Història de la Psicologia i Biologia del Comportament

El contingut mental

El contingut mental és tot allò que emergeix de la ment d'una persona:

• Pensament discursiu: (veu interior) Una seqüència de pensaments que estan narrats per una veu interior.
• Emocions: Les emocions que experimenta el nostre cos.
• Imatges: Creació de fets.
• Sensacions: En trobem de dos tipus:
  • Internes: Com la sensació de quan tenim fred, calor, mal, etc.
  • Externes: Relacionades amb els cinc sentits. Per exemple, què és el que sentim en tocar un bolígraf.

Tipus de societats

Trobem dos tipus de societats: la societat tradicional i la societat del coneixement.

La societat tradicional

Per exemple: antigament, quan el pare era fuster, en un futur el fill seria fuster; és a dir, rebria una herència de feina sense cap tipus de llibertat per escollir la feina que volgués. Això es coneix també com a identitat preestablerta.

La societat del coneixement

A diferència de la societat tradicional, la societat del coneixement es basa en el fet que cadascú té la seva llibertat d’escollir el seu futur sense tenir l’obligació de dedicar-se a allò que s’espera d’ell.

Evolució del pensament sobre l'ànima i la ment

Plató i la teoria de l’ànima tripartida

Plató parlava sobre tres tipus diferents d'ànimes: la concupiscent, l’irascible i l’intel·lectiva.

• L'ànima concupiscent és la que té els desitjos primaris com el menjar, la set, la son, el sexe... Aquesta s’ubica a la panxa i la seva recompensa és immediata. Plató hi feia referència com a una bèstia enorme.
• El segon tipus d’ànima és l’irascible, que és la voluntat i el coratge; aquesta s’ubica al cor. La representava com un lleó.
• Per acabar, hi ha l’ànima intel·lectiva, que és la intel·ligència, és a dir, el pensament racional, i s’ubica al cap. Es representava com un humà.

Ell deia que no es pot descuidar la bèstia perquè, si no, es menja l’humà; i tampoc es pot descuidar el lleó perquè, si no, deixarà de fer cas a l’humà i començarà a fer cas a la bèstia. La persona lliure és la que és ama (humà) de si mateixa.

Aristòtil i la cesura amb el món animal

Aristòtil va ser un dels primers a reflexionar sobre la psique, el principi vital dels éssers vius, però no independent del cos. Segons ell, existien tres tipus d’ànima: l’ànima nutritiva o vegetativa, pròpia de les plantes; l’ànima sensitiva, pròpia dels animals, i l’ànima humana. Tal fet provocava que entre un humà i un animal hi hagués un salt, un abisme insalvable. Aquesta cesura es mantindria fins a la irrupció de Darwin i la teoria de l’evolució.

Descartes: El dualisme antropològic

Més endavant, René Descartes considerava que els éssers humans tenien moviments involuntaris (reflexos) i oferí una explicació mecanicista del cos. Va ser el primer filòsof que es va centrar en el problema de la relació entre la ment i el cos.

La seva teoria, coneguda com a dualisme, distingia dues realitats: la res extensa (cos), que correspon a la matèria i a allò material; i la res cogitans (ment o pensament), immaterial i relacionada amb el pensament, la raó i les idees. El gran problema que planteja aquest dualisme és l’anomenat problema de la ment i el cos: entendre com una cosa immaterial (la ment) pot interactuar amb una cosa material (el cos) i viceversa. A més, Descartes diferenciava diverses funcions del pensament: el discursiu, les sensacions, les emocions i la formació de judicis i idees.

Darwin i la teoria de l’evolució

Darwin aporta una nova visió que destaca l’adaptació i la continuïtat biològica. La teoria de l’evolució representa un enfocament nou en l’estudi de la ment, de les emocions i del comportament humà. Mostra que les espècies no són entitats separades, sinó que hi ha una continuïtat i relació entre totes, incloent-hi l’ésser humà. D’aquesta manera, s’estableix un pont entre el món animal i l’humà: l’home ve del mico, no és res més que un simi evolucionat.

Escoles de psicologia i mètodes

L’estructuralisme de Wundt

Wundt és el primer que estudia la ment humana de manera sistemàtica. El seu objectiu era analitzar quins tipus de continguts mentals existeixen dins la ment humana. El mètode d’investigació és la introspecció, que dóna un accés privat —no compartible amb els altres— dels nostres continguts mentals i, per tant, subjectiu.

• Objectiu principal: Descobrir i descriure els continguts mentals mitjançant la tècnica de la introspecció.
• Es buscava identificar les unitats mínimes que formen els continguts mentals, una mena de "química" de la ment.
• L’estructuralisme volia respondre a la pregunta: què hi ha dins la ment?

El funcionalisme

Es distingeix de l’estructuralisme perquè es preocupa més per saber com funciona la ment. Les explicacions funcionalistes estan influenciades per la teoria de l’evolució: per què la nostra ment ha acabat funcionant d’una manera o d’una altra? Això es pot explicar en termes d’adaptació al medi.

Exemple: El prejudici i la supervivència estan emparentats; a qui l’ataca una vegada un lleó no espera que la segona vegada es comporti de manera diferent; de fer-ho, segurament aquest exemplar no s’arribaria a reproduir.

Crítica a l’estructuralisme

Es diu que "el tot és més que la suma de les seves parts", de manera que no n’hi ha prou amb estudiar només els elements mínims de la ment per comprendre-la en la seva totalitat.

Fonaments de la genètica i l'herència

Naturalesa de la genètica:

• Genètica: Ciència de l'herència biològica (transmissió de característiques).
• Gens: Unitats bàsiques d'herència; segments d'ADN que codifiquen proteïnes.
• Genotip: Totalitat de la informació genètica.
• Fenotip: Expressió observable del genotip, influenciada per l'ambient (Ex: color d'ulls).

Teràpia Cognitiu-Conductual (TCC)

La TCC es basa en la interrelació entre pensaments, sentiments i comportament. L'objectiu és identificar pensaments distorsionats i substituir-los per altres de més realistes mitjançant el diàleg socràtic.

Estructura i funció del sistema nerviós

Funció: Regular activitats internes i respondre a l'ambient.

• Estímuls: El sistema nerviós capta estímuls i els transforma en senyals nerviosos.
• Impuls nerviós: Es basa en la sinapsi.
• Sinapsi: Combinació de neurones.
  • Neurona presinàptica: Envia senyals.
  • Neurona postsinàptica: Capta senyals i es polaritza (canvia la càrrega de la membrana).
• Procés sinàptic:
  • Químic: Els neurotransmissors s'alliberen a l'espai sinàptic.
  • Elèctric: Polarització de la membrana gràcies a la mielina.
• Mielina: Substància que recobreix la membrana de la neurona per protegir-la.

Classificació de les neurones

• Unipolars: Sensorials (aferents).
• Bipolars: Motores (eferents).
• Multipolars: Interconnectades al cervell (amb axons).
• Cèl·lules glials: Mantenen les neurones al seu lloc, tenen una funció estructural i protegeixen la mielina.