Història de les Relacions Església-Estat a Espanya: Segles XIX-XX

Segle XIX: De l'hegemonia al conflicte amb el liberalisme

Constitució de Cadis (1812)

Manté la religió catòlica com l'única legal.

Desamortitzacions (Mendizábal, 1836 i Madoz, 1855)

• Expropiació de terres de l'Església per afavorir l'Estat i la burgesia liberal.
• Provoca un trencament entre l'Església i el liberalisme.

Constitució de 1869 (Sexenni Democràtic)

• Primer reconeixement de la llibertat religiosa.
• Rebuig del sector tradicionalista i de l'Església.

Restauració Borbònica (1875–1931)

• Recuperació d'una aliança forta amb l'Estat.
• L'Església controla l'educació, la moral i la vida social.

Segona República (1931–1936): Ruptura amb el catolicisme oficial

Constitució de 1931

• Estat laic, separació clara entre Església i Estat.
• Prohibició de l'ensenyament religiós, dissolució de la Companyia de Jesús.
• Prohibició de congregacions religioses amb activitat econòmica.

Reacció de l'Església

• S'hi oposa fermament i es posiciona amb els conservadors.
• Violència anticlerical: crema d'esglésies, persecucions puntuals.

Guerra Civil i Franquisme (1936–1975): Nacionalcatolicisme

• L'Església dona suport al bàndol franquista.
• Franco instaura el Nacionalcatolicisme:
  • Religió catòlica obligatòria.
  • L'Església domina l'educació, la moral pública i la censura.
  • Es penalitza el divorci, l'avortament i altres pràctiques "contràries" a la doctrina catòlica.
• Concordat de 1953 amb el Vaticà:
  • L'Església obté privilegis legals i econòmics.
  • Confirma l'aliança total entre règim i religió.

Transició Democràtica i Constitució de 1978

• A partir dels anys 60, sectors de l'Església comencen a distanciar-se del Franquisme (influència del Concili Vaticà II).
• Paper del cardenal Tarancón: impulsa la reconciliació nacional.
• Constitució de 1978:
  • Estat aconfessional, però es reconeix la col·laboració amb l'Església Catòlica.
• Acords amb la Santa Seu (1976 i 1979):
  • S'adapten les relacions a la nova realitat democràtica.
  • L'Església manté presència en educació concertada i actes oficials, però sense privilegi exclusiu.