel·la a l'instint, la fantasia i la sensibilitat.

2.3. Autors principals

Christopher Marlowe (1564-1593)

Vida apassionada i rebel. Traductor d'Ovidi i autor de la primera tragèdia històrica britànica, "Edward the Second".

William Shakespeare (1564-1616)

Cim de la genialitat literària. Fusiona la tradició popular amb la literatura culta. Entre les seves obres destaquen "Hamlet" (1600), "Macbeth" (1605), els seus 154 sonets (1609) i "La tempesta" (1611). Destaca per la seva capacitat de caracterització i el domini del llenguatge barroc.

Teatre francès: Corneille, Racine i Molière

Pierre Corneille crea la tragèdia clàssica francesa ("El Cid"). Jean Racine perfecciona la tragèdia centrant-la en problemes psicològics. Molière, creador de la comèdia francesa, utilitza la sàtira per denunciar els vicis socials en obres com "El malalt imaginari", "Tartufo" i "El burgès gentilhome".

3. El Segle de les Llums: Segle XVIII

El moviment cultural, filosòfic i polític que estructura el segle XVIII s'anomena Il·lustració.

3.1. Context general

L'eix central és la raó, base de l'optimisme humanista i el progrés. Es creen acadèmies i sorgeix la figura del filòsof i l'home de lletres. Les monarquies apliquen el despotisme il·lustrat. Montesquieu proposa la separació de poders i Rousseau les bases de la democràcia moderna. Dos fets clau: la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.

3.2. El Neoclassicisme

Tendència estètica oposada al Barroc que es vincula amb l'humanisme. La literatura neoclàssica es marca pel triomf del racionalisme i l'assaig, destacant les "Cartes perses" de Montesquieu.

3.3. Autors: Voltaire i Rousseau

Voltaire: Defensor del racionalisme i el progrés. La seva obra "Càndid" és una caricatura cruel contra l'optimisme ingenu. Rousseau: Autor de "El contracte social" i "Emili", va trencar amb els enciclopedistes i va mantenir una forta enemistat amb Voltaire.