Història de la Medicina: De l'Antiguitat a l'Actualitat

Medicina hipocràtica

El pronòstic consisteix a preveure l'evolució i el desenllaç de la malaltia. Es prioritza l'observació clínica amb una descripció detallada i acurada de les patologies. La cirurgia no es planteja per manca de seguretat.

Medicina galènica

Es comença a practicar la dissecció de cadàvers.

Caiguda de l'Imperi Romà

L'Islam i la civilització de l'època creen escoles de medicina i recuperen textos hipocràtics en àrab. S'inicien les traduccions de l'àrab al llatí gràcies a la tasca de biblioteques i monestirs. Sorgeix una nova institució: els hospitals.

Edat Moderna

Durant els segles XVII i XVIII, amb la Il·lustració i la Revolució Científica, s'acumula més coneixement en física i química:

• Mecanicisme biològic: Desenvolupat per Descartes.
• Circulació sanguínia: William Harvey descobreix el batec del cor i la circulació.
• Anatomia: A la Universitat de Pàdua (República de Venècia), els anatomistes publiquen De humani corporis fabrica i inicien la dissecció de cadàvers.

La medicina incorpora coneixements de física i química, augmentant el nombre d'hospitals i facultats.

Segle XIX

Es descobreixen la teoria cel·lular, l'evolució i la genètica. En l'àmbit mèdic:

• Anatomopatologia: Centrada en lesions morfològiques.
• Fisiopatologia: Centrada en alteracions funcionals mitjançant l'experimentació al laboratori.
• Etiopatologia: Centrada en les infeccions.

Dimensió social de la medicina

La medicina és una activitat social. L'acte mèdic es documenta a l'historial clínic:

1. Anamnèsi: Conversa entre metge i pacient.
2. Exploració: El metge obté resultats mitjançant aparells.
3. Diagnòstic: Identificació de la malaltia.
4. Pronòstic: Previsió de l'evolució i desenllaç.
5. Indicació: Terapèutica a seguir.

Terapèutica

És el tipus de tractament aplicat:

• Fonts curatives naturals.
• Psiquiatria, psicologia i psicoteràpia.
• Cirurgia i trasplantaments: resol el dolor (anestèsia), les infeccions (antisèpsia) i les hemorràgies (hemostàtics).

Histocompatibilitat

És la capacitat d'un òrgan per ser compatible amb el cos receptor.

Medicament

Substància d'origen mineral, animal o vegetal amb efectes medicinals (vacunes, sèrums, plantes medicinals, etc.).

Composició del medicament

• Principi actiu: Responsable de l'activitat farmacèutica o terapèutica.
• Excipient: Facilita l'assimilació del principi actiu (sabors, efervescència, etc.).

Tipus de tractament

1. Radical: Actua sobre les causes de la malaltia.
2. Simptomàtic: Actua sobre els símptomes.
3. Preventiu: Basat en la prevenció (vacunes, antibiòtics).