Història de la Música: Del Classicisme al Cinema
Clasificado en Música
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,48 KB
El Classicisme
El classicisme va ser posterior al barroc. Fa referència a la segona meitat del segle XVIII. Parlem de classicisme per referir-nos a l'etapa en què la raó estava al servei de l'equilibri i la bellesa. Alemanya i Àustria es convertiren en el referent principal d'aquell moment, sobretot per la música instrumental. El segle XVIII va ser el segle de la Il·lustració, un moviment cultural afavorit per la burgesia, la nova classe social del moment, i la noblesa.
Compositors del classicisme
- Mozart: 50 simfonies
- Beethoven: 9 simfonies
- Haydn: 100 simfonies
El Romanticisme
Va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
La música en el cinema
Anys vint: Cue sheets
Són partitures que la mateixa productora del film proporcionava a les diferents sales de projecció i en les quals s'indicava el tipus de música.
Primera pel·lícula amb banda sonora?
L'any 1927.
Tendències en els anys 50
Després de la convulsió de la Segona Guerra Mundial, el cinema també va quedar afectat. Va ser una època de canvis i oportunitats; molts dels grans compositors es consolidaven definitivament gràcies al cinema espectacle, i els músics es debatien entre l'experimentació i la integració en els grans estudis. La televisió es va convertir en el gran enemic del cinema, però també en la font de futurs talents.
Anys seixanta
Es tracta d'una dècada radical en la manera de fer, entendre i veure el cinema. En aquest fenomen conflueixen diversos factors:
- Decadència progressiva dels grans estudis de Hollywood.
- La importància del director per sobre de les productores a Europa.
- Naixement de noves escoles o corrents cinematogràfics.
- L'ús d'agrupacions orquestrals més petites.
- L'èxit imparable de la música pop també va arribar al món del cinema.