Història de la Música: Òpera, Lied i Classicisme

L'evolució de l'òpera: Seria, Buffa i Singspiel

Òpera Seria

L'òpera seria és d'estil italià i d'encàrrec. Destaca l'escola de l'òpera seria napolitana i les reformes de Gluck (recitatius secs i ariosos). Els personatges solen ser reis o emperadors (com Cèsar), amb temàtiques històriques i mitològiques.

Òpera Buffa

Dins de l'òpera buffa destaca la trilogia de Da Ponte. Els personatges varien entre el gènere seriós, còmic i semiseriós. Els temes tracten la lluita contra la condemna celestial i l'infern, així com l'amor. En el cas de Don Juan (Don Giovanni), el personatge no sap res d'ell mateix. Cada personatge té una diferenciació vocal i s'inclouen cites musicals.

Singspiel

El Singspiel és un gènere alemany. A La flauta màgica es transmet un missatge d'humanitat, fraternitat, saviesa i progrés, amb personatges que representen la llum i la foscor.

El Lied: Poesia i música íntima

El Lied neix de l'amor pel primitiu i l'exòtic, amb un gran entusiasme per la poesia popular i el folklore (allò autèntic). Originalment, la paraula feia referència a un poema sense música, ja que les melodies populars eren impossibles de recuperar. La seua simplicitat i baix estatus inicial van ser la causa del poc interès. A Viena, Beethoven va compondre el primer cicle de Lieder.

Es defineix com una cançó estròfica simple de caràcter intimista que se solia interpretar en cases privades amb acompanyament de piano o guitarra.

Franz Schubert

Schubert va compondre uns 600 Lieder, tot i que no era molt bo triant els poetes. Destaquen els seus dos primers Lieder sobre textos de Goethe, com Margarida de la ruca (Gretchen am Spinnrade), estructurat en tres parts que comencen amb la mateixa frase i música.

Robert Schumann

Schumann va escriure uns 250 Lieder. Era més acurat amb la poesia i buscava una major independència musical que Schubert, sobretot al piano. Recorre més a l'harmonia, mentre que Schubert és més melòdic. Utilitza recursos com el cromatisme, acords alterats i harmonies sobre pedal. El seu objectiu era compartir la melodia del piano amb la veu.

Hector Berlioz i la Marxa al Cadafal

Dins de l'obra de Berlioz, destaca la Marxa al Cadafal. Inclou elements extramusicals i és molt important la representació del "no-res" amb una melodia recurrent en cada moviment, com el so de la guillotina al cap. Destaca per la seua originalitat en l'orquestració i un gran color tímbric per a determinats fragments, que s'aprecia clarament en les aparicions de la idée fixe. Va introduir nous instruments.

Característiques del Classicisme

El Classicisme es defineix com una música objectiva (emocions cortesanes, refinada, elegant i superficial). Es creen formes noves com la sonata, l'antiga obertura (introducció d'òperes) i el concerto grosso.

• Melodia: Claredat i simplicitat, amb frases regulars i quadrades.
• Estil: Homofònic o vertical.
• Harmonia: Transparent, sense cromatismes.
• Música instrumental: Més important que la vocal, amb un gran desenvolupament del piano.
• Dinàmica: Contrastos expressius.
• Ritme: Senzill i regular.
• Música de cambra: Ús de composicions com el trio, el quartet o la serenata.